L'ésser i el voler ser

"Considerar l'independentisme un problema d'ordre públic només dóna el resultat d’augmentar la mobilització independentista fabricant un panteó d'herois i màrtirs"

El Tribunal Suprem manté la sanció al jutge Vidal de tres anys de suspensió de la carrera judicial per haver contribuït a la redacció d'un projecte de Constitució per a la República Catalana. No s'han considerat les seves raons que la sanció no té fonament jurídic sinó ideològic i que, en tot cas, la possible falta ja havia prescrit quan es va sancionar. Per descomptat, l'essencial és la primera raó, si motivacions jurídiques o ideològic / polítiques.

 

Per decidir caldria saber quin caràcter té aquest projecte de Constitució, si és un pamflet, un comunicat, una crida a la mobilització. Tenint en compte que és una Constitució de la República Catalana, és a dir, un futurible, fins i tot podria tractar-se d'una utopia. Les utopies no han agradat mai al poder. A tall d'avís, el fundador del gènere, Thomas More, va morir decapitat.

 

Fins aquí no s'arribarà en la present ocasió, però és convenient saber fins on s'arribarà. Per descomptat que en la sanció al jutge Vidal hi ha una gran càrrega ideològica. Però és una ideologia bàsica de l'Estat espanyol, que el veu com a única nació i la majoria dels jutges no li sembla ideologia sinó el fonament mateix de legitimitat de la seva actuació. El mateix li passa, aparentment, al jutge Vidal, tan mogut per la seva idea de la legitimitat de la nació catalana com els seus col·legues sancionadors per l'espanyola.

 

És un conflicte de legitimitat que s'està dirimint en un terreny de legalitat, molt més estret. En aquest, cadascuna de les parts no pot sinó fer el que fa. El jutge Vidal propugnar la independència de Catalunya; els tribunals espanyols sancionar-lo per això. Els dos saben que és un procés d'acció-reacció que s'autoalimenta fins a conduir a situacions (més) indesitjables. Però no poden evitar-ho, com en les tragèdies gregues.

 

Actualment el jutge Vidal és senador. Des del Senat, en representació d'ERC, seguirà argumentant en pro de la independència de la República Catalana. És més, en trobar "suspens" de la carrera judicial, podrà intervenir també en la vida pública catalana, fins i tot reprendre les seves tasques redactores del projecte. Hi haurà qui sostingui que, estant "suspens", segueix en la carrera judicial i, per tant, podria sol·licitar-se ja la seva expulsió completa. Però això seria una arbitrarietat, ja que el senador podria argumentar que està redactant un projecte de Constitució de la República Catalana per presentar-lo a la consideració de les Corts espanyoles, per si tinguessin a bé aprovar-lo. Entra dins del que filosòficament imaginable que l'Estat que és, deixi lloc per a l'Estat que vol ser.

 

És obvi que la política merament repressiva no va ser suficient per aquietar l'impuls independentista. Al contrari, va avivar-ho. L'experiència, el sentit comú, el realisme, així ho mostren. L'independentisme s'ha guanyat el ser tractat com una qüestió politico-constitucional que està demanant negociació bilateral urgent. El considerar-ho, com ha fet fins ara el govern central, com un mer problema d'ordre públic, només dóna el resultat d’augmentar la mobilització independentista fabricant un panteó d'herois i màrtirs, Vidal, Mas, Forcadell, etc., tenen una enorme projecció simbòlica, són referents que focalitzen una voluntat col·lectiva.

 

Sembla entreveure un nou tarannà en el govern del PP, un major afany per entendre amb Catalunya i la Generalitat ho ha acollit amb gran celeritat per iniciativa del vicepresident. Justament aquí sembla haver-se introduït un equívoc, si és un equívoc i no una manipulació infantil quan s'insinua que els independentistes canviarien el full de ruta i el referèndum per unes converses del nivell que anessin amb l'Estat.

 

La negociació possible que el govern apunta i la Generalitat accepta haurà de començar amb la qüestió del referèndum ¿Amb què, si no? La ferotge oposició de principi del PP del "caràcter innegociable de la sobirania nacional" s'elimina a força de negociar un referèndum català i sotmetre'l a l'aprovació de les Corts espanyoles, que són les dipositàries d'aquesta sobirania. Si el govern es presentés davant el Parlament amb un projecte de referèndum negociat, amb una pregunta binària clara, "sí" o "no", les majories necessàries també negociades i negociat així mateix el termini de carència fins al següent referèndum, per què no anava a acceptar-se si és l'única forma democràtica i civilitzada de canalitzar aquest conflicte?




Comentaris
terrassenc
Al final l'article fa aigües i es torna una mena de globus sonda. En Junqueres acull el 'talante' del PP? L'operació 'apoyaré v.2.0'? De debò..!? A més, la 'ferotge oposició' no és del PP, és del PPSOECs (com a minim). El govern espanyol mai presentarà una oferta de referèndum vinculant per a Catalunya a les seves corts. I no parlem d'això de carències i següents referèndums... Potser Europa està pressionant Madrid, però mentre qui es mogui siguin només els catalans, és que no funciona.
0
Lluís
? espanyol del Sr. Cotarelo és generalment molt ric i plè de recursos lingüístics sofisticats. Entenc que traduïr els seus texts al català no és pas tasca fàcil, però en general em costa llegir les versions al català aquí publicades, ja que les traduccions són en general pobres i perden gran part de ?esprit original... una llàstima.
0
Espectador
Per l'estat espanyol ,la independència de Catalunya es innegociable ,absolutament innegociable. Algú encara creu. que Espanya es seurà a una taula per negociar la seva pròpia dissolució ? es que fa riure, que es doni aixó per fet.O Catalunya te la força per fer una DUI, o no hi res a pelar !! El referèndum es un conte de fades.
2
JordiP
La nació espanyola és indisoluble, però diuen que el plenipotenciari espanyol que anar a París a signar la cessió de Cuba a los EEUU, "la provincia española", "la perla de las Antillas", va rellegir el text definitiu va preguntar, burrament: "Oigan, aquí no se menciona Puerto Rico". És clar, el ianqui, ràpidament, va postil·lar "It doesn't matter. Lo añadimos y ya está". Fixeu-vos l'amor dels castellans per l'Espanya perifèrica. Tanmateix, Catalunya és una perifèria massa propera.
0
Òscar
No hi haurà marxa enrere perquè Espanya mai no negociarà res... i aquesta és una de les grans forces de l'independentisme
0
Gombau
L'Estat no es limitarà a la repressió judicial contra Catalunya. Hi haurà també l'oferta de quatre engrunes econòmiques (ja sabeu, allò dels catalans i "la pela"), publicitades a so de bombo i platerets. Seran quatre engrunes promeses, que no donades, però sens dubte faran efecte electoral i haurem d'estar alerta. Estadísticament, sempre hi haurà uns milers de votants influenciables.
0
JCV
Sr. Gombau, Doncs sabeu, teniu molta raó amb el vostre comentari. Els de can Madriz, mai no ens donaran res, i si ho fan seran les engrunes, amb les quals massa gent hi ha desinformada, la qual serà susceptible de ser manipulada
1
Repasseu...
...la recent hemeroteca. Ningú del gobierno ha parlat de negociar amb el Govern de la Generalitat. Simplement han parlat de dialogar. I entre dialogar i acabar negociant -tot i que per fer el segon cal fer el primer- hi ha un abisme.
0
Gràcies, gràcies, gràcies
Mai agrairé prou l'iinestimable recolzament dels espanyols a la independència de CAT
0

envia el comentari