El consum d’alcohol a Espanya s’ha desplomat gairebé un 60% entre els joves en menys de dues dècades. Sí, ho has llegit bé. Les dades del Ministeri de Sanitat són un senyal clar que la nostra manera de socialitzar està en plena revolució, i no podem tancar els ulls davant aquesta realitat que redefineix els nostres hàbits i, sí, el nostre dia a dia. Però atenció, perquè això va més enllà d’una simple estadística, és un canvi profund que Alberto Pizarro, un dels bàrmans més reconeguts, ens desxifra amb una claredat que sorprèn.
Qui hauria dit que els cubates tradicionals es convertirien en un record llunyà per a les noves generacions? La caiguda és brutal: si el 2006 un 43,8% dels joves entre 15 i 24 anys consumia alcohol habitualment, el 2023 la xifra es va reduir dràsticament fins al 17,9%. Això és una pèrdua de gairebé dos terços del consum habitual en aquesta franja d’edat, un autèntic terratrèmol que senten els bars i discoteques del nostre país.
Però aquesta tendència no és exclusiva dels més joves. En el conjunt de la població, el consum setmanal també ha caigut en picat, passant d’un 48,4% a un 31,1% en el mateix període. És un panorama que les vendes de begudes alcohòliques confirmen any rere any, tant en supermercats com en el sector de l’hostaleria. Davant d’aquestes dades, la pregunta és obligada: Què està passant realment amb els nostres bars i la nostra forma d’entendre l’oci?
Els diners i els nous hàbits, darrere la caiguda
Alberto Pizarro, l’ànima de ‘Bobby Gin’ a Barcelona, una cocteleria de referència, posa el dit a la nafra. La caiguda del consum d’alcohol no és un fet aïllat, sinó part d’una disminució general del consum d’oci. El nostre pressupost familiar, el nostre “bolsillo” com diem nosaltres, té cada vegada menys marge per a sortides i capritxos, i això afecta directament la freqüència amb què anem al bar. (Una veritat incòmoda, oi?).
Però la qüestió no és només econòmica. Hi ha un canvi profund en les prioritats i els hàbits. Les noves generacions estan retardant l’edat d’anar al bar i buscant alternatives. No es tracta que els locals estiguin plens de gent que pren begudes sense alcohol, sinó que hi ha menys gent que va al bar en general. La indústria, per tant, ha d’adaptar-se, com bé assenyala Pizarro, a aquests nous models d’oci que potser no sempre passen per les quatre parets d’un establiment tradicional.
Un dels fenòmens que explica aquest canvi és el “tardeo”. Abans, la nit era la reina, però ara les socialitzacions més tranquil·les i conversacionals del vespre guanyen terreny. La música més calmada i la possibilitat de tenir una activitat l’endemà sense haver de patir les conseqüències d’una nit d’excés, són elements clau. No és només un canvi d’horari, sinó un reflex d’una nova mentalitat de consum sosegat i funcional. (Un veritable truc per gaudir sense remordiments).
El meu consell és que la moderació és sempre el primer. I per minimitzar la ressaca, hi ha un truc definitiu: beure aigua. Molta aigua.
La pressió social de demanar alcohol també s’esvaeix. Si abans demanar alguna cosa sense alcohol era un tabú, ara és una opció cada vegada més valorada i de moda. No es tracta que el gin-tonic clàssic o el whisky de malta deixin de ser populars, sinó que les begudes que compleixen una funció –com la hidratació o els aportes nutricionals– guanyen un espai vital. Pensar en infusions o tes com a part de la cocteleria sense alcohol, per exemple, és una innovació que respon a una demanda real.
Les grans marques han notat el moviment i estan llançant versions 0.0 dels seus productes, intentant connectar amb aquest nou públic. És una tendència imparable, però Pizarro alerta que la validació i l’ajust d’aquestes noves categories requereixen temps. Les regulacions en la comunicació amb el client fan que arribar al consumidor sigui més difícil que abans. El mercat canvia, però la paciència i la inversió en comunicació són més imprescindibles que mai.
El dilema del garrafó i el secret per a la ressaca zero
Enmig d’aquests canvis, un vell fantasma del passat ressorgeix en la conversa: el garrafó. Pizarro és categòric: el garrafó, entès com la substitució d’una marca per una altra de pitjor qualitat o, encara pitjor, per un producte tòxic, és un delicte i és perseguit. Per sort, la seva presència és molt menor del que la gent pensa. El que sovint es confon amb garrafó és l’ús de destil·lats de menor prestigi cobrats a preu de marca reconeguda. Aquí no hi ha engany directe de salut, però sí una qualitat inferior. (Compte, el nostre paladar ho nota!).
La pregunta del milió per a molts és: com podem gaudir d’una copa sense patir una ressaca terrible l’endemà? La solució, segons Pizarro, és clara i rotunda: moderació. La moderació és personal i s’adapta a les nostres circumstàncies, però sempre hauria d’evitar-nos perjudicis físics o econòmics. I el truc d’or per combinar amb qualsevol beguda alcohòlica és sempre, i repeteixo, sempre, l’aigua. És la nostra millor aliada per a un consum responsable. (Pren nota, és definitiu).
I què passa amb les temudes begudes energètiques amb alcohol, tan populars entre els joves? El bàrman ho té clar: depèn del context. Si pensem en un treball de consultoria per a una discoteca d’Eivissa, pot ser la beguda més adequada per a l’ambient. Però si parlem de savors exquisits, la combinació no és la millor. Tornem a la moderació com a mantra. Una beguda energètica té el seu lloc en el mercat per la demanda de cafeïna o energia extra, com el cafè, però, com amb la sal, un excés pot ser perillós. (El secret és l’equilibri, com en tot a la vida).
El complex món dels bars sense alcohol i el nostre futur
Podrien triomfar a Espanya els bars sense alcohol, com ja ho fan en ciutats com Londres o Nova York? Pizarro matisa. A Espanya ja existeixen molts locals sense alcohol, sovint amb llicències diferents i més enfocats al cafè o altres mescles. Però la seva experiència és diferent de la que entenem com a cocteleria. El món del bar sense alcohol és molt més complex del que sembla a simple vista.
No és només treure l’alcohol de la carta. La decoració, el servei, l’horari, la música… tot ha de respondre a un nicho de necessitats diferents. La socialització al voltant d’un còctel sense alcohol no és la mateixa que la d’una copa de vi. Els consumidors de begudes sense alcohol tenen motivacions diverses: no beuen alcohol mai, només els dies laborables, per motius mèdics… Cal un anàlisi més profund per entendre el seu èxit. (Aquí resideix la veritable solució per a la nova hostaleria).
El paisatge del consum està canviant a una velocitat de vertigen, i comprendre aquestes tendències és imprescindible per a qualsevol que vulgui anticipar-se al futur. El que semblava una anècdota fa uns anys, avui és una realitat contundent que modela la nostra societat i el nostre oci. La manera en què ens relacionem amb l’alcohol i amb els espais socials ja no és la mateixa. Quina serà la pròxima gran transformació en la nostra manera de desconnectar?
