Llum verda del Parlament perquè els catalans residents a l’estranger puguin votar electrònicament al referèndum sobre la independència, previst per la segona quinzena del setembre de 2017. El projecte de llei del procediment de votació electrònica, presentat pel Govern, ha superat el primer tràmit parlamentari. JxSí, PSC, CSQP i la CUP han tombat les esmenes a la totalitat de PPC i C’s.
El text preveu (en el seu article 3) que el procediment de votació electrònica s’aplica a les eleccions al Parlament i al Consell General d’Aran i a altres processos electorals i instruments de consulta popular.
El projecte de llei preveu que la implementació del vot electrònic se centri en un inici en col·lectius socials amb majors dificultats per fer efectiu el seu dret de sufragi. Segons el text, el vot electrònic ha de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot, i que aquest no sigui penalitzat per a les persones que resideixen a l’estranger.
La “impotència” del 27-S
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha estat l’encarregada de presentar el projecte de llei en nom del Govern. En la seva intervenció, la consellera ha recordat la “sensació d’impotència absoluta” en les eleccions plebiscitàries del 27-S, quan de 21.000 catalans a l’exterior que van demanar l’exercici de vot, només 14.700 van aconseguir fer-ho.
Aleshores el Govern va demanar fins a tres vegades a la Junta Electoral Central (JEC) que ampliés els terminis -que tenien lloc a l’agost-, però la petició només va rebre negatives. Per això l’executiu va obrir un canal directe amb els catalans a l’exterior, que van presentar més de 500 queixes.
Tot seguit, l’executiu va presentar un contenciós al Tribunal Suprem que està en tramitació, i que “n’esperem la sentència en pocs mesos”, segons ha apuntat Borràs. “Tenim el compromís de garantir el dret fonamental de vot, per evitar que es repeteixi la vergonya que tants catalans a l’estranger no poguessin votar”, ha reiterat la consellera.
Borràs ha defensat que l’opció del vot electrònic dóna tres grans avantatges: accessibilitat al dret de vot des de qualsevol lloc del món amb accés a Internet; la sostenibilitat; i la seguretat de la tecnologia, una eina “provada i confiable que no presenta dubtes”. “El pla és tecnològicament i legalment possible. Només cal voluntat política”, ha rematat Borràs.
La sol·licitud de vot
El procediment de votació electrònica s’aplicarà als catalans residents a l’estranger inscrits en el Cens Electoral dels Residents Absents (CERA). Segons el projecte de llei, l’Oficina del Cens Electoral (OCE) posarà a disposició de l’òrgan competent en matèria electoral de la Generalitat les dades que figuren en el CERA.
El text preveu la possibilitat d’adaptar l’imprès oficial de sol·licitud de vot amb la finalitat que s’hi incorpori l’opció de votar electrònicament. O bé que es trameti als electors d’un imprès oficial addicional per mitjà del qual aquests puguin sol·licitar l’exercici del dret de vot electrònic. L’elector haurà d’indicar una adreça de correu electrònic i un dispositiu mòbil de contacte.
Millorar la participació
El projecte de llei també té l’objectiu de fomentar la participació en procediments electorals. El text recorda els “baixos nivells de participació” i apunta que la introducció de mitjans electrònics en el procés de vot hauria de permetre millorar la participació quan els ciutadans siguin cridats a les urnes.
