Per primera vegada, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tastava a mitges la temptativa de presentar-se a les eleccions al Parlament. I electoralment ha estat un fiasco. Catalunya en Comú Podem, la formació inspirada per Colau i liderada per Xavier Domènech només ha assolit vuit escons i ha vist com barris i pobles fidels al canvi dels ajuntaments li han posat les banyes amb una força de dretes com és Ciutadans. La història del 2015 s’ha repetit, però han perdut 3 diputats i ha baixat del 8’9 al 7’5% dels vots que situa la formació en pràcticament la mateixa posició que les eleccions del 2010 que va enviar el Tripartit cap a casa.
En tot cas, els comuns poden veure el got mig ple i mig buit. Sibé han de seure al divan per reflexionar del perquè la seva esquerra no convenç també s’han quedat en una posició còmode. En primer lloc, l’eix nacional, amb el qual pateixen molt en un marc de polarització que s’ha viscut a Catalunya els darrers mesos, els ha perjudicat la seva expectativa electoral.
Domènech reconeix que no han pogut marcar un perfil clar davant un votant que o bé optava per refusar la Declaració Unilateral, que capitalitzava Cs amb Inés Arrimadas o el vot del president legítim a l’exili, JxCAT o del vicepresident a la presó, l’ERC d’Oriol Junqueras. Davant dels dos blocs, Domènech s’ho pren amb calma perquè els seus escons no són decisius per a inclinar la balança a favor de cap bloc.
El paper de Domènech en aquesta legislatura té dos camins. En primer terme, que una força on hi ha independentistes i no independentistes pot ajudar a bastir majories més àmplies amb el bloc de JxCAT, ERC i CUP. Una opció sempre i quan s’avingui al referèndum pactat i deixar de banda, en principi, la unilateralitat. Els comuns creuen que el seu suport a depèn quina estratègia pot ser un blanquejant o un reforç que relligui la societat catalana pro referèndum.
De fet, ERC i CUP sempre valoren molt que els comuns facin costat a polítiques socials concretes parides pels independentistes. En aquest sentit, des d’ERC ha començat a sonar el mantra que caldrà “implementar la república en minúscules a través de polítiques socials en les que els comuns hi poden participar”.
En segon lloc, els comuns volen intentar situar el debat entre l’eix esquerra i dreta. En aquesta escletxa encara poden fer forat amb prespectiva, i amb la vista posada en les municipals d’aquí a dos anys. La majoria d’esquerres no existeix i en els dos blocs, els de Domènech considera que els liberals són majoria. En el discurs socials, CeC Podem s’hi troba còmode, té camp per córrer i vol aprofitar-ho.
Paral·lelament, els comuns es veuen en l’obligació de reflexionar sobre el seu relat, discurs i argumentari. Domènech pateix per esbrinar com és que barriades i pobles on van guanyar a les eleccions espanyoles o a les municipals ara els han fet el salt. Per això es plantegen en quatre anys recórrer el país per evangelitzar sobre una nova esquerra que no acaba de quallar. Volen analitzar què ha passat a El Prat o a Montcada, on han obtingut els millors resultats per treure una fórmula de futur.
