No és una especulació, és dada pura. El rover Perseverance de la NASA ha confirmat la troballa de carboni macromolecular a les roques del cràter Jezero, a Mart. (Sí, nosaltres també ens hem quedat sense paraules en llegir-ho).
No parlem d’una simple pols espacial. Es tracta de molècules complexes trobades a l’aflorament batejat com Bright Angel. És l’indici més sòlid de matèria orgànica que hem tingut mai sobre la superfície del planeta roig.
Per què això no és un descobriment més?
El carboni és el bloc de construcció fonamental de la vida tal com la coneixem: proteïnes, lípids i àcids nucleics. En trobar aquestes estructures, els científics han confirmat que l’entorn de Neretva Vallis va ser, fa milers de milions d’anys, un llit fluvial perfectament habitable.
La gran pregunta continua sent si l’origen és biològic o geològic. La NASA manté la prudència. Aquestes molècules podrien ser fòssils d’antics microbis o simplement el resultat de processos químics entre roques i aigua volcànica antiga.
La prova definitiva: El mapa de la vida
El que realment accelera el pols de la comunitat científica és la distància. Fa anys, el rover Curiosity va trobar materials similars al cràter Gale, a més de 3.700 quilòmetres de distància.
Això no és un esdeveniment aïllat. El fet d’haver detectat aquests compostos en dos punts tan remots de Mart suggereix que les condicions per al desenvolupament de la vida van poder ser generalitzades a tot el planeta. L’habitabilitat a Mart no va ser una excepció; va ser, probablement, la norma durant milions d’anys.
La “lletra petita” de l’estudi
La troballa es va realitzar mitjançant els instruments SHERLOC i WATSON, integrats en el braç robòtic del Perseverance. La detecció de carboni macromolecular directament a la superfície indica que aquestes mostres han resistit la radiació i l’oxidació, una cosa que sol destruir aquest tipus de proves abans que puguem veure-les.
És una finestra oberta al passat. Cada roca analitzada ens explica què passava a Mart quan a la Terra començàvem, potser, a fer els nostres primers passos com a éssers vius.
És això la prova definitiva? Encara no podem confirmar-ho al 100% sense portar les mostres a la Terra per a la seva anàlisi en laboratori, però cada dia estem més a prop de respondre la pregunta que ha obsessionat la humanitat des que vam començar a mirar els estels.
Què més ens estarà amagant el sòl marcià? La resposta podria estar just sota les rodes del nostre explorador.
