Et trobes de sobte a la inmensitat de la sabana africana, envoltat per desenes d’enormes mamífers que semblen mantenir una conversa secreta mitjançant sons tan profunds que amb prou feines podem percebre amb les nostres pròpies orelles. En qüestió de segons, un d’aquests animals emet una d’aquelles misterioses crides i un altre exemplar, situat a una distància considerable, reacciona de sobte en comprovar que el missatge va dirigit directament i específicament a ell. No estem parlant simplement de reconegudes veus familiars que ressonen en l’aire. Podríem trobar-nos davant d’una resposta sorprenent que s’assembla molt perillosament al fet de respondre al pròpi nom propi.
Tot i que pugui semblar una exageració pròpia de la ciència-ficció més agosarada, aquesta fascinant possibilitat va ser plantejada formalment per una investigació publicada l’any 2024 a la revista científica Nature Ecology & Evolution. (Sí, nosaltres també vam trigar a creure-ho quan vam veure les dades). Els autors d’aquest estudi van trobar indicis sòlids que suggereixen que els elefants africans utilitzen determinades característiques úniques en les seves vocalitzacions per identificar a altres individus concrets, sense cap necessitat de reproduir prèviament els sons que aquests emeten de manera habitual en el seu dia a dia.
El gran descobriment no és menor, ja que fins ara es considerava fermament que l’ús de noms propis era una capacitat intel·lectual molt poc comuna i pràcticament exclusiva fora de la nostra pròpia espècie humana. Per aconseguir arribar fins al fons d’aquesta qüestió i comprendre amb precisió com es comuniquen realment aquests colossos, un equip internacional de científics va analitzar exhaustivament 469 trucades d’elefants africans registrades meticulosament en diferents zones geogràfiques de Kenya, incloent indrets tan emblemàtics com la reserva de Samburu i el Parc Nacional d’Amboseli.
La complexitat acústica amagada en la sabana
Els investigadors van centrar tots els seus esforços a estudiar unes vocalitzacions molt concretes conegudes popularment com a rumble, uns sons greus que els elefants utilitzen de manera constant per mantenir un contacte estret amb la resta de membres del seu grup. Malgrat que a l’oïda humana aquests sons puguin semblar-nos a simple vista bastant similars entre si, en realitat contenen una quantitat enorme d’informació acústica que resulta vital per a ells. Mitjançant l’ús d’eines avançades d’aprenentatge automàtic, l’equip va buscar patrons i característiques que permetessin relacionar determinades trucades directament amb els animals concrets als quals anaven destinades.
Els resultats inicials obtinguts van assenyalar ràpidament que algunes vocalitzacions podien contenir senyals específics estretament associats als seus respectius destinataris. Però per confirmar la teoria encara faltava per superar una prova totalment fonamental: comprovar científicament si els mateixos elefants eren capaços de reconèixer aquestes subtils diferències. Per aconseguir-ho, van dissenyar un experiment pràctic amb 17 elefants salvatges als quals van reproduir gravacions d’àudio amb trucades que originalment havien estat dirigides a ells mateixos, contrastant-les amb altres que tenien com a destinataris a individus completament diferents.
El vertader perill no és descobrir quant s’assemblen a nosaltres, sinó adonar-nos de tot el que encara ens queda per aprendre sobre el seu complex comportament social.
Les reaccions que van registrar durant les proves van ser completament cridaneres i no van deixar lloc a gaires dubtes. En el moment exacte d’escoltar una vocalització que havia estat concebuda originàriament per a ells, els elefants tendien a apropar-se molt abans cap a l’altaveu i responien vocalment amb una intensitat clarament superior si ho comparàvem amb el que feien quan la gravació corresponia a un altre destinatari. Podíem veure clarament com distingien amb precisió quin moment concret algú els estava cridant des de la distància.
Etiquetes vocals i el debat científic obert
Aquí és on sorgeix una de les qüestions més apassionants d’aquesta investigació que ha sacsejat la comunitat científica internacional. Alguns animals altament intel·ligents, com poden ser determinats dofinys, utilitzen siluetes i sibil·lacions característiques que altres companys poden imitar fàcilment per dirigir-se directament a ells. No obstant això, els investigadors van observar detingudament que les trucades dels elefants no funcionaven simplement mitjançant una simple imitació del so habitual del destinatari. Això va obrir la porta a la gran possibilitat que emprin etiquetes vocals que han après prèviament i que associen a individus concrets.
Convé, no obstant això, introduir matisos importants i mantenir la necessària prudència per no caure en simplificacions errònies. Els científics encarregats de l’estudi no han pogut identificar encara una paraula o un fragment sonor concret que es pugui traduir de manera literal com el nom propi d’un elefant determinat. Tampoc tenim la certesa absoluta de si absolutament tots els membres d’un mateix grup familiar utilitzen exactament la mateixa senyal idèntica per referir-se a un únic individu en concret. De fet, una reevaluació científica posterior publicada enguany mateix va qüestionar parcialment algunes de les proves obtingudes inicialment mitjançant la intel·ligència artificial.
Aquesta revisió va assenyalar possibles biaixos relacionats directament amb la pròpia identitat dels emissors i el moment exacte en què s’havien dut a terme les gravacions de camp. Lluny d’esborrar les reaccions reals que es van observar durant els experiments pràctics amb els animals, aquest fet aconsella simplement actuar amb prudència abans d’afirmar rotundament que els elefants utilitzen autèntics noms en el seu dia a dia. La fascinant hipòtesi guanya un pes enorme quan observem detingudament com és el dia a dia i l’estil de vida d’aquests increïbles mamífers a la natura.
Els elefants africans mantenen relacions socials summament duradores al llarg dels anys, reconeixen a un nombre elevadíssim d’individus del seu entorn i tenen la capacitat contrastada de comunicar-se eficaçment a grans distàncies. Els seus grups familiars estan formats per animals que necessiten constantment coordinar llargs desplaçaments, reunir-se de nou després d’haver estat separats i mantenir vincles afectius i socials durant dècades senceres. En un context tan complex com aquest, tenir l’habilitat de dirigir una trucada concreta a un individu determinat suposaria una ventaja evolutiva evident per a la seva supervivència.
La investigació no arriba a demostrar de cap manera que els elefants tinguin la capacitat de parlar exactament com ho fem nosaltres, però sí que planteja una realitat igualment fascinant. Ens recorda que la seva comunicació podria incloure formes d’identificació individual molt més elaborades i complexes del que s’havia suposat inicialment en l’àmbit acadèmic. I potser el detall veritablement sorprenent no sigui descobrir si poden arribar a tenir una cosa semblant a un nom propi, sinó tot allò que encara ens queda per davant per descobrir sobre el que realment es diuen els uns als altres en ple cor de la sabana.
