Girona ha destapat un secret mil·lenari. Una troballa arqueològica que redefineix el que creiem saber de l’Imperi Romà a casa nostra.
No és una peça qualsevol. Aquest descobriment trenca esquemes i il·lumina un culte ocult que, fins ara, pensàvem que era gairebé inexistent a la Península. La història que ens van explicar està a punt de canviar.
Imagineu un déu d’orient, venerat en la intimitat, lluny de les grans ciutats. Un misteri que ara emergeix des de la terra, directament davant dels nostres ulls. La prova definitiva és més que impactant.
La revelació que ningú esperava
Arqueòlegs de la Universitat de Girona han anunciat una troballa extraordinària. A la vil·la romana del Collet, a Calonge, han desenterrat fragments d’un vas romà únic, decorat amb serps.
Aquesta peça, datada al període augusteu (27 a.C.-14 d.C.), és la confirmació rotunda: el culte al déu Sabazi s’estenia per la Península Ibèrica, fins i tot en zones rurals.
Sabazi: el déu de les serps
Qui era Sabazi? Un déu d’origen traci-frigio, un déu mistèric. El seu culte es va estendre per l’Imperi Romà, sí, però sempre en la clandestinitat, practicat en l’àmbit domèstic. Era un ritual privat, íntim, gairebé un secret de família.
El vas del Collet és una obra d’art en si mateixa. Una nansa rematada per dues caps de serp bicèfales, amb un cos cobert d’incisions que imiten escates. Un recipient de grans dimensions, d’uns 230 mil·límetres de diàmetre.
La seva significació és monumental. És un dels escassos testimonis d’aquest culte a la Península. Però, atenció, és el primer documentat en un entorn rural i d’aquesta cronologia. Això ho canvia tot. Ens diu que el culte no era exclusiu de les elits urbanes.
La seva procedència i el seu simbolisme poderós ens obliguen a reescriure la història dels cultes romans a la nostra terra. Un cop més, el passat ens sorprèn.
Aquest descobriment, publicat a la prestigiosa revista Antiquity, ja ha plantejat preguntes incòmodes. Existia realment el culte a Sabazi a les províncies occidentals? Fins on va arribar la seva influència? El cas del Collet és l’excepció o la punta de l’iceberg?
Un viatge d’Àfrica a la costa Brava?
Els detalls tècnics són fascinants. Els investigadors han analitzat la tipologia, la composició de la pasta ceràmica amb microscòpia i raigs X. Han descobert una pasta vermella, compacta i ben polida, amb inclusiones de quars, biotita i moscovita. Però hi ha una anomalia.
La presència d’un engobe blanc amb components minerals molt fins, no documentat en tallers ceràmics propers, obre una línia d’investigació explosiva.
La composició suggereix que el recipient del Collet podria tenir una procedència africana. Sí, ho heu llegit bé. Un vas ritual, viatjant centenars de quilòmetres des del nord d’Àfrica fins a la costa gironina. Això és viral!
Aquesta hipòtesi és crucial, perquè l’evidència del culte a Sabazi a Àfrica també és escassa. Aquesta peça podria connectar dues regions amb una xarxa de creences molt més complexa del que havíem imaginat mai.
L’ombra de Sabazi a la Península
Fins ara, els testimonis de Sabazi a la Península Ibèrica eren comptats. Un bust de bronze a l’Alcudia, una mà de bronze a Cartagena. Algunes hipòtesis a Múrcia o La Rioja, sense confirmar.
Però el veritable nucli de recipients amb iconografia de serps es concentra al nord-est. Empúries i el seu territori, Tolegassos, Camp de la Gruta. Són vasos amb aplicacions de serps, llangardaixos i granotes.
Aquests recipients, per si sols, no sempre indiquen Sabazi (també podien ser per cultes mitraics o genis domèstics). La confirmació ve d’un tríptic de bronze trobat en una tomba d’Empúries, datat al mateix període augusteu, que representava Sabazi i els Dioscurs.
Aquests tríptics eren portàtils, potser usats per sacerdots itinerants que propagaven els ritus. Ara, el vas del Collet demostra que aquests rituals van arribar als establiments rurals, no només a les grans ciutats. Va ser un culte íntim, practicat en la privacitat dels sacra privata.
La urgència de saber més
La funció exacta d’aquests vasos encara no és clara, però la iconografia suggereix que podrien haver estat utilitzats per recollir sang sacrificial. Un detall que afegeix una capa de misteri i intriga.
La vil·la del Collet, amb cinc fases d’activitat documentades des del segle XXI, va ser un assentament important. El vas es va trobar en el rebliment que es va usar per construir un forn de pa al període augusteu. Ja estava trencat i enterrat, part d’un ritual passat, un testimoni d’una era.
El que aquesta troballa ens diu és fonamental. Els cultes que pensàvem menors i localitzats, podrien haver constituït xarxes extenses i ben connectades dins de l’Imperi Romà. (Nosaltres també al·lucinem).
Això subratlla la importància de cada excavació. Cada fragment, cada peça, és una clau per entendre la complexitat de la romanització i la difusió de les pràctiques religioses.
La història no està escrita en pedra, sinó en la terra que trepitgem. I amb descobriments com aquest, el nostre coneixement del passat es fa més ric. No creieu que és el truc definitiu per entendre-ho tot?
