Les platges del Mediterrani han estat, un altre cop, testimoni d’una imatge que trenca la pau estival. Entre tovalloles i banyistes, han aparegut tonyines gegants, mortes i varades a la sorra. Un espectacle que gela la sang i fa saltar totes les alarmes.
Però això no és un fet aïllat d’aquest estiu. Aquesta escena es repeteix any rere any, amb una regularitat que ens hauria de preocupar a tots. Quants d’aquests grans peixos moren abans d’acabar així, silenciosament, a la nostra costa? El misteri és profund.
La veritat, gairebé sempre incòmoda, apunta directament a les gàbies d’engreix de tonyina roja. Grans instal·lacions marines que operen, per exemple, davant la costa de Múrcia. Un sistema opac que amaga una realitat brutal.
Aquests exemplars de tonyina són capturats vius durant la seva migració. Després, es traslladen a aquestes enormes gàbies marítimes, autèntiques presons flotants. Allà, es queden durant mesos, alimentats intensament per augmentar el seu pes abans de la seva venda. L’objectiu és clar: la rendibilitat màxima.
És precisament al voltant d’aquestes instal·lacions on, des de fa anys, s’han registrat nombrosos episodis de mortalitat. Però aquí ve el gir inquietant: no existeix un registre públic que permeti saber quantes tonyines perden la vida cada temporada en aquest procés. La dada es manté en l’ombra.
Quan una d’aquestes tonyines mortes queda a la deriva, els corrents i el vent poden arrossegar-la fins a les nostres platges. És aleshores quan els banyistes les troben, causant sorpresa i, sovint, repulsió. Però determinar la seva procedència exacta és una tasca que moltes vegades no es fa pública, o ni tan sols es culmina.
Platges com les de Formentera, Torrevella o Pilar de la Horadada han estat escenari d’aquestes troballes macabres. Fa poc, una tonyina de 320 quilos i dos metres de llarg va aparèixer a la platja des Copinar, a Formentera. Els serveis de neteja la van retirar ràpidament. El Consell de Formentera va obrir una investigació. (Sí, nosaltres també pensem que això és massa sovint).
La gran opacitat darrere el mar
Aquesta falta de transparència és un error sistèmic que ens impedeix conèixer la veritable magnitud del problema. La ICCAT, l’organisme internacional que regula aquesta pesquera, explica que recopila informació. Tenen dades sobre l’engabiament i l’engreix. Però… aquí hi ha la trampa.
La ICCAT indica que certes dades s’ofereixen de forma agregada per “preservar la confidencialitat”. Nosaltres ho diem clar: això dificulta saber el nombre de baixes d’una explotació concreta. És un vel que ens impedeix veure la realitat.
Així, mentre els cossos apareixen a les platges i són retirats de pressa, queda a l’aire una pregunta fonamental. Quantes altres tonyines moren lluny de la costa? Quantes desapareixen sense que ningú mai ho sàpiga? El seu destí queda sota les aigües, un misteri sense resoldre.
Les autoritats solen tractar cada tonyina varada com un episodi aïllat. Els exemplars es retiren abans que la seva presència pugui alterar la normalitat de les platges. Una solució ràpida que, de fet, amaga el veritable abast d’aquest desastre ecològic. Sembla que el que no es veu, no existeix.
Però darrere de cada exemplar mort hi ha una història. Una història que, sense dades públiques ni investigacions transparents, mai arriba a conèixer-se. El veritable abast d’aquest problema continua sent un secret ocult sota la superfície del Mediterrani. Una realitat que ens impacta a tots, directament o indirectament.
Què amaga el nostre mar?
No hi ha dades públiques. No hi ha informes detallats. Només tonyines mortes i moltes incògnites. El nostre mar, aquest espai de vida i oci, es converteix en un tauler de joc on l’opacitat guanya la partida. I nosaltres, com a consumidors i habitants d’aquest planeta, mereixem saber la veritat. És un dret.
Aquesta situació no és sostenible. Ens han d’explicar quantes tonyines moren en aquestes gàbies. Ens han de donar accés a les dades. La confidencialitat no pot estar per damunt de la transparència. L’impacte ambiental i ètic és massa gran per ser ignorat. La urgència és real, ja ho veiem.
La pròxima vegada que vegis una notícia sobre una tonyina varada, ja no serà un simple titular. Ara saps que hi ha una xarxa d’opacitat darrere. Un sistema que amaga morts. I això, amic lector, és una informació que canvia la perspectiva. No és només un peix, és un símbol d’un problema més gran. Així que, què fem amb aquest secret?
