L'amarg dia del Borbó

"A Catalunya s'ha obert una era que els franquistes al govern i a l'oposició a Espanya són incapaços no ja d'aturar sinó simplement d'entendre"

La visita de Felip VI a Barcelona per la inauguració del Congrés de Mòbils va ser un vist i no vist. Però sí molt sentit. Durant tot l'accidentat recorregut del Rei, la ciutat va viure en un tumult de segon pla, continu, de vegades visible, de vegades invisible. Ningú va sortir a rebre’l amb crits i palmes. Els recorreguts reals van transcórrer per places i carrers buits, tallades i desallotjades per la policia i els mossos d'esquadra que es van emprar a fons en vàries ocasions, carregant contra la gent que estava fent el que sol fer la gent: destorbar els poderosos que volen passejar per on no els volen. El centre de Barcelona semblava en estat de setge.

 

Els efectes sonors van ser constants. Si no de vista, els barcelonins van obligar el Borbó a empassar-se la seva presència auditiva. Durant tota la jornada van repicar les cassoles i paelles, els xiulets i matraques, es van sentir crits contraris a la Monarquia i favorables a la República, un sord i crespat rumor que arribava fins als salons i menjadors en què van transcórrer els desagradables actes de la inauguració, com si fos un quadre d'Umberto Boccioni, Arriben els sorolls de la ciutat. D'una ciutat, d'un país republicà que van voler fer palès aquest sentiment al rei d'Espanya, de visita ingrata al territori en el que les seves forces de l'ordre, havien deixat més de mil ferits uns mesos abans per voler viure en democràcia. En una sola jornada, s'ha vist que el Borbó és tan rei de Catalunya com ho és de Jerusalem, títol que també ostenta amb la mateixa eficàcia aproximadament.

 

El valor simbòlic d'aquest acte de desacatament i rebuig massiu, generalitzat, és immens. És com un anunci d'un nou Delenda est Monarchia! orteguià. El Rei es va tornar per on havia vingut, deixant rere seu una dotzena més de ferits (tradició borbònica d'entrar a sac en terres catalanes) i un menyspreu i rebuig col·lectius en què es conjuminaven les manifestacions de carrer més sorolloses amb els menyspreus més valents de les autoritats barcelonines i catalanes que es van negar a rendir-li homenatge. Ningú en relleu va anar a besar-li la mà excepte alguna alcaldessa socialista reciclada en cortesana perifèrica.

 

Els rostres, els gestos, les mirades que tiraven foc van constituir la mímica, força ridícula a estones, d'aquest acte protocol·lari i provocador que només pretenia aixafar la naixent República Catalana amb la presència d'un monarca res benvolgut. Que com se sap? Perquè el CIS ha deixat de preguntar per la valoració ciutadana de la Corona en els seus sondejos i baròmetres. Al Borbó no el vol gairebé ningú a Espanya i, menys encara a Catalunya. És l'últim representant d'una dinastia de trajectòria tan trista com ridícula, restablerta per un dictador genocida i del que tota la societat espera que sigui això, l'últim i, si és possible, breu.

 

Ara que la família del dictador va de mudança, tractant de posar en el mercat el Pazo de Meirás, una de les propietats que van agafar en el passat, seria bo que fiqués en el lot la corona, el tron i l'ermini d'un rei que no té ni idea del país que trepitja, començant per ignorar que no és un, sinó dos. Una monarquia que olora a franquisme, com recorda un d'aquests exministres semizombies del dictador quan diu amb perfecta sinceritat i exactitud que si es deslegitima el franquisme, es deslegitima la Monarquia. Pura lògica cartesiana, ja que el monarca espanyol porta l'estigma del terror i la barbàrie franquistes fins a la Corona.

 

Per alguna cosa ni ell, ni el seu pare (que es va educar com ajudant de camp de Franco), ni el govern de torn, ni el seu partit (que és també i sense dissimular el partit del rei) han condemnat mai el franquisme. Seria com condemnar-se a si mateixos, que estan fets del dictador delinqüent. Ni ho faran. Desapareixeran irredempts per l’obertura de la història a partir de la ja imparable revolució catalana. Si no a l'Estat espanyol, en el qual els republicans segueixen refugiats en els cenacles literaris, sí a Catalunya, on l'esperit i condició republicanes van quedar ben clars en la infausta jornada barcelonina del Borbó humiliat.

 

Cada vegada més clara la distància, la cesura, la separació, el cleavage entre l'Espanya monàrquica i la Catalunya republicana. Sol dir-se que a la República Catalana li passa el mateix que al cavall d'Orlando, que tenia totes les virtuts excepte la de l'existència. Amb major raó del Rei d'Espanya que no és que vagi nu per Catalunya sinó que, simplement, no va o, si va, ha de tornar-se amb la cua o la corona entre cames.

 

A monarquia vacant, República triomfant. A Rei absent, República present. El monarca i els seus cortesans del 155 (PP, PSOE, Ciutadans i, en menor mesura però licitant, Podem) faran els plans que vulguin per als seus dominis, reformes constitucionals, reformes electorals, arranjaments aquí o allà, pedaços i sargits al parrac espanyol per veure si tira fins a les pròximes eleccions i es pot seguir enganyant la gent, fent passar una dictadura personal d'un personatge inepte per un Estat de dret. A Catalunya s'ha obert una era que els franquistes al govern i a l'oposició a Espanya són incapaços no ja d'aturar sinó simplement d'entendre. Igual que la virreina catalana i el seu sipai delegat no entenien res del que va passar a Catalunya en un ressò lamentable de la "nit trista" de Cortés, quan els espanyols es van veure obligats a retirar-se de Tenochtitlán.




Comentaris
Xavier
Més clar aigua. Que ben explicat. "Claro y raspao" como dicen en Venezuela
Joan (Born)
No sé si ja es fa, però no l´hauria de traduir al castellà aquest tipus d´article?
Espectador
Qui ho havia de dir ,fa uns anys , que PSOE , PSC i els podemitas s'agenollarien devant d'una institució medieval , com es una monarquía ? es el mite de la " gauche divine " que també cau per terra .
Joan
Estimats redactors: Podríeu fer una mica més d'esforç quan traduïu textos del castellà, en Cotarelo i companyia s'ho mereixen. Gràcies
Maria
Quan arribi el dia la Letícia l'aviarà.
Per Joan (Born)
Ja estan en castellà. Els publica al seu blog uns dies més tard que la publicació a "El món". De fet, com massa es nota llegint-los, el castellà és l'original
"A monarquia vacant, República triomfant." Desde luego, no hay más que verlo.
Grande Cotarelo
El cavall d'Orlando, molt bo. Grande Cotarelo, gràcies
Qué mal ejemplo pones, Cotarelo
La Noche Triste de Cortés fue la noche entre el 30 de Junio y 1 de Julio de 1520. Una matanza de españoles y aliados a traición. El 7 de julio del mismo año los españoles y sus aliados, en inferioridad numérica, derrotaron a los Mexicas en Otumba. Un año después cayó Tenochtitlán y el imperio azteca. En 1535 se fundó oficialmente el Virreinato de la Nueva España. Podías haber cogido un ejemplo de fracaso español (hay muchísimos) pero vas y coges uno de los episodios de mayor épica para España.
Seguir
Molt bé Cotarelo. Però quan més rebuig de Catalunya al rei i a la dreta, més s'hi agafa Espñ per so breviure. Pq si els marxem kput.
Fernando
Esto está traducido al castellano en el blog de cotarelo, palinuro
Toni
Com tots els articles del senyor Cotarelo, aquest també és contundent, mordaç, divertit i exacte. Ara bé, si su plau: traduiu els seus textos amb cura, perquè està ple de girs sintàctics castellans forçadíssims i alguns mots del "catanyol" voraç que tant deu plaure als ciutadanos. Abans de trinxar l'idioma i "normalitzar" barbaritats, que acostumen els lectors al "tot s'hi val: destruïm el català sense miraments", més valdria que el deixéssiu en castellà, que no som espanyols i sabem idiomes.
Mercè B.
Felicitats per l'article Sr. Cotarelo i completament d'acord. D'altra banda penso que no caldria traduir el text si la traducció ha de ser tan deplorable com aquesta. Més val llegir-lo en idioma original, el castellà.
M'ho poses a huevo
Tot i que el Rei d'Espanya vagi nu per Catalunya, que no vagi o, si va, que hagi de tornar-se amb la qua o la corona entre cames, la República Catalana segueix sent com el cavall d'Orlando: inexistent.
Montserrat
Boníssim Sr. Cotarelo, el diumenge vaig anar a Barcelona a fer protesta. Va ser com una catarsi, poder cridar ben alt que som REPÚBLICA i no volem per res aquests Borbons lladres ni cap altre rei.
Narcís ( n'és obvi que Catalunya i mateixos PPCC no fumen res dins/ dessota aquest estat que no sigui ser còmplice de sa anihilació i còmplice de, ben segur, son daltabaix ! ) ( però .. si àdhuc són capaços d’espatllar son espanyol si poden esborrar del mapa nostre català !)
Però .. espanya: no se n'adona de tot el que fum aquest estat o interessos espuris i màfies a dojo ? no se n'adona de tots els mitjans de comunicació clònics enganyant-los d'allò català sense interlocutor contrari? no se n'adona de com status quo i enfiladors espuris els passegen, prenen el pèl i se'n riuen de son desconeixement sinó ignorància? no se n'adona . . . .O, als espanyols, tant se'ls hi en fum àdhuc així ho volen .. tot sigui per ofegar sos complexes o/ i ressaltar sa fatxenderia?
Moñarca
El moñarca esta acollonit i si no ho esta és per fer-so mirar
Pepet
Millor deixeu-ho en castellà abans que destrossar el català d'aquesta manera!!
Crec que han de publicar en castella o sigui en la verció autèntica.
CIUTADA UNIVERSALISTA
Antropología Biología y medio ambiente Ciencia y sociedad Física y astronomía Matemáticas Psicología y neurociencia Tecnología Biblioteca 9 noviembre 2012 Carl Sagan: Un punto azul pálido Mira ese punto. Eso es aquí. Eso es nuestro hogar. Eso somos nosotros. Ahí ha vivido todo aquel de quien hayas oído hablar alguna vez, todos los seres humanos que han existido. La suma de todas nuestras alegrías y sufrimientos, miles de religiones seguras de sí mismas, ideologí
CIUTADA UNIVERSALISTA
cada joven pareja enamorada, cada niño esperanzado, cada madre y cada padre, cada inventor y explorador, cada maestro moral, cada político corrupto, cada “superestrella”, cada “líder supremo”, cada santo y cada pecador en la historia de nuestra especie vivió ahí: en una mota de polvo suspendida en un rayo de sol. La Tierra es un muy pequeño escenario en una vasta arena cósmica. Piensa en los ríos de sangre vertida por todos esos generales y emperadores, para que, en gloria y triunfo, pudieran
CIUTADA UNIVERSALISTA
Piensa en las interminables crueldades cometidas por los habitantes de un lugar del punto sobre los apenas distinguibles habitantes de alguna otra parte del punto. Cuán frecuentes sus malentendidos, cuán ávidos están de matarse los unos a los otros, cómo de fervientes son sus odios. Nuestros posicionamientos, nuestra supuesta importancia, el espejismo de que ocupamos una posición privilegiada en el universo … Todo eso lo pone en cuestión ese punto de luz pálida. Nuestro planeta es un solitario
CIUTADA UNIVERSALISTA
Nos guste o no, en este momento la Tierra es donde tenemos que quedarnos. Se ha dicho que la astronomía es una experiencia de humildad, y yo añadiría que también forja el carácter. En mi opinión, no hay mejor demostración de la locura que es la soberbia humana que esta distante imagen de nuestro minúsculo mundo. Para mí, recalca la responsabilidad que tenemos de tratarnos los unos a los otros con más amabilidad y compasión, y de preservar y querer ese
CIUTADA UNIVERSALISTA
y de preservar y querer ese punto azul pálido, el único hogar que jamás hemos conocido. Carl Sagan (9 de noviembre de 1934 – 20 de diciembre de 1996), GRANDE CARL SAGAN MUY GRANDE, PEQUEÑO EL PROVINCIANO PALETO ESTELADO COTARELO MUY PEQUEÑO hay hombres grandes y payasos pequeños, es lo que hay indepres. (Vídeo via Naukas; texto via Wikipedia.)
Matheu
"Amb major raó del Rei d'Espanya que no és que vagi nu per Catalunya sinó que, simplement, no HI va o, si HI va, SE N'ha de tornar amb la cua o la corona entre cames."
Enric
Gran Cotarelo. És un goig llegir-lo. Ara bé, qui n'ha fet la traducció hauria de saber que les coses i els fets no “oloren”. On diu “olora a franquisme” hauria de dir “fa olor de franquisme”. O millor, “fa pudor de franquisme”.

envia el comentari