Buscar pis a Barcelona o a qualsevol zona tensionada de Catalunya s’ha convertit, lamentablement, en el nostre esport de risc preferit.
Si ja ens costava horrors trobar alguna cosa decent que no s’emportés el 80% del nostre sou, el sector immobiliari acaba de llançar un avís que ens ha deixat glaçades.
El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a una regulació que promet capgirar el mercat dels lloguers de temporada.
I encara que la intenció sobre el paper sona bé (evitar trampes legals), les conseqüències pràctiques poden fer que la “nostra futura llar” estigui una mica més lluny.
Nosaltres, que sempre mirem la lletra petita perquè no se’ns escapi res, hem analitzat què significa això per a la teva butxaca i la teva tranquil·litat.
La fi dels contractes “salvavides”
Fins ara, existia una petita vàlvula d’escapament: els contractes de temporada.
Eren aquells lloguers d’entre un i dotze mesos que servien per a estudiants, nòmades digitals o persones desplaçades per feina.
Aquests contractes quedaven fora dels estrictes límits de preu que regulen l’habitatge habitual.
Doncs bé, el bloc d’esquerres (PSC, ERC i Comuns) ha decidit tallar en sec.
A partir d’ara, si l’ús és residencial —és a dir, si hi viuràs de debò, encara que sigui uns mesos—, s’ha acabat la llibertat de preu.
S’equiparen totalment al lloguer de tota la vida, amb els seus índexs de referència i les seves normes rígides.
El “Sandvitx” de la discòrdia: menys pisos, més por
La teoria diu que això evitarà que els propietaris utilitzin aquests contractes per saltar-se la llei.
Però la realitat que ens expliquen des de les agències immobiliàries (API) és ben diferent i força preocupant.
1. L’adéu a l’oferta
Montserrat Junyent, presidenta de l’API, ha estat taxativa i no s’ha mossegat la llengua.
Adverteix que aquesta llei no posarà més habitatges al mercat; al contrari, els retirarà.
Molts propietaris, davant l’embolic legal i la impossibilitat de rendibilitzar els seus pisos, preferiran vendre o tancar la casa abans que llogar-la.
2. Multes que fan feredat
Aquí ve la part que espanta: el règim sancionador.
S’ha creat un sistema de multes que pot arribar fins als 900.000 euros per a infraccions molt greus.
Imagina ser un petit propietari que hereta el pis de l’àvia i, per un error en el contracte, t’enfrontes a una sanció que t’arruïna la vida.
3. La inseguretat jurídica
No es tracta només de diners, es tracta de no saber a què atenir-se.
Les normes són tan complexes que es creen “zones grises” on ni els experts es posen d’acord.
Organitza la teva mudança (abans que sigui tard)
Amb aquest panorama d’incertesa, si aconsegueixes trobar un pis que t’encaixi i signar el contracte, considera’t afortunada.
I quan arribi aquest moment, voldràs que la mudança sigui el menys traumàtica possible.
Nosaltres som fans absolutes de les caixes d’emmagatzematge transparents d’Amazon Basics.
A diferència de les de cartró, veus el que hi ha a dins sense haver d’obrir vint caixes buscant l’assecador de cabells.
Són apilables, resistents i, quan t’instal·les, serveixen per mantenir l’ordre en armaris o trasters, quelcom vital als pisos petits d’avui dia.
El risc per al petit propietari
De vegades pensem en el “casolà” com un gran fons d’inversió, però a Catalunya la majoria són gent normal.
Núria Garrido, de Som Habitatge, ens alerta d’un efecte rebot molt perillós.
El petit propietari, aquell que té un pis extra com a complement a la seva pensió, ara es converteix en un “subjecte de risc”.
“El petit propietari passa de ser un col·laborador necessari per garantir l’accés a l’habitatge a convertir-se en un subjecte passiu del risc regulatori.”
No tenen capacitat per afrontar inspeccions massives ni multes milionàries.
El resultat és previsible: por. I la por paralitza el mercat.
Per què passa això ara?
No podem ignorar que darrere de cada moviment al BOE o al DOGC hi ha una jugada política.
El sector immobiliari assenyala directament les aliances parlamentàries.
El PSC, que abans no donava suport a aquesta mesura, ara la impulsa.
El motiu? Segons els experts, la necessitat d’acontentar els seus socis de govern per aprovar els pressupostos.
És trist pensar que una cosa tan bàsica com el nostre dret a un sostre es converteixi en moneda de canvi per uns vots, però així funciona el tauler.
Les zones grises que ningú aclareix
Un dels punts més conflictius és la definició de “Gran Tenidor”.
Hi ha interpretacions contradictòries entre la Generalitat i Hisenda sobre si la teva pròpia casa compta o no per a aquesta suma.
O què passa amb els pisos heretats a mitges entre diversos germans.
Aquesta falta de claredat és el terreny adobat perfecte perquè, davant el dubte, ningú llogui res.
Un cos d’inspectors “Low Cost”
Per vigilar que ningú se salti les normes, s’ha anunciat una inversió de 39 milions d’euros en inspectors.
Es crearan registres obligatoris de grans tenidors i d’habitatges buits.
Alerta, perquè si t’oblides d’inscriure-t’hi, la multa pot ser de 90.000 euros.
Tot això dibuixa un escenari més enfocat a recaptar (segons denuncien les associacions) que a solucionar el problema real de la falta de cases.
El que ens espera: un mercat “Búnquer”
Al final, les perjudicades som nosaltres, les llogateres.
Si l’oferta es redueix perquè els propietaris fugen espantats, els pocs pisos que quedin seran objecte de “càstings” encara més durs.
Veurem cues més llargues a les visites i requisits econòmics més exigents per filtrar els candidats.
La intenció de protegir el llogater és lloable, però si l’execució falla, ens quedem sense opcions.
És paradoxal que una llei contra la precarietat pugui acabar generant un mercat més petit, opac i exclusiu.
Si estàs buscant pis ara mateix, el nostre consell és que no t’adormis.
Tanca visites, tingues la documentació preparada i, si veus alguna cosa que t’agrada, llança-t’hi.
Perquè tal com pinten les coses, l’oferta no millorarà a curt termini.
