El món sencer mirava atònit com un home diminut, de tot just un metre seixanta d’estatura, aconseguia paralitzar l’Assemblea de la Societat de Nacions el 1936. No era un general de granit ni un mandatari occidental amb ínfules de grandesa; era Haile Selassie, l’emperador d’Etiòpia, exigint auxili davant la invasió feixista de Mussolini amb una dignitat que encara avui estremix els fonaments de la geopolítica moderna. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar amb la força de la seva mirada).
El que pocs imaginaven en aquell instant de derrota temporal és que aquell monarca milenari acabaria convertint-se tant en un déu vivent per a milions de creients a l’altre costat de l’oceà com en el protagonista d’un dels ensorraments polítics més brutals del segle XX.
De Ras Tafari a la corona imperial més cobejada d’Àfrica
Nascut com a Tafari Makonnen el 1892, el seu ascens al poder absolut no va ser una casualitat del destí, sinó una jugada mestra de supervivència política en un continent que agonitzava sota el repartiment colonial de les potències europees. Després de sortejar conspiracions palatines i derrotar els seus rivals directes, va ser coronat formalment com el Negus Negast o Rei de Reis l’any 1930.
Aquest dia, la història va canviar per sempre. La pompa desplegada a Addis Abeba va costar una fortuna en un país profundament empobrit, però va fascinar la premsa internacional fins al punt que la revista Time el va catapultar a la seva portada com la figura de l’any. L’imperi etíop es presentava davant el planeta com el far inexpugnable de la sobirania africana enfront del jou blanc.
No obstant això, la realitat de palau amagava profundes contradiccions. Mentre a Europa se l’aplaudia com a un estadista modern que abolia l’esclavitud per decret, dins de les seves fronteres el feudalisme agrari mantenia a milions de camperols en una misèria absoluta mentre l’aristocràcia terratinent acumulava privilegis medievals.
La profecia jamaicana i el naixement d’un mite
Mentrestant, a milers de quilòmetres de distància, a l’illa caribenya de Jamaica, un líder panafricanista anomenat Marcus Garvey havia llançat una profecia que sacsejaria la cultura popular global: “Mireu a Àfrica, un rei serà coronat, perquè el dia de l’alliberament és a prop”. Quan Selassie va assumir el tron, els seguidors de Garvey van veure en ell el mateix Messies negre.
Van assumir el seu nom de naixement —Ras Tafari— per fundar un moviment espiritual i polític que conqueriria el món dècades més tard a través de la música reggae i la figura universal de Bob Marley. Per a milions de persones, l’emperador etíop era la encarnació directa de Déu a la Terra, una divinitat vivent que governava des del mont Sió.
El recordatori clau: Haile Selassie va visitar Jamaica el 1966. La bogeria col·lectiva va ser tal que l’aeroport es va col·lapsar per complet i el monarca, abrusat per la devoció, va arribar a pensar que els fidels rasta estaven bojos abans de comprendre el calat espiritual de la seva pròpia llegenda.
Irònicament, el mateix emperador, que professava la fe cristiana copta ortodoxa més estricta, mai va arribar a acceptar del tot la seva divinitat rastafari, tot i que va saber utilitzar el fenomen geopolíticament per guanyar aliats incondicionals en l’escenari internacional.
L’ocàs: fam, revolucions i un final de pel·lícula de terror
Però els imperis construïts sobre mites divins tenen els peus de fang quan la realitat econòmica colpeja amb força. A principis de la dècada de 1970, una terrible fam va assolar les províncies del nord d’Etiòpia, cobrant-se la vida de centenars de milers de persones mentre la cort imperial intentava ocultar el desastre sota la catifa per no danyar la seva imatge exterior.
El contrast entre el luxe asiàtic dels seus banquets palatins i l’agonia silenciosa del seu poble va encendre la metxa de la ira militar. Al setembre de 1974, un grup d’oficials joves agrupats en el temible comitè conegut com el Derg va decidir donar un cop d’estat definitiu que posaria fi a segles de dinastia salomònica.
La caiguda del monarca va ser tan patètica com cruel: un vell ancià de 82 anys va ser introduït a la part posterior d’un modest escarabat Volkswagen mentre els soldats l’apuntaven amb fusells, despullant-lo de tots els seus títols entre els aplaudiments fingits d’una turba manipulada pels nous dictadors marxistes.
El misteri sota el terra del palau
El final de la seva vida va estar envoltat d’un silenci sepulcral. Va morir oficialment el 1975 sota custòdia militar, suposadament a causa de complicacions després d’una operació de pròstata, encara que les sospites d’assassinat per estrangulament a mans del dictador Mengistu Haile Mariam perseguiran per sempre els llibres d’història.
El més macabre va passar després: el seu cos va ser enterrat clandestinament sota una lletrina al despatx del mateix dictador, on va romandre oblidat durant gairebé dues dècades fins a la caiguda del règim comunista i la recuperació de les seves restes per donar-los una sepultura digna a la catedral de la Trinitat.
Va ser Haile Selassie un dèspota il·luminat o l’últim bastió de la dignitat africana davant del caos? La resposta probablement depèn de si se’l mira des dels ulls d’un camperol famolenc o des de la fe inqüractable d’un devot rastafari.
