A la trentena, una etapa que hauria de ser de consolidació i estabilitat, cada vegada més persones s’enfronten a un engany silenciós que afecta el seu benestar emocional i la seva percepció de la vida. La psicologia ha detectat una tendència creixent entre adults de 30 anys que construeixen una realitat basada en expectatives socials que no coincideixen amb els seus desitjos i sentiments reals.
Aquest fenomen, conegut com l’autoengany generacional, afecta especialment aquells que senten que han complert amb les metes externes que la societat imposa —èxit professional, parella estable, seguretat econòmica— però, internament, experimenten un buit o desconcert que els porta a qüestionar la seva identitat i felicitat. Segons experts, aquesta crisi no és només una qüestió individual, sinó el reflex d’un canvi social i psicològic profund.
La trampa de les expectatives a la trentena
Les persones de 30 anys solen viure sota una pressió constant per complir amb una sèrie d’hitos que la cultura moderna ha fixat com a essencials. L’èxit professional, formar una família i assolir estabilitat econòmica es presenten com les metes ineludibles per assolir la “vida adulta ideal”. Tanmateix, molts no han reflexionat sobre si aquests objectius realment representen el que desitgen.
La psicòloga Marttinen explica que, a diferència de generacions anteriors, la formació de la identitat s’ha estès més enllà de l’adolescència, arribant fins i tot a la trentena. Això genera un desajust en aquells que persegueixen complir un guió aliè, sense connectar amb les seves pròpies aspiracions. Com a resultat, és comú que aquests adults joves sentin que estan vivint una versió impostada d’ells mateixos.
Comparació social: la vida d’aparador
Les xarxes socials i l’entorn amplifiquen aquesta sensació de desconcert. L’exposició constant a vides aparentment perfectes —amb assoliments visibles i moments feliços— genera una comparació inevitable. Moltes persones de 30 anys experimenten enveja o frustració en mesurar la seva realitat amb la dels seus iguals, cosa que agreuja la sensació de fracàs i autoengany.
Aquest fenomen de “vida d’aparador” genera una desconnexió entre la imatge pública i l’experiència interna, cosa que pot portar a emocions com la vergonya o l’ansietat. La necessitat de mantenir aquesta façana, per por al judici social, perpetua un cicle d’insatisfacció i allunyament del propi jo.
Conseqüències emocionals de l’autoengany
L’autoengany produeix conseqüències emocionals profundes. En lloc d’arrepentiment, predominen sentiments de vergonya, enveja i desànim, que poden afectar la salut mental. Els qui ho experimenten solen sentir-se atrapats en una narrativa que no han triat i, alhora, temen abandonar les expectatives socials per por de perdre acceptació.
Els símptomes solen manifestar-se com a desmotivació, ansietat social o baixa autoestima, i sovint s’acompanyen d’una crisi existencial que posa en dubte els valors i eleccions vitals adoptades fins aquell moment.
Com trencar el cicle: el que aconsella la psicologia
La psicologia recomana un enfocament de reconexió amb l’essencial i l’autenticitat. Marttinen suggereix que la clau està a prestar atenció a petites experiències significatives, aquelles que realment generen benestar i satisfacció personal, en lloc de perseguir objectius imposats.
El procés inclou reflexionar sobre quins valors i desitjos propis han quedat oblidats, acceptar la incertesa com a part natural del creixement i aprendre a redefinir l’èxit segons criteris personals i no externs. La psicòloga emfatitza que aquesta recerca pot iniciar canvis profunds, portant a una vida més autèntica i plena.
Un problema nou o un vell conegut?
Tot i que pugui semblar una problemàtica actual, l’autoengany en la recerca d’identitat no és exclusiu de la nostra època. La diferència rau en què ara aquest fenomen és més visible a causa de factors com la hiperconnectivitat i la velocitat dels canvis socials. Les generacions anteriors també van afrontar crisis similars, però sota altres circumstàncies i amb diferents expectatives.
En definitiva, la psicologia ens convida a comprendre que la trentena no ha de ser una cursa per complir un guió social, sinó un moment per descobrir i construir una identitat genuïna, lliure d’enganys.
Estem disposats a qüestionar el que ens han venut com a èxit per trobar allò que realment ens omple?
Si et sents identificat o coneixes algú que travessa aquest moment, t’animem a compartir aquesta informació, comentar la teva experiència i començar un diàleg que ens ajudi a construir vides més autèntiques i conscients.
