La nutricionista Sandra Moñino adverteix que aquesta tendència pot ser perillosa si no s’entén el paper real d’aquests productes.
Abans d’afegir càpsules a la rutina, cal mirar bé el plat.
En un moment en què els prestatges estan plens de pots de magnesi, col·lagen, vitamina D o probiòtics, moltes persones cauen en la trampa de pensar que els suplements són solucions màgiques.
Sandra Moñino, nutricionista experta en salut intestinal i dieta antiinflamatòria, insisteix que els suplements només s’han d’utilitzar com a suport, no com a punt de partida.
“Primer cal començar per l’alimentació”, repeteix amb fermesa.
Els suplements com a suport, no com a base
El terme “suplement” ja suggereix el seu rol: un complement, no un substitutiu. Tot i això, Moñino observa amb preocupació com aquest principi bàsic s’oblida cada cop més. “Hi ha qui arriba a consulta prenent cinc suplements diaris i sense haver menjat cap verdura en dies”, comenta.
Els suplements poden ser útils en contextos específics: un dèficit comprovat, una etapa vital amb més necessitats nutricionals (embaràs, lactància, envelliment), o per complementar un tractament mèdic. Però fins i tot en aquests casos, no substitueixen una alimentació equilibrada.
Moñino també assenyala un risc comú: suposar que “més és millor”. La sobredosi de certs nutrients, com la vitamina D o el ferro, pot tenir efectes adversos. Per això insisteix en la necessitat d’acompanyament professional i de revisar primer què mengem abans de buscar una solució ràpida en pastilles.
L’alimentació com a primer pas
“Abans de prendre magnesi, primer cal començar per l’alimentació”, afirma Moñino sense embuts. I no es refereix a seguir una dieta restrictiva ni a comptar calories, sinó a recuperar el sentit comú i la varietat alimentària.
El cos humà està dissenyat per absorbir els nutrients a través dels aliments, no de formes aïllades o sintètiques. Molts dèficits lleus poden revertir-se simplement incorporant més fruita seca, llegums, verdures de fulla verda o peix blau.
Per exemple, en comptes de prendre un suplement d’omega‑3, per què no incloure sardines, nous o llavors de xia a la dieta? Moñino recorda que el cos també necessita l’“efecte matriu” dels aliments: la combinació natural de fibra, antioxidants, minerals i enzims que no es troba dins d’una càpsula.
Ara bé, en alguns casos, el dèficit és real i profund. I en aquests, el suplement pot ser útil. Però sempre després d’una anàlisi, un diagnòstic, i un abordatge personalitzat que inclogui canvis en l’estil de vida.
Dieta antiinflamatòria i hàbits que realment importen
Un dels eixos del treball de Moñino és combatre la inflamació silenciosa que moltes persones pateixen sense saber-ho. Aquesta inflamació crònica està relacionada amb trastorns digestius, fatiga, dolors articulars, i fins i tot amb estats d’ànim baixos.
Una de les claus per reduir-la? La dieta antiinflamatòria, centrada en aliments frescos, integrals i naturals. Segons Moñino, això implica prioritzar fruites i verdures de colors variats, peix blau, llegums, cereals integrals i greixos saludables, com l’oli d’oliva verge extra.
I alhora, evitar el trident inflamatori: sucre, farines refinades i ultraprocessats. “No es tracta d’eliminar-ho tot de cop, sinó d’entendre com certs hàbits afecten directament el benestar general”, aclareix.
A més, Moñino subratlla la importància d’altres pilars sovint oblidats: el descans reparador, la gestió de l’estrès i l’exercici físic. Aquests tres factors poden modular la microbiota intestinal tant o més que un suplement probiòtic car. “Cuidar l’intestí no és una moda, és salut preventiva”, afirma.
Quan sí tenen sentit els suplements
Moñino no està en contra dels suplements. Al contrari, reconeix el seu valor en molts contextos, però amb matisos. “Hi ha suplements molt útils quan hi ha una carència real i estan ben formulats”, explica.
Casos com la deficiència de vitamina D a l’hivern, el ferro en dones amb menstruacions abundants, o l’ús de probiòtics després d’un tractament antibiòtic són situacions on un suplement pot marcar la diferència.
Però insisteix: s’han d’utilitzar amb criteri, després d’una avaluació, i no com un hàbit automàtic o per tendència. “El problema no és el suplement en si, sinó l’ús indiscriminat, la moda o el boca-orella sense fonament”, assenyala.
Per a qui vulgui començar a cuidar la seva salut, Moñino recomana començar pel bàsic: una dieta variada, presència d’aliments reals a cada àpat, i eliminar de mica en mica allò que no nodreix. Després, si cal, ja hi haurà temps per complementar.
Primer el plat, després la pastilla
La salut no es construeix en una botiga de suplements ni en un perfil d’Instagram. Es construeix a la cuina, al mercat, en el dia a dia. Sandra Moñino ho repeteix amb convicció: “Primer la dieta, després el suplement, si cal”.
Vivim en una època que vol resultats ràpids i solucions en càpsules. Però el cos necessita una altra cosa: coherència, regularitat i nutrients reals.
En quin aspecte de la teva alimentació podries començar avui mateix a millorar sense dependre d’un suplement?
Comparteix aquest article si creus que cal tornar a mirar el plat amb uns altres ulls. Consulta un professional, escolta el teu cos, i recorda: més important que el que afegeixes, és el que decideixes mantenir cada dia.
