Catalunya té, actualment, 9.412 empreses del sector TIC. Això vol dir un increment del 19% en 8 anys, xifra gens menyspreable que indica el nostre dinamisme empresarial. Cert és que un 60% d’elles són sense assalariats, és a dir, autònoms i que el 34% tenen menys de 10 treballadors. Parlem, per tant, de micro i petites empreses.
També cal esmentar que al País hi ha 34.000 empreses que ocupen professionals TIC, apart de les empreses ja mencionades anteriorment.
En total, hi ha uns 115.000 professionals ocupats TIC, és a dir, en informàtica, telecomunicacions i electrònica, en l’àmbit privat, universitaris o de formació professional. La majoria d’ells desenvolupen una tasca tècnica, no directiva, dedicada, sobretot al disseny i implantació de sistemes i aplicacions informàtiques, a assessorament tecnològic i consultoria en solucions TIC o a operacions de telecomunicacions.
4.300 empreses tenen previst incorporar a 21.000 professionals TIC i es troben que, malauradament, disminueix l’oferta d’egressats del sistema educatiu tant de cicles formatius com de nivell universitari fins a una xifra de 6.000 persones. Això significa que manquen uns 15.000 professionals per abastir el sistema productiu català.
Aquesta davallada de l’oferta de potencials professionals TIC s’explica per raons demogràfiques, però també perquè s’ha traslladat entre la joventut catalana un desinterès per aquest tipus d’ocupacions.
Hi ha qui diu que al país s’ha perdut la cultura de l’esforç i que aquestes carreres exigeixen un tipus de sacrificis en el període juvenil que no és compensat per l’estatus professional posterior. Seria una qüestió de valors.
També hem de reflexionar sobre quin tipus de formació tecnològica donem a les escoles i instituts i quina preparació tenen els nostres mestres i professors en aquestes matèries. Es tracta de competències específiques en TIC.
Finalment, cal considerar quin model de creixement (?) econòmic estem construint al nostre País. És evident que la construcció i el turisme, activitats digníssimes, no representen el perfil de la societat i l’economia del coneixement. Les nostres empreses industrials i de serveis, actuen, molt sovint, de comercialitzadores i distribuïdores de productes generats fora i la inversió privada en I D I és de les més baixes de la UE.
No sembla, per tant, que tinguem un problema d’emprenedoria en TIC, sinó més aviat de desajustament del sistema educatiu respecte al mercat de treball i de capacitat o interès en la captació de talent o de professionals TIC de fora.
