La idea de tenir una llar ordenada no és precisament un invent modern (per molt que ens entestem a comprar caixes de Ikea cada temporada). Un equip investigador ha posat damunt la taula un descobriment fascinant sobre com vivien els nostres avantpassats més remots, demostrant que el concepte de disseny d’interiors ve de molt lluny.
Segons un estudi recent publicat al Journal of Paleolithic Archaeology, els neandertals que habitaven l’Abric Romaní ja distribuïen les seves llars segons l’activitat que realitzaven. (Sí, nosaltres també alucinem amb el nivell de planificació). Aquest refugi rocoso situat a Capellades amaga detalls sorprenents sobre la seva vida domèstica fa milers d’anys.
L’anàlisi de 256 estructures de combustió datades entre fa 60.000 i 54.000 anys ha permès als experts de l’IPHES reconstruir com s’organitzaven aquells grups. Aquestes investigacions, encapçalades per Amanda Merino-Pelaz, revelen que els espais no s’ocupaven a l’atzar, sinó que responien a una lògica de convivència molt clara i sorprenentment funcional.
Com funcionava una llar paleolítica
La clau de tot aquest sistema de vida girava al voltant del foc. Les excavacions iniciades originàriament per Amador Romaní Guerra l’any 1909 i dirigides posteriorment per Eudald Carbonell han permès acumular més de 50 metres de dipòsits sedimentaris. Gràcies a la formació de toba calcària, s’han conservat restes arqueològiques d’un valor incalculable que mostren una distribució molt precisa del refugi.
La zona propera a la paret rocosa acollia petits focs d’una superfície mitjana de 0,18 metres quadrats. Aquests punts de calor estaven separats per una distància d’aproximadament un metre i mig, i gairebé no presentaven restes de ossos o eines al seu voltant. Aquest patró indica clarament que es tractava de l’espai destinat al descans i a la supervivència quotidiana del grup.
Ens sorprèn pensar que fa milers d’anys ja separaven la zona de dormir de la cuina, demostrant una lògica d’espais que avui ens resulta totalment familiar.
A mesura que ens endinsem cap a la part central del recinte, el panorama canvia radicalment. Allà les hogueres eren molt més grans, arribant a una superfície de 0,49 metres quadrats, i apareixien envoltades d’una gran quantitat de pedra i eines tallades. Aquesta separació d’àrees demostra una capacitat d’organització molt llunyana del suposat caos primitiu que sovint s’associa a aquests homínids.
Neteja i adaptació al territori
La gestió de la vida domèstica tampoc es descuidava quan el terreny patia modificacions geològiques. A mesura que la zona nord-oest deixava de ser plana i útil, el grup simplement traslladava les seves activitats cap al nord-est. Un canvi d’ubicació lògic que mantenia intacta la manera de disposar els elements bàsics del campament durant mil·lennis.
A més a més, indicios recents suggereixen que aquests habitants tenien cura de la neteja del seu entorn. Al sector meridional s’han trobat petites concentracions de carbó allunyades dels punts de foc actius, mentre que al septentrional s’acumulaven a l’interior de les pròpies estructures. Els investigadors apunten que es tractaria d’una retirada periòdica de desperdicios cap a zones específiques.
Aquests hallazgos qüestionen les teories tradicionals que reservaven una planificació espacial tan definida exclusivament als humans moderns del Paleolítico superior. La realitat demostra que la intel·ligència espacial neandertal era molt més complexa del que dictaven els vells manuals d’història.
La propera vegada que et mous els mobles del menjador buscant una solució pràctica per guanyar espai, recorda que portem milers de anys fent exactament el mateix. (I segurament amb menys estrès que nosaltres).
