Aquestes mans expertes que dissenyen experiències de lectura per atrapar-te saben un secret. Un d’aquells que no surten a totes les guies i que, un cop el descobreixes, te’l vols quedar per sempre. Prepareu-vos, perquè Pamplona guarda una joia culinària que poques coneixen i que està a punt de fer-vos perdre el cap (literalment).
I no, no estem parlant dels famosos pintxos, ni dels carrers amb més història, sinó d’un dolç que podria ser el vostre nou vici favorit. Però, quina és aquesta meravella amagada que ha aconseguit mantenir-se gairebé en secret per al gran públic, mentre a la seva ciutat natal és una autèntica icona? La resposta es diu garroticos: una mena de napolitana en miniatura que amaga un cor de xocolata irresistible.
Aquest petit miracle d’hojaldre cruixent i farcit cremosíssim va néixer fa dècades a la Pastelería Beatriz de Pamplona. Un nom que potser no us diu res ara, però que d’aquí uns minuts voldreu apuntar a la vostra llista de llocs per visitar. Perquè un cop proves un garrotico, ja no hi ha marxa enrere. És l’experiència definitiva per a qualsevol amant de la xocolata i la pasta.
L’origen d’una llegenda dolça a Pamplona
La història dels garroticos és tan dolça com el seu gust i ens transporta directament al cor de Pamplona. Concretament, al número 22 del carrer Estafeta, un nom que evoca curses i tradició. Allà, el senyor José Larrea ja venia un excel·lent xocolata molt abans que el local prengués el nom amb el qual avui el coneixem. Però la veritable revolució dolça va arribar el 1969.
Va ser en aquell any quan Pablo Saraldi va adquirir el negoci i, en un gest d’amor i visió, va decidir batejar-lo amb el nom de la seva esposa, Beatriz. Aquesta botiga d’ultramarins, plena de delícies, aviat va veure com la seva pastisseria guanyava una presència aclaparadora a la ciutat. La parada a l’Estafeta es va convertir en una obligació dolça per a generacions de pamploneses i pamplonesos.
La tradició va passar per mans expertes quan, el 1991, les germanes Lourdes i Asunción van agafar el relleu de l’obrador. Amb la saviesa heretada de Saraldi i la incorporació de noves tècniques, van aconseguir que la recepta original dels garroticos es mantingués intacta. Aquesta fidelitat al sabor autèntic va consolidar aquest dolç com un autèntic tresor local. L’èxit va ser tal que, el 2019, van ampliar el negoci amb un segon local al carrer Curia, just als peus de la majestuosa catedral. (Nosaltres també voldríem tenir-ne un a cada cantonada, no ho negarem).
Per què aquest dolç amagat el té tot per triomfar a casa teva
Els garroticos són més que un simple dolç; són una experiència compacta. Amb la mida i la forma perfecta per a un berenar o un caprici ràpid, el seu hojaldre cruixent es complementa amb una crema de xocolata tan suau que es desfà a la boca. Encara que avui dia hi ha versions amb crema, xocolata blanca o fruits secs, el clàssic de xocolata negra continua sent l’opció més popular i, per a moltes, l’única possible.
La clau d’aquest èxit, més enllà del seu gust, resideix en la seva senzillesa i la seva autenticitat. És una d’aquelles coses que et recorden el valor de la tradició i el bon fer.
Aquest fenomen no és casual. En una era on tot es viralitza ràpidament, el garrotico ha mantingut un perfil discret, però la seva fama interna és un exemple de com la qualitat i la història es consoliden. I ara, gràcies a la nostra investigació exhaustiva (sempre pensant en el vostre paladar), teniu l’oportunitat de descobrir-ho i, fins i tot, de portar aquest plaer a la vostra pròpia cuina.
El truc (secret) per gaudir-los sense sortir de casa
La millor part? No cal viatjar a Pamplona per gaudir d’aquesta delícia. La seva senzillesa és una de les seves virtuts més grans, fent-los perfectes per recrear a casa. Només necessiteu tres ingredients bàsics i uns 20 minuts de forn per crear el vostre propi lot de garroticos casolans. És una autèntica solució ràpida per a un berenar gurmet. Qui necessita complicacions quan la felicitat és tan senzilla?
La preparació és sorprenentment senzilla: peces individuals d’hojaldre que es farcixen amb una crema de xocolata negra, es segellen amb cura, es pinten amb ou i es fornegen fins que queden d’un daurat temptador i irresistiblement cruixents. Penseu-hi: en menys de mitja hora, podeu tenir una safata d’aquests petits tresors llestos per devorar. És el truc definitiu per impressionar sense esforç.
I perquè la màgia no s’esvaeixi, un petit consell de mestra: guardeu-los en un recipient hermètic a temperatura ambient per un dia si els voleu ben cruixents. Si duren més, a la nevera aguanten 2-3 dies, però l’hojaldre perdrà part de la seva consistència. La solució per recuperar el punt cruixent? Un cop freds, escalfeu-los 5 minuts a 160 ºC. Però, atenció, error crucial a evitar: el microones els deixarà tous, i això és una autèntica tragèdia (per a nosaltres, almenys).
Així que ja ho sabeu, els garroticos no són només un dolç; són un fragment de la història i el gust de Pamplona, al vostre abast. Una autèntica troballa imprescindible que us convidem a tastar. Què serà primer, un viatge per provar els originals o la vostra pròpia aventura a la cuina?
