Imagina una joia de l’antiguitat, enterrada sota segles de terra i silenci. Una estructura colossal que, fins ara, era només un eco en els vells pergamins. La troballa és tan espectacular que reescriu els capítols més vibrants de l’oci romà. Una revelació inesperada.
No parlem d’una simple bassa. Parlem d’un punt de trobada vibrant, un símbol de poder, higiene i civilització que ara torna a la vida. Un espai on la socialització i l’entrenament físic convergien, ara ressuscitat després de mil·lennis d’oblit. Sens dubte, un tresor ocult que emergeix.
El gegant termal que desafiava l’oblit
L’espera ha valgut la pena, i l’esforç, sense precedents. Els arqueòlegs han retornat a la llum una fastuosa piscina romana a l’antiga ciutat de Tralleis, actualment Aydın, a la província turca. Aquest descobriment és definitiu per entendre la vida quotidiana dels romans de fa dos mil anys.
Les seves dimensions et deixaran sense alè: 37 metres de llargada i 12 metres d’amplada. Una piscina amb capacitat per a 300 banyistes de manera simultània, més gran que moltes piscines modernes. Un autèntic monstre de la higiene i l’oci que formava part essencial del frigidari d’un complex termal gegantí.
Creies que el luxe termal era una invenció moderna? Aquesta piscina hauria fet empal·lidir qualsevol spa actual. És una revelació que sacseja la nostra visió del passat més opulent.
La construcció d’aquesta meravella arquitectònica data del període romà, fa aproximadament dos mil·lennis. Estava integrada al majestuós conjunt monumental conegut com Hamam Gymnasium. Aquest macrocomplex ocupa una superfície aproximada de 40.000 metres quadrats, una extensió que el converteix en un dels més vastos de la regió egea.
La seva funció era cabdal. Servia de complement ideal per als joves que rebien entrenament físic i educatiu al gimnàs adjacent. Després de les sales calentes (caldarium) i les temperades (tepidarium), la immersió revitalitzant en l’aigua freda del frigidari era part essencial de la seva rutina. Una solució intel·ligent per a la recuperació física, la desconnexió mental i l’intercanvi social, tot en un.
La importància de Tralleis com a centre urbà durant l’època imperial es reflecteix directament en la magnitud d’aquestes infraestructures. El seu disseny i mida són un testimoni del desenvolupament en oci, higiene i formació juvenil. Nosaltres, avui, només podem meravellar-nos davant de tanta previsió.
Els treballs d’excavació sistemàtica i restauració d’aquesta piscina es van iniciar el 2022. Han continuat sense interrupció fins a aconseguir l’exposició completa i la consolidació de la cubeta. Una tasca ingent, ja que havia romàs sepultada sota capes de terra i enderrocs acumulats al llarg dels segles.
La feina s’ha realitzat sota la rigorosa direcció científica del professor Murat Çekilmez, un arqueòleg de la Universitat Adnan Menderes d’Aydın. La seva col·laboració amb la Direcció General de Béns Culturals i Museus, dependent del Ministeri de Cultura i Turisme de Turquia, ha estat imprescindible per assolir aquest èxit sense precedents. El ministre Mehmet Nuri Ersoy mateix n’ha anunciat la finalització.
Tralleis: el cor d’un imperi i el seu legat
Però la història d’aquesta piscina està lligada indissolublement a la de Tralleis, una ciutat amb un passat turbulent i gloriós. Aquesta urbs, avui coneguda com Aydın, s’assenta en una posició estratègica sobre la vall del riu Büyük Menderes, l’antic Meandre.
La seva ubicació i la fertilitat proverbial del seu sòl la van convertir en un pol agrícola de primer ordre des de l’antiguitat. Curiosament, encara avui, les figues continuen sent el cultiu més emblemàtic de la província. Una connexió sorprenent amb la seva pròpia història que ens fa pensar en la persistència del temps.
Tralleis va ser fundada per argius i tracis. Va caure sota el domini persa, va ser presa per Alexandre Magne i va passar per les mans de selèucides abans de ser incorporada al regne de Pèrgam. Una història de conquestes i aliances que la va situar al centre del món antic.
En un error de càlcul polític, la ciutat va donar suport a Aristònic de Pèrgam en la seva lluita contra Roma. Derrotat el pretendent, els romans la van castigar retirant-li el dret d’encunyar moneda. Un cop dur per a la seva economia, equivalent a una multa severa en els nostres dies.
La ciutat va patir les conseqüències de la guerra mitridàtica i un terratrèmol devastador el 26 aC la va reduir gairebé a runes. Però l’emperador August, amb una visió de futur admirable, va proveir els fons necessaris per a la seva reconstrucció. Els ciutadans, agraïts, la van rebatejar com Caesarea en honor seu. Un exemple de resiliència i recuperació dignes d’un secret d’èxit que hauria d’inspirar-nos.
Tralleis va ser la llar de figures il·lustres com l’orador Pítodor i Antemi de Tralleis, l’arquitecte de la basílica de Santa Sofia a Constantinoble. La seva influència cultural i intel·lectual era innegable, convertint-la en un epicentre de coneixement i art durant segles.
Però el seu destí va ser tràgic. Després de la batalla de Mancicerta el 1071, els selyúcides la van prendre. Tot i els intents de l’Imperi Bizantí per recuperar-la, l’any 1278 Andrònic II Paleòleg va intentar reconstruir-la, repoblant-la amb 36.000 persones. Volia crear un baluard contra l’avanç turc. Però els atacs no van cessar.
Finalment, l’any 1284, assetjada i sense subministraments, la ciutat va caure en mans del beylicat de Menteshe. La conquesta va acabar amb una destrucció extensa, una massacre d’habitants i la venda com a esclaus de més de 20.000 persones. Un final devastador per a una ciutat tan esplendorosa.
El futur d’un tresor rescatat
La descoberta i la restauració d’aquesta piscina aporten dades valuoses sobre la configuració dels espais aquàtics en els gimnasos romans d’Àsia Menor. La capacitat per a tres-cents banyistes, juntament amb les dimensions, suggereixen que el frigidari de Tralleis no era un simple apèndix. Era, de fet, un element central en la vida quotidiana del complex, tant per la seva funció higiènica com pel seu valor social i recreatiu.
L’experiència termal era un ritual socialitzat. Un recorregut compartit que començava a les sales calentes i culminava en aquesta gran piscina d’aigua freda. Era una manera de connectar, de formar comunitat, de construir tribu entre els joves que allí s’educaven i entrenaven. Un testimoni d’una cultura on el benestar era col·lectiu.
El ministre Ersoy ha confirmat que aquesta fase de treballs no és un punt i a part, sinó que s’integra en un programa més ampli d’actuacions previstes. Encara queden sectors per explorar al complex Hamam Gymnasium. Qui sap quins altres tresors ocults ens esperen sota terra en les properes campanyes?
La piscina del frigidari ja és visible per als especialistes. En un futur pròxim, ho serà per al públic general que accedeixi al jaciment arqueològic. Una oportunitat única per connectar amb un passat que, fins fa poc, semblava totalment perdut. No deixis escapar la possibilitat de conèixer aquest imprescindible vestigi de la història, abans que les hordes de turistes el descobreixin.
Hem rescatat una part fonamental de la història romana. Això no és només una notícia; és la constatació que els nostres avantpassats vivien una vida social i cultural sorprenentment rica. Una experiència que ens connecta amb els orígens de la civilització. I ara, tu també ets part d’aquesta història, entenent el seu gran valor.
