La situació política catalana és extraordinària i complexa. Només cal constatar que una de les peces claus pel funcionament de la biosfera política catalana, el detallista Reglament del Parlament, no contempla una situació on els diputats estiguin a presó preventiva o exiliats.
Precisament aquesta és una de les preguntes que emergeix davant la possibilitat que el president Carles Puigdemont, o algun dels consellers exiliats a Brussel·les, o algún dels deu consellers i líders socials, obtinguin una acta de diputat al Parlament en els comicis del proper 21 de desembre. Poden ser diputats? De ser-ho sí, però exercir com a tals, ja són figues d’un altre paner, però pinten bastos atès el Reglament del Parlament.
A priori, els serveis jurídics de la cambra catalana deixen clar que la presó preventiva o estar en una mena d’exili no és cap impediment per ser candidat, tal i com proposen algunes formacions polítiques. Ni, per tant, per obtenir l’acta de diputat. De fet, normalment l’acta no la recull ni el propi interessat a la Junta Electoral, sino que deleguen aquesta funció a un apoderat de cada candidatura. A més la declaració de promesa del càrrec i la declaració de béns es fa per via telemàtica.
Ara bé, fonts de la cambra recorden que “una cosa és ser diputat i una altra exercir-ne”. I aquí rau la mare dels ous. Si algun dels actuals presos polítics o exiliats s’incorpora a les llistes i surt escollit no podrà votar presencialment. I atesa la literalitat del Reglament, tampoc podrien utilitzar la fórmula de delegar el vot.
Per tant, és difícil que ni tan sols poguessin participar en la primera votació tradicional de la primera sessió de la legislatura, la de constitució i la composició de la Mesa. No cal dir que tampoc podrien exercir el vot en la investidura de president.
Segons fonts del Parlament, “posats a ser flexibles amb el reglament i la legislació potser els permetrien assistir al ple de constitució”. De fet, existeix algun precedent com algun cas a Euskadi que algun pres d’Herri Batasuna li van permetre recollir l’acta de regidor i participar en la constitució del plenari de l’Ajuntament, i un cop acabat, tornar cap a la presó.
L’article 93 que regula la delegació del vot no deixa gaire marge, per no dir cap, a les interpretacions. I només fent un cop d’ull a la seva història es pot comprovar que no està pensat, ni de bon tros, per un cas com l’actual. La delegació del vot es va instaurar al Reglament en la reforma del 2006 i només preveïa poder delegar el vot a les diputades que causaven baixa per maternitat. La primera diputada en utilitzar aquesta fórmula fou la històrica portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats.
L’any 2015, una nova reforma del Reglament va ampliar-ne els supòsits. Així s’establia que els diputats i diputades podien delegar el vot, no només per maternitat, sinó per paternitat, malaltia greu, hospitalització o incapacitat perllongada degudament acreditades. Els dos primers diputats que van utilitzar el vot delegat per paternitat van ser el socialista Ferran Pedret i el popular Fernando Sánchez Costa, durant l’actual legislatura. L’article 93 es va tornar a modificar en l’última, i polèmica, reforma del Parlament, permeten que la delegació del vot en els supòsits previstos es puguès fer a les comissions i no només a les sessions plenàries.
Segons fonts del Parlament, a la vista de l’article 93 només una interpretació “extraordinàriament generosa, un pèl arbitrària i forçadíssima”, podria considerar que els diputats exiliats o en presó preventiva es trobarien en una situació “d’incapacitat perllongada”. Fonts parlamentàries, però insisteixen a considerar que aquesta expressió correspon a situacions de salut complexes sense caràcter greu o hospitalari però dilatades en el temps i no està pensat per casos com el que ens ocupa.
Els partits també analitzen aquesta qüestió. La incorporació de presos polítics o exiliats implica afinar la calculadora per a les votacions. En cas que les llistes independentistes obtinguessin majoria absoluta aquesta es veuria arrabassada per la manca efectiva dels diputats i, per tant, de vots. Això seria evident en la investidura de president de la Generalitat.
En aquest cas, l’article 147 del Reglament preveu el president serà investit en primera volta per la “majoria absoluta” dels membres de la cambra. Així, el candidat que vulgui ser investit caldrà que tingui al sarró sí o sí, els 68 diputats de la majoria absoluta. En canvi, en segona votació només caldrà que hi hagi més vots sí que no pas no per sortir-ne escollit.
Amb aquest panorama complex, inèdit, difícil i rebregat tothom fa càbal·les. Fins i tot, amb la possibilitat que els presoners siguin a casa per Nadal i la situació, tot i que encara lluny de normalitzar-se, només permetria que si són escollits diputats puguessin com a mínim exercir.
