Una de les costums més arrelades al nostre entorn domèstic ha estat sempre la de permetre que la gata o la perra de casa tingui una camada. Donar els cadells als coneguts o a la família s’ha vist tradicionalment com un gest natural i inofensiu que formava part de la vida familiar. (Sí, nosaltres també coneixem algú que ho ha fet). Però aquesta època ha arribat a la seva fi de manera oficial i amb repercussions econòmiques molt reals per al nostre pressupost si no anem amb compte.
La realitat legal ha sacsejat els habitatges particulars amb l’aplicació estricta de la Llei 7/2023 de Benestar Animal. El text normatiu tanca definitivament la porta a la reproducció espontània o casolana d’animals de companyia a les llars, un costum que s’havia mantingut inalterable durant dècades.
La fi de la cria domèstica sense control
Durant molt de temps s’ha pensat que les femelles havien de parir almenys una vegada a la vida o simplement es volia conservar la descendència d’una mascota estimada. La normativa actual desmunta aquest equívoc de forma radical. Els articles 27 i 53 de la llei reserven la reproducció de gossos i gats de manera exclusiva a persones que disposin d’una autorització concreta.
El principal error en què cauen molts propietaris és pensar que aquesta regulació només afecta els grans criadors comercials o les vendes realitzades a través d’internet. res més lluny de la realitat. La prohibició d’efectuar encreuaments sense permís s’aplica a qualsevol titular d’un habitatge, tant si l’objectiu final és vendre els animals com si es tracta d’una cessió gratuïta, un regal a un amic o una simple donació a familiars propers.
No ens podem arriscar a reproduir animals a casa pensant que com que els regalarem a coneguts no passa res, perquè la llei no fa distincions segons el destí final dels cadells.
Requisits i sancions per saltar-se la llei
Perquè un gos o un gat es pugui reproduir de manera totalment legal dins d’una casa particular, la persona responsable ha d’estar prèviament inscrita al Registre de Criadors de Animales de Compañía. Fins i tot en aquells supòsits excepcionals de cria no comercial que preveu el reglament, s’exigeix formalitzar aquest tràmit obligatori abans que es produeixi el cruce, identificant degudament els progenitors.
Ignorar aquesta obligació i decidir portar endavant una camada per compte propi comporta greus conseqüències administratives. La reproducció no autoritzada fora dels canals legals està catalogada expressament com una infracció greu per la nova normativa estatal.
Les multes associades a aquestes infraccions no són precisament menudes i oscil·len entre els 10.001 i els 50.000 euros. Aquestes quantitats econòmiques poden augmentar encara més si les autoritats detecten reincidència en la conducta o si les condicions higienicosanitàries del domicili posen en perill la integritat de la mare i dels cadells.
Protecció dels animals i control oficial
A banda del cop per al nostre compte corrent, l’administració té la potestat d’acordar mesures accesorias com el decomís dels animals nascuts de manera irregular. També es preveu la inhabilitació per a la tinença de mascotes durant un període que pot arribar fins als cinc anys. La vigilància s’ha endurit de manera notable respecte al passat.
L’exigència d’aquest registre no respon a un simple caprici burocràtic, sinó a la necessitat d’atajar un dels problemes estructurals més greus que pateix el país: la superpoblació i l’abandonament d’animals. Històricament, les portellades domèstiques no planificades han estat la principal via d’entrada de cadells a les protectores i refugis quan els propietaris no trobaven adoptants.
En vincular directament cada camada al registre corresponent i al Sistema Central de Registres per a la Protecció Animal, s’aconsegueix que qualsevol cadell surti de l’habitatge amb el microxip posat a nom del criador registrat. Quina opinió et mereix aquest control tan estricte sobre les mascotes?
