Alguna vegada t’has preguntat si estem sols a l’univers? Aquesta qüestió, gairebé existencial, ens acompanya des de sempre. Ara, un Nobel de Física posa data a la resposta.
La recerca d’altres mons ha fascinat la humanitat des de l’inici dels temps. Ara, la ciència està més a prop que mai de donar un pas de gegant. Però el camí és un desafiament immens.
El nobel que busca el nostre “germà”
Parlem de Didier Queloz, el científic que va guanyar el Premi Nobel de Física l’any 2019. Ell és un expert reconegut en exoplanetes. Queloz té una predicció que canvia tot el que sabíem fins ara.
Aquest astrònom suís, un dels descobridors del primer planeta fora del nostre sistema solar (51 Pegasi b) l’any 1995, és clar. “Trobar una ‘Terra germana’ és el repte dels pròxims 20 anys“, assegura sense dubtes. (Sí, nosaltres també hem hagut de rellegir la frase.)
La nostra cerca no és un joc; és la pregunta més profunda. Volem entendre si la vida a la Terra és única o si abunda a l’univers. Aquesta és la clau.
La comunitat científica, amb Queloz al capdavant, té una missió clara. Volen esbrinar si la Terra és una excepció còsmica. O si, per contra, la vida ha pogut sorgir en altres racons remots de l’univers. Aquesta és la revelació que ens espera.
La fórmula secreta d’un planeta habitable
S’han detectat milers de planetes. La majoria són petits i rocosos. Però trobar un que sigui un “germà” de la Terra és una altra història. Un autèntic misteri per desxifrar.
Un planeta habitable necessita condicions molt específiques. Pensa-hi bé, no és només qüestió de distància. Ha de tenir una atmosfera adequada per regular la calor. També elements químics essencials per a la vida.
I el més important: la distància justa a la seva estrella. Això permetria l’existència d’aigua en estat líquid. L’aigua és la base de tot el que coneixem.
El nostre propi sistema solar ens dona una pista. Tenim dos planetes molt semblants, Venus i la Terra. Però Venus no és apte per a la vida. És un “entorn infernal”, diu l’Agència Espacial Europea (ESA). Les temperatures allà superen les d’un forn. (Un error que no volem repetir a l’espai).
Un desafiament col·lectiu i bell
La vida en un altre planeta? Queloz ho veu “difícil”, avui dia. Però no impossible. Requerirà molt de treball, molt de suport i, sobretot, temps. És una aposta de futur per a la humanitat.
Formar noves generacions de científics és imprescindible. Ell mateix va rebre un impuls amb el Nobel. Aquesta distinció li va obrir portes per a col·laboracions que abans haurien estat impossibles. Una solució definitiva per a la investigació.
El Nobel anima els joves a abraçar la ciència. A generar coneixement que faciliti la vida a les persones. Com ara curar malalties. Aquesta és la bellesa de l’esforç.
Reconèixer la incertesa és part del procés. “Preveure quan es descobrirà allò desconegut és impossible”, diu Queloz. “Però precisament aquí rau la bellesa del que fem“.
El temps s’esgota?
El temps no s’esgota en el sentit literal, però la finestra de la nostra curiositat sí. Didier Queloz és clar: els pròxims 20 anys seran clau. No podem esperar més per respondre la pregunta. La investigació avança a un ritme vertiginós.
Aquesta recerca de mons llunyans és més que astronomia. És la recerca del nostre lloc a l’univers. Una oportunitat única per entendre la nostra existència. El desafiament més gran del nostre segle.
Ara saps que la resposta a “som sols?” podria arribar aviat. La ciència treballa incansablement. Ens preparem per a un futur on el cosmos podria estar ple de “germanes” de la Terra. Ha valgut la pena llegir fins aquí, oi?
