Alguna cosa realment extraordinària està succeint a les costes del Regne Unit. Els pescadors i científics han estat testimonis d’un esdeveniment que trenca tots els registres, una invasió massiva de pops que no s’havia vist en més d’un segle.
No parlem d’un petit augment, sinó d’una autèntica explosió demogràfica que ha deixat els experts astorats. I sí, l’impacte sobre el nostre ecosistema marí podria ser molt més greu del que sembla a primera vista. (Nosaltres també ens hem quedat sense paraules).
L’ona de calor marina que va canviar-ho tot
La Marina Biological Association (MBA) i la Universitat de Plymouth documenten un fenomen conegut com a “bloom” o floració de pops. Aquest esdeveniment ha superat amb escreix qualsevol registre anterior, estenent-se des de Devon i Cornualles fins a Gal·les i el sud d’Escòcia.
Les dades oficials de la Marine Management Organisation (MMO) són clares. El maig del 2025 es van descarregar més de 400 tones de pop en un sol mes. Una xifra que supera amb escreix les 75 tones que, amb sort, solien registrar-se. És un rècord històric en 125 anys. Una alerta vermella per a tots.
El mar s’està escalfant, i amb ell, la vida submarina que coneixem canvia sense permís. Aquesta invasió és un avís.
Què hi ha darrere d’aquesta proliferació sense precedents? Els investigadors apunten a una combinació letal: corrents marins inusuals i una escalfada tèrmica sense precedents. Milions de paralarves de pop, la fase larvària que flota a l’aigua, van ser arrossegades des de les zones de cria del nord de França cap a les costes del sud-oest anglès.
Un cop allà, aquestes larves van trobar un escenari perfecte. El Laboratori Marí de Plymouth ha documentat tres anys consecutius d’ones de calor marines a la zona. Les temperatures van arribar fins a 4 graus per sobre de la mitjana històrica. (Una barbaritat, si ens ho preguntes).
El secret de la supervivència massiva
El pop comú (Octopus vulgaris) sol viure entre un i dos anys. En condicions normals, perd més del 99% de les seves cries. El fred i la depredació durant la fase larvària són els seus enemics més grans.
Però l’aigua més càlida ha canviat les regles del joc. Ha escurçat el temps d’incubació dels ous. I el que és més impactant, ha millorat substancialment la supervivència larvària. A més, ha accelerat la maduració reproductiva dels adults. Es crea un cicle d’èxit.
Més supervivència, reproducció més primerenca. El resultat? Onades successives de naixements, superposades en el temps. És la fórmula perfecta per a una invasió imparable.
Un impacte que buida el nostre plat
El pop comú és un depredador oportunista i molt voraç. La seva arribada massiva ha tingut un efecte directe sobre altres espècies amb què comparteix hàbitat. I això ens afecta a tots.
L’informe de gener del 2026 de la MBA, finançat per Defra, va revelar dades alarmants. Les captures de bou de mar, llamàntol i vieires van caure entre un 30% i un 50% el 2025. Més de la meitat dels pescadors enquestats van reportar impactes negatius directes. La depredació del pop és real.
Els pops no només s’alimenten de les seves preses habituals. També causen danys dins de les mateixes nanses de pesca. Quan els crustacis es van fer escassos, la pressió dels pops es va desplaçar. Van anar a buscar altres preses. Organismes filtradors com musclos i vieires. Això genera un efecte en cadena que desequilibra tot el fons marí.
El futur incert del nostre mar
La pregunta que més preocupa els científics és si aquesta floració massiva es repetirà. S’han documentat juvenils i evidència de reproducció activa en aigües del Regne Unit el 2025. Abans d’això, era pràcticament inèdit.
Això suggereix que l’actual invasió podria continuar o repetir-se a curt termini. No és un episodi aïllat. Els investigadors són clars: cal més investigació i monitoratge continu. Hem d’entendre com l’arribada sobtada d’una espècie ara comuna afecta un ecosistema marí que ja està sota pressió.
El missatge de fons és clar i urgent. Si les ones de calor marines al Canal de la Mànega es tornen més freqüents, tal com anticipen molts models climàtics, aquest tipus de reordenaments sobtats d’espècies podria deixar de ser una raresa estadística. Podria convertir-se en una característica recurrent de les nostres aigües.
El mar ens està donant un avís. Estem a temps de fer-li cas?
