Un dels nostres tresors històrics, un testimoni silenciós de segles, ha perdut part de la seva essència. Les imatges que ens arriben ens encongeixen el cor (sí, nosaltres també al·lucinem). El que ha passat avui és una alerta vermella per a tots.
Però atenció, perquè la història darrere d’aquest ensorrament amaga un detall que us farà pensar. No és un fet aïllat, sinó el desenllaç que ja s’intuïa. Prepareu-vos per descobrir el que realment està en joc.
La història s’ensorra a Castella i Lleó
El que ha patit un ensorrament parcial és ni més ni menys que el Palau dels Hurtado de Mendoza. Aquest dimarts, els veïns d’Almazán, a Sòria, es despertaven amb la trista notícia. La façana nord d’aquest emblema local ha cedit.
Parlem d’un lloc declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) l’any 1991. L’ensorrament ha afectat aproximadament un terç de la façana que dona al riu Duero. És una pèrdua patrimonial irreparable, el nostre patrimoni s’està esfondrant.
La planta superior, amb el seu artesonat i cinc dels onze arcs, s’ha desplomat. Pedra, fusta i altres materials han acabat escampats pel vessant, alguns arribant fins a la ronda del Duero. La carretera CL-116A continua parcialment tallada. (Sí, és la gravetat de la situació).
Un palau amb la història dels Reis Catòlics
Aquest palau, també conegut com el Palau dels Comtes d’Altamira, és una joia de l’arquitectura senyorial. La seva construcció data de finals del segle XV, impulsada per Pedro González de Mendoza y Luna.
La seva rellevància històrica és imprescindible. Va arribar a acollir els Reis Catòlics durant les seves estades a Almazán. Imaginem la transcendència d’aquestes parets, testimonis de decisions que van marcar el futur del nostre país.
La zona nord, precisament la part afectada, era una de les més antigues i originals. Conservava una galeria tardogòtica d’arcs i unes vistes privilegiades al Duero. Al segle XVI, es va ampliar l’edifici amb la façana principal, d’estil renaixentista.
El nostre patrimoni és fràgil. Les alertes no es poden ignorar si volem conservar la nostra història per a les futures generacions.
Aquesta part destaca per l’escut d’armes de la família Hurtado de Mendoza. El palau forma un angle amb l’Església de Sant Miquel, configurant el cor històric de la localitat. És un punt clau per a entendre la nostra herència.
L’advertència que ningú va escoltar
Ara ve el que realment ens ha de fer reflexionar: aquest ensorrament era totalment previsible. L’alcalde d’Almazán ja ho ha lamentat, qualificant la situació de “previsible”. (El nostre cor se’n va un tros).
La Junta de Castella i Lleó assenyala directament els propietaris com a responsables de la conservació. Descarten l’expropiació, però recorden el seu deure. Però atenció, perquè la cronologia és escalofriant.
A l’agost de 2024 (sí, fa només un any, si ho llegim des d’ara, el 2025), un informe tècnic ja advertia d’un “col·lapse imminent”. Els propietaris van fer una actuació d’urgència per consolidar el mur. Però Patrimoni va avisar: era una mesura provisional.
Es necessitava una solució definitiva. I ara, aquí el tenim. La tragèdia d’un ensorrament que podia haver-se evitat. La fragilitat d’un BIC és avui més evident que mai.
Què passa amb el nostre patrimoni?
Aquest incident ens posa davant d’un mirall. La conservació del nostre patrimoni històric no pot dependre només de voluntats individuals o de mesures provisionals. És una qüestió col·lectiva, una responsabilitat compartida.
El risc de nous despreniments és real i constant. Les autoritats estan prenent mesures urgents per assegurar les parts que queden dempeus. Però el mal ja està fet. Un tros de la nostra memòria s’ha esvaït.
Ens recorda que hi ha molts altres tresors en situació similar. Quants informes més hi ha que alerten de perills imminents? Quantes més joies arquitectòniques podrien ser les següents? (És una pregunta que ens hauria de treure la son).
La validació final és clara: llegir això no és només una curiositat. És una advertència. És el recordatori que el nostre passat és present, i depèn de nosaltres que no es converteixi només en ruïnes.
