Estudis recents indiquen que la vitamina D podria alentir l’envelliment cel·lular i reduir el risc de determinats tumors.
Però què hi ha de cert darrere d’aquestes afirmacions i què en diuen els experts?
Investigacions científiques a Europa i als EUA estan aportant nova llum sobre la vitamina D.
Més enllà del seu paper en els ossos i el sistema immunitari, ara s’estudia el seu impacte en l’edat biològica i en la supervivència davant del càncer.
Tot i que els resultats són prometedors, els experts adverteixen sobre l’entusiasme prematur.
La vitamina del sol: una clau amagada contra l’envelliment?
La vitamina D, coneguda per facilitar l’absorció del calci i enfortir els ossos, podria tenir un paper molt més ampli en l’organisme. Diversos estudis l’han començat a vincular amb el procés d’envelliment cel·lular, gràcies a la seva influència sobre els telòmers i la metilació de l’ADN.
Un dels descobriments més rellevants prové de l’estudi DO-HEALTH, realitzat a Europa amb adults grans. En aquest assaig clínic es van administrar suplements de vitamina D3, omega-3 i es va promoure l’exercici físic regular. Els participants van mostrar signes de desacceleració de l’envelliment biològic, mesurat a través del conegut com a “rellotge epigenètic”, una eina que calcula l’edat real del cos a partir de marcadors moleculars.
Aquest resultat suggereix que la vitamina D no només manté funcions essencials, sinó que podria ajudar a preservar la joventut cel·lular. No obstant això, els beneficis van ser més significatius en persones que també mantenien una vida activa i una bona alimentació, cosa que indica que la vitamina no actua sola, sinó en sinergia amb altres factors.
Evidències mixtes en la prevenció del càncer
Un altre focus d’atenció és la possible relació entre nivells adequats de vitamina D i la reducció del risc de certs tipus de càncer. Alguns estudis observacionals han identificat que les persones amb nivells sèrics més elevats d’aquesta vitamina presenten una menor incidència de càncer colorectal, de mama o de pròstata. No obstant això, no tots els resultats són coherents.
L’estudi VITAL, un dels més ambiciosos en aquest àmbit, va involucrar més de 25.000 adults als EUA. Durant cinc anys, es va avaluar l’impacte d’una dosi diària de vitamina D3 (2000 UI) i omega-3 en la incidència i la mortalitat per càncer. El resultat va ser una sorpresa parcial: no es va reduir de manera significativa el nombre total de nous casos de càncer, però sí es va observar una disminució del 17% en la mortalitat entre les persones que prenien vitamina D durant diversos anys.
Això suggereix que la vitamina D potser no evita l’aparició del càncer en tots els casos, però sí pot millorar l’evolució clínica en algunes persones, especialment si la malaltia es detecta en fases inicials. La hipòtesi és que aquesta vitamina ajuda a modular la inflamació, enfortir la immunitat i alentir la progressió tumoral.
Quanta vitamina D necessitem realment?
Una de les grans preguntes és quina quantitat de vitamina D és ideal per aprofitar els seus beneficis sense córrer riscos. La recomanació general per a adults oscil·la entre 600 i 800 UI al dia, tot i que alguns estudis han provat dosis més altes (fins a 2000 UI) en contextos clínics específics.
La font més natural i eficaç de vitamina D és l’exposició al sol, que estimula la seva síntesi a la pell. No obstant això, factors com l’edat, el color de pell, l’ús de protectors solars o viure en climes freds poden limitar aquesta producció natural. Per això, moltes persones recorren a aliments com peixos grassos, rovells d’ou, bolets o productes enriquits, a més de suplements.
Malgrat els seus possibles beneficis, l’excés de vitamina D pot ser perillós. La hipervitaminosi D pot provocar nivells tòxics de calci a la sang (hipercalcèmia), cosa que genera problemes renals, vòmits, debilitat i confusió. Per això, els experts insisteixen a no suplementar-se sense control mèdic, especialment si es combinen diverses fonts d’aquesta vitamina.
Què sabem… i què queda per descobrir
Els estudis disponibles fins ara ofereixen indicis prometedors, però encara no hi ha un consens científic sòlid sobre el paper antienvelliment i anticancerigen de la vitamina D. Mentre que alguns assajos clínics mostren efectes positius, altres no troben diferències significatives respecte al placebo.
Tampoc està clar si tots els grups poblacionals responen igual: les persones grans, amb malalties cròniques o amb deficiències prèvies semblen beneficiar-se més, però no hi ha prou evidència per recomanar suplements a la població general com a prevenció universal del càncer.
Els organismes de salut pública mantenen una posició prudent. Recomanen assegurar nivells adequats de vitamina D mitjançant l’alimentació, el sol i, si cal, amb supervisió mèdica. Encara no la consideren una teràpia preventiva certificada, però reconeixen la seva rellevància creixent com a factor de salut integral.
Un raig de sol, una esperança per envellir millor?
La vitamina D està deixant de ser simplement una aliada dels ossos per ocupar un lloc destacat en els debats sobre longevitat i prevenció de malalties cròniques. Tot i que la ciència encara no ha emès un veredicte definitiu, tenir cura dels nostres nivells de vitamina D podria ser un pas senzill cap a una vida més llarga i saludable.
Tu prens vitamina D? Confies en els suplements o prefereixes fonts naturals? Explica’ns la teva experiència i comparteix aquesta informació amb qui més la pugui necessitar.
