Des de pèrdues de memòria fins a envelliment cognitiu, el dany pot ser més gran del que es pensa.
La falta de son impedeix que el cervell es “netegi” correctament. Segons Amen, durant el descans profund, el sistema glinfàtic elimina residus metabòlics acumulats durant el dia. Quan no es dorm prou, aquest procés falla, cosa que pot conduir a boira mental, dificultat per concentrar-se i pèrdua d’agudesa cognitiva.
Què passa al cervell quan no dormim prou
Durant la nit, el cervell no només descansa: treballa activament en la seva pròpia neteja. El sistema glinfàtic, una xarxa que s’activa en les fases profundes del son, té una funció clau: eliminar els residus tòxics que s’acumulen durant l’activitat neuronal del dia.
Entre aquests residus hi ha proteïnes com la beta-amiloide, que s’ha relacionat amb el desenvolupament de l’Alzheimer. Dormir menys del necessari interromp aquest procés de neteja. El resultat, segons Amen, és similar a deixar una casa sense escombrar: amb el temps, la brutícia s’acumula i comença a afectar-ho tot.
A més, aquesta acumulació no només genera un impacte a llarg termini. Els efectes es poden notar l’endemà: fatiga mental, reducció de la claredat i fins i tot dificultat per connectar idees senzilles.
Les funcions mentals que més pateixen
El dèficit de son afecta directament la memòria, l’atenció i la capacitat per prendre decisions. Les persones que dormen habitualment menys de set hores tendeixen a oblidar detalls quotidians, tenen més dificultat per concentrar-se i poden mostrar-se més impulsius o emocionals.
El judici també es veu compromès. Els estudis mostren que amb menys son, disminueix l’activitat a la còrtex prefrontal, responsable del control executiu. Això es tradueix en menys autocontrol, més errors i una reactivitat emocional més intensa davant situacions menors.
Aquest deteriorament no sempre és evident de manera immediata. A vegades es manifesta com irritabilitat, baix rendiment laboral o una sensació constant de “cansament mental” que sembla no desaparèixer mai, tot i descansar més una nit puntual.
Quantes hores cal dormir realment i què passa si no s’aconsegueixen
El consens entre especialistes és clar: dormir menys de set hores de manera freqüent perjudica la salut cerebral. Tot i que el cos pot “aguantar” algunes nits curtes, l’acumulació de privació parcial té efectes comparables a passar una nit sencera sense dormir.
Amb sis hores de son o menys per nit, s’ha observat una caiguda progressiva en el rendiment cognitiu, que no sempre és percebuda per qui ho pateix. És a dir: creiem que funcionem bé, però el nostre cervell ja està fallant.
Amen subratlla que no es tracta només de la quantitat, sinó també de la qualitat. Dormir vuit hores interrompudes constantment no ofereix els mateixos beneficis que un descans profund i continuat de set hores.
Recomanacions del Dr. Amen per millorar el descans
Daniel Amen suggereix una sèrie d’hàbits senzills que poden millorar significativament la qualitat del son. Un dels més curiosos és l’anomenada “posta de sol digital”: apagar pantalles i dispositius almenys una hora abans d’anar a dormir. La llum blava, diu, interfereix amb la producció de melatonina, l’hormona del son.
Una altra pràctica útil és escriure un diari de preocupacions. Anotar pensaments abans d’anar al llit pot ajudar a alliberar la ment i reduir l’insomni causat per l’ansietat anticipatòria.
Amen també recomana mantenir una rutina constant, evitar el consum de cafeïna a la tarda i reduir l’exposició a llums intenses durant la nit. La clau és preparar el cos, i sobretot el cervell, per entendre que és hora de descansar.
Pot l’insomni augmentar el risc de demència?
Tot i que encara s’estudia el vincle exacte, molts estudis han mostrat que el mal son s’associa amb un risc més alt de desenvolupar malalties neurodegeneratives. Dormir malament, especialment a llarg termini, pot contribuir a l’acumulació de proteïnes tòxiques al cervell.
Daniel Amen adverteix que dormir poc “no només et fa més oblidat avui, sinó que et pot preparar per a un futur de deteriorament cognitiu”. Tot i que no es pot afirmar que la falta de son sigui la causa directa de l’Alzheimer, sí que es reconeix com un factor de risc important.
Especialment, la combinació de mal son crònic, estrès i mala alimentació sembla formar un còctel perillós per a la salut cerebral. Prendre’s el descans seriosament és, per tant, una mesura preventiva i no només un luxe ocasional.
Dormir no és un luxe: és una inversió cerebral
El descans no hauria de considerar-se una concessió, sinó una necessitat fisiològica amb repercussions directes en la nostra ment. Com adverteix Daniel Amen, “si no tens temps per dormir, hauràs de tenir temps per reparar”.
Dormir bé no és només un privilegi per a qui té temps lliure. És una responsabilitat que cada persona té amb si mateixa. Compartir aquesta informació, cuidar les nostres rutines i consultar un professional davant senyals d’insomni persistent pot marcar una diferència duradora en la nostra salut.
I tu, dorms prou per cuidar el teu cervell? Comparteix aquest article i comença avui a prioritzar el teu descans.
