Com l’aigua de Formentera (i 2)

"Potser el que cal és que tothom reconegui que l’altre té exactament el 50% de la raó. Perquè és evident que caldrà ser-ne més, però també ho és que caldrà ser més determinats"

La setmana passada vaig mirar d’explicar l’absurd conceptual i estratègic que implicaria renunciar a la unilateralitat com a instrument d’acció política. En la pràctica, i donades les característiques de l’adversari (subratllat i en negreta), fer-ho seria tant com renunciar a la independència, per molt que s’emboliqués tot plegat en florida retòrica republicana. I això ens semblava tan clar com l’aigua de Formentera, d’aquí el títol de l’article. Ara bé, fixat aquest punt de partida, crec que val la pena parlar del com i el quan.

 

En un interessant sopar aquesta setmana, parlant precisament d’aquest tema, un dels comensals ens va dir, lacònic: “hi ha gent a qui la realitat no li aporta informació”.  Precisament la informació que n’hem obtingut és un dels principals patrimonis de la tardor republicana. Allò que havia de ser l’estrena mundial de la República Catalana es va quedar en un assaig general fallit que ens ha aportat una quantitat d’informació molt important que val la pena processar. Informació sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres fortaleses i febleses, informació sobre l’estat espanyol, informació sobre els catalans que no pensen com nosaltres, sobre Europa, sobre tantes coses.

 

A mi, la informació que m’ha aportat la realitat em diu que no hi ha altra via per fer seure l’estat a negociar sobre el fons del conflicte que no sigui la de l’1 i del 3 d’octubre: Capacitat d’organització, desbordament popular, desobediència activa i pacífica, etc. Però la informació també em diu que abans de tornar-ho a intentar cal que l’independentisme sigui molt més fort i hagi desenvolupat una cultura política més madura i més conscient dels riscos i costos personals i col·lectius d’un procés de ruptura com és la secessió d’un estat membre de la UE i la OTAN.

 

Per davant de tot, doncs, una nova cultura política que eviti els autoenganys de l’estil “desconnexió indolora”, “estructures d’estat” i “Espanya no es pot permetre/Europa no permetrà que”. Tot això ha de ser eliminat de qualsevol equació de futur. Però al costat d’aquesta nova cultura política més madura i conscient, cal, sí, ser-ne més. Per molta conyeta que se’n faci a Twitter, cal. Cal superar la barrera del 50% de forma consistent i continuada en el temps, si pot ser en tota mena de convocatòries electorals. No per la vana expectativa que l’estat es comporti diferent, sinó per acompanyar el pròxim intent de ruptura d’una càrrega de legitimitat que desactivi tant com sigui possible l’oposició interna, en nombre i sobretot en intensitat. I també per reforçar la “causa justa” a nivell internacional, una qüestió clau si el que es pretén és portar les coses tan al límit (molt més que no a l’octubre) que la intervenció i mediació europea sigui obligada.

 

Potser m’equivoco, és clar, però a mi el que em diu la informació és això. Ara que l’independentisme sembla dividit entre els que posen l’èmfasi en què cal ser-ne més i els que el posen en què cal ser més determinats, potser el que cal és que tothom reconegui que l’altre té exactament el 50% de la raó. Perquè és evident que caldrà ser-ne més, però també ho és que caldrà ser més determinats. I això també em sembla tan clar com l’aigua de Formentera.

 




Comentaris
Ramon
Efectivament, hi ha gent per a qui la realitat és una variable exògena a l'anàlisi política. Gent que per exemple pensava que no hi havia independència perquè Jordi Pujol la frenava. Gent que per exemple no hi veia diferències nacionals entre el PSC i Convergència. Però qui força a una acció suïcida que només pot dur a l'ensulsiada no pot cridar després a la claudicació perquè de sobta descobreix que no es té prou força i pretendre governar les restes del naufragi.
Eduard
Ser una majoria clara és molt important per una raó que no es cita mai: néixer com un páis prou sòlid per tirar endavant, i no amb una situació tipus Ulster.
Xtar
Totalment d’acord però .... manca un caldrà, ..., caldrà que els que siguin vagin units de debó i no tirant-se sempre els plats pel cap mentre a fora de Catalunya es moren de riure.
Guderia
Em sembles dels periodistes més lúcid de l'actualitat. Bones reflexions.
Ramon
Les dues posicions es poden sostenir. Però no ERC. I n'hi ha una tercera, que per cert és la meva. La posició de qui no estava d'acord amb ERC, ni abans, ni ara. La posició de qui ja ho veia, que no hi havia prou força ni quantitativa ni qualitativa per tirar endavant però que, un cop fet i sobretot després dels meravellosos resultats del 21D i de l'èxit polític de l'exili creu que cal ressistir per dignitat nacional i perquè per claudicar sempre s'hi està a temps.
Ramon
ERC no pot haver-se estat vuit anys insultant qui intuïa que no teníem prou força per, un cop ens l'ha feta fotre, insultar qui no els compra que ara cal la més ignominiosa de les claudicacions perquè no tenim prou força. Aquest discurs per descomptat que pot fer-se. Però no pot fer-lo ERC.
Mar 350
El percentatge de vot indepe seguira al voltant del 48-50% fins l'any 2024 on per raons lligades a la defunció de aprox 30.000 votants unionistes cada any, s'enfilara rapidament fins el 56 % l'any 2030. Això ho saben a Can PP i C's i per aixo sols els queda ilegalitzar els partits indepes una vegada quedi "demostrar" al Tribunal Supremo que si hi va haver rebelio a CAT; ilegalitzar els indepes, somni compartit pel tandem Casado-Rivera.
Ramon
Espanya porta jugant brut des d'Arenys de Munt perquè no es visualitzi una victòria independentista que ens doni ales. I ERC porta fent-li el joc a aquesta guerra bruta també des d'Arenys de Munt (entenguem-nos, Espanya juga brut des d'abans i tot del 1714, ara només em referia al format específic i conjuntural de la guerra bruta amb la que ha intentat fer front al tomb independentista dels nostres pijoprogres concretada el 2010 però covada des de llavors ja feia mesos).
Jordi Estelada
El que ens cal és posar els Mossos al servei total de la República (aquest cos no es pot mantenir neutral en aquest conflicte si tal neutralitat implica submissió a l'unionisme; de fet, cal depurar el cos d'elements nocius, i ho deixo aquí).
Ramon
Un post anterior assumeix -com ERC després que Puigdemont no posés el fre com ells ho esperaven per poder dir-lo traïdor i així ja tenir camí lliure per un nou tripartit-, que no ultrapassem el 50%. Assumir això és assumir la guerra bruta. Que potser hem fet ja un referèndum democràtic, és a dir sense amenaces? Que potser hem fet ja un referèndum normal, és a dir independència SÍ o NO sense collonades de terceres opcions ecopastanagues? Oi que no pas?
Ramon
Si en les condicions que hem votat freguem sempre la majoria absoluta directa, no sembla gaire agosarat pensar que en condicions com la quebequesa o l'escocesa guanyaríem folgadament malgrat la terrible colonització que hem sofert. Però l'insostenible és que ERC estigués fins l'1-O dient-li traïdor i rata a qui dubtés que tinguéssim prou força per, un cop ens l'ha feta fotre, "descobrir" que no i forçar a tot el contrari. No, ERC no pot demanar la rendició. ERC, no. ERC només pot demanar perdó.
@Mar 350
Quants votants secessionistes moriran d'aquí fins l'any 2024?. L'ANC viu dels seus iaios.
Albert
No puc entendre, com saps q som el 50%, no ens hem pogut contar mai, perquè ho heu assumit
Emili
I si fóssim més que d'inventari en després?
Enric
El tribunal Suprem del Quebec diu que 50% + 1 vot és suficient. Quans més millor, però no siguem rucs. 50%+1 vot a les municipals i declarem la República Catalana.
terrassenc
Ni una nano. Lo del 50% només s'aplica a una pregunta binària (referèndum), i és evident que fa anys que l'independentisme el supera amb escreix, sinó de què la negativa dels espanyols. Voler aplicar-ho al vot als partits es fer trampes i demanar-li més del que és democràtic (és a dir, el 50%+1). L'1-O la República Catalana va néixer amb el 90% a favor tot i les garrotades del part ( i amb quorum similar a altres referèndums que la gent té dret a no votar). Vergonya a qui ho vulgui oblidar!
Narcís ( aquest altre 50% esmentat . . . . ho desembullin nostres botxins .. nosaltres ja ho vam desembullar l’1-O .. i guanyàrem àmpliament !! )
Ras i curt : 1. Crec que amb 50% + 1 àdhuc 47/ 48/ 49 % .. tenim tot el dret de ser " lliures " si som majoria absoluta ( aquest resultat seria / és força més meritori tenint en compte el munt de votants anticatalans ! ) ! 2. A veure, si tot plegat, es basarà en el número de fills que tinguin families que estimen o respecten Catalunya sinó, almenys, els DDHH pel que fa a l'univers català ! PD : no vull pensar ERC volgués MHP Puigdemont es fes enrere tot cercant dur-se'n llurs vots . . . . !
Més
El dia que declarem la independència amb voluntat de tirar-la endavant ens caldrà un padrí per assolir-la ja que mai dels mais espanya ho permetrà, crearà tota mena de violències civils i militars i apel·larà als seus aliats naturals per sufocar la "revolta". Evidentment el padrí no pot ser qualsevol i alguna cosa ens costarà, però és l'únic camí viable en un termini raonable.

envia el comentari