Mossegar-se les ungles no és només un gest automàtic; és un hàbit que amaga molt més del que sembla a simple vista. L’onicofàgia, com es denomina clínicament, afecta tant infants com adults i, tot i que sovint s’associa als nervis o a l’ansietat, la psicologia revela que les causes i els significats són molt més profunds i variats del que imaginem habitualment.
Per què algunes persones no poden deixar de mossegar-se les ungles, tot i saber que no és saludable? Aquest acte, que de vegades passa desapercebut per qui el realitza, pot convertir-se en una costum persistent i difícil d’eliminar. Entendre’n l’origen psicològic és el primer pas per afrontar-ho de manera conscient i compassiva.
Què és l’onicofàgia i per què és tan comú?
L’onicofàgia es defineix com l’hàbit compulsiu de mossegar-se les ungles, generalment amb les dents, fins al punt de provocar danys visibles a les mans. Aquest comportament es desenvolupa habitualment a la infància, però pot persistir o reaparèixer a l’adolescència i l’edat adulta.
L’acte de mossegar-se les ungles sovint és inconscient i automàtic, per això moltes persones ho fan sense adonar-se’n, especialment durant activitats com veure la televisió, estudiar, llegir o fins i tot durant converses telefòniques. Els psicòlegs expliquen que no es tracta només d’un mal hàbit, sinó d’una conducta repetitiva que funciona com a mecanisme d’autorregulació emocional.
Causes psicològiques: molt més que simple nerviosisme
Tot i que el nerviosisme o l’ansietat són les explicacions més conegudes, la psicologia identifica altres causes de l’onicofàgia. Molts estudis la consideren una conducta d’afrontament davant emocions negatives, com l’estrès, la frustració, l’avorriment, la inseguretat o la sensació de manca de control.
En mossegar-se les ungles, algunes persones troben una via d’escapament ràpida davant situacions de tensió, aconseguint una descàrrega emocional immediata. No obstant això, també pot deure’s al perfeccionisme o a la recerca inconscient d’alleujar una inquietud interior, especialment en moments en què no es pot controlar l’entorn o les circumstàncies.
Trastorn, tic o simple costum?
Tot i que en la majoria dels casos mossegar-se les ungles no representa un problema greu de salut mental, la psicologia reconeix que pot estar associat a certes condicions, com els trastorns d’ansietat, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) o els trastorns de control d’impulsos.
L’hàbit pot variar des d’episodis ocasionals i lleus fins a convertir-se en una conducta compulsiva i persistent que afecta la vida diària. No totes les persones que es mosseguen les ungles pateixen un trastorn, però quan l’hàbit interfereix amb les activitats socials, professionals o l’autoestima, és recomanable buscar ajuda psicològica.
Onicofàgia en infants i adults: hi ha diferències?
L’inici de l’hàbit sol produir-se a la infància, generalment entre els 4 i els 6 anys. En molts casos, desapareix de manera natural amb el pas del temps. No obstant això, si persisteix o s’intensifica a l’adolescència o a l’edat adulta, sovint està relacionat amb la manera en què la persona gestiona l’estrès o els canvis al seu entorn.
En els infants, mossegar-se les ungles pot ser una resposta a situacions familiars tenses, a la pressió escolar o a la manca de recursos emocionals per expressar el que senten. En adults, en canvi, acostuma a ser una estratègia inconscient per alleujar l’ansietat davant problemes laborals, personals o econòmics, o fins i tot davant situacions socials incòmodes.
Conseqüències físiques i emocionals de l’hàbit
Tot i que sovint es minimitzen els efectes, l’onicofàgia pot comportar conseqüències tant físiques com psicològiques. Entre les conseqüències físiques més freqüents hi ha lesions als dits, infeccions, deformacions a les ungles i fins i tot problemes dentals.
A nivell emocional, l’hàbit pot generar sentiments de culpa, vergonya o frustració, especialment quan la persona és conscient de les repercussions estètiques i de salut. Moltes vegades, aquells que es mosseguen les ungles intenten amagar les mans i poden arribar a evitar situacions socials per por al judici aliè.
Com deixar de mossegar-se les ungles? Estratègies psicològiques i consells
Superar l’onicofàgia no sol ser fàcil, sobretot perquè es tracta d’un comportament automatitzat. Els experts recomanen una combinació d’estratègies que abordin tant l’aspecte físic com l’emocional de l’hàbit:
- Prendre consciència del moment i el context en què es produeix: Portar un registre pot ajudar a identificar els desencadenants.
- Buscar alternatives: Mantenir les mans ocupades amb altres objectes, com pilotes antiestrès, o practicar tècniques de relaxació pot reduir la necessitat de mossegar-se les ungles.
- Cura de les ungles: Mantenir-les curtes i ben arreglades, o aplicar esmalts de gust amarg, pot dissuadir l’hàbit.
- Intervenció psicològica: En casos més persistents, la teràpia cognitivoconductual ha demostrat ser eficaç per modificar la conducta i aprendre a gestionar l’estrès de manera més saludable.
- Paciència i comprensió: Canviar aquest tipus d’hàbits requereix temps i autocompassió. És important evitar l’autocàstig o la vergonya.
Reflexió final: Comprendre abans de jutjar
Mossegar-se les ungles és molt més que un simple gest nerviós: és un missatge silenciós sobre el nostre món interior. Entendre’n les causes i els significats des de la psicologia ens permet apropar-nos a qui ho pateix des de l’empatia, en lloc de la crítica.
T’has sorprès a tu mateix o a algú proper mossegant-se les ungles en un moment de tensió? Potser és hora d’observar, comprendre i, si cal, buscar ajuda per gestionar aquestes emocions d’una altra manera.
Aprèn a mirar les teves mans amb compassió
El primer pas per deixar enrere aquest hàbit és canviar la mirada: de la culpa a la curiositat, i del judici a la comprensió. Comparteix aquest article si creus que pot ajudar algú a entendre millor el que hi ha darrere de l’onicofàgia, o deixa la teva experiència als comentaris. Les teves mans mereixen cura i atenció, no càstig!
