L’estiu està a tocar, les presses augmenten, la roba s’escurça i la necessitat de perdre el greix que s’ha instal·lat sense invitació es converteix en una autèntica obsessió nacional. I, de sobte, arriba la moda que promet el miracle definitiu: fer exercici aeròbic en dejú. Influencers, youtubers, entrenadors i veïns del quart et diuen que és “el truc definitiu”, el mètode que “canvia el teu cos en dues setmanes” i et converteix en un altre ésser humà. Però… què diu realment la ciència? És una fórmula màgica, una trampa disfressada o una estratègia reservada només a uns pocs? Atenció, perquè si t’estàs plantejant provar-ho, aquest article et pot salvar d’una bona.
La teoria que arrasa: una promesa que sembla massa bona per ser veritat
Tot comença amb una teoria tan simple com irresistible: si entrenes en dejú, el teu cos –orfe d’energia fàcil– busca recursos d’on pot i comença a consumir greix d’una manera espectacular. “Et despertes, vas al parc o a la cinta i… pam! El teu cos crema dipòsits com si estigués en liquidació total”, diuen a les xarxes. “Això és la panacea!”, exclamen. Però ja sabem que si una cosa sembla massa bona per ser veritat, sovint… no ho és.
La xarxa s’omple de vídeos de gent suant a primera hora, sense ni tan sols un cafè. “Així es defineixen els abdominals!”, prometen. Però la realitat, per molt que la vulguem maquillar, és tossuda. El cos humà és més complex del que Instagram vol admetre, i la ciència sempre acaba parlant més alt que els likes.
La ciència parla: no tot és or el que crema
Els estudis científics recents han posat llum –i una mica de fredor– a la qüestió. Sí, fer exercici en dejú provoca que el cos oxidi més greix durant l’entrenament. Això és cert i ningú ho nega. Quan no li dones glucosa fàcil, el teu organisme tira de greix per obtenir energia. Sona genial, oi? Doncs aquí arriba el primer gir argumental.
El que realment importa per perdre pes i greix corporal no és només el que passa durant la mitja hora que estàs suant, sinó el balanç calòric total del dia. O sigui: si després d’entrenar, passes el dia picant, menjant descontroladament o compensant l’esforç amb un esmorzar XXL, tot el “miracle” es desfà més ràpid que un gelat a ple juliol. No hi ha fórmules màgiques. El metabolisme no entén de “trucs virals”, només de constància i sentit comú.
Punts forts… i moltes trampes amagades
Quins avantatges té realment entrenar en dejú? D’entrada, pot ser una bona opció si ets d’aquells que no suporten esmorzar abans de moure’s. Gent que a les 6 del matí no pot ni veure una galeta, però sí pot fer mitja hora de bici o sortir a córrer pel barri. En aquests casos, potser et notes més lleuger i la digestió no et frena. També pots cremar més greix durant la sessió, això ningú ho discuteix.
Ara bé, els riscos i els inconvenients són reals i poden donar-te un bon ensurt si no saps on et fiques. Fer exercici en dejú pot provocar:
- Cansament i rendiment molt baix: No és estrany acabar la sessió sentint-se esgotat, amb ganes d’estirar-se al sofà en comptes d’enfrontar el dia amb energia.
- Mareigs i sensació de debilitat: Sobretot en persones no acostumades, amb poca reserva d’energia o amb tendència a baixades de sucre.
- Hipoglucèmies: Un perill real si tens problemes metabòlics o si forces la màquina massa.
- Pèrdua de massa muscular: Si la pràctica s’allarga i no cuides la nutrició, el cos pot acabar menjant-se múscul en comptes de només greix.
- No és per a tothom: Persones que volen guanyar massa muscular, embarassades, gent amb problemes de salut, o aquells que ja saben que la gana els pot provocar un desmai… millor busqueu altres opcions.
Per a qui és i per a qui no (i qui s’ho hauria de pensar dues vegades)
Aquí arriba la gran veritat: l’exercici aeròbic en dejú NO és per a tothom. Pot ser útil per a persones sanes, que practiquen exercici moderat i saben controlar el seu cos. Pot funcionar com una estratègia puntual per variar la rutina, però no com una obligació o com un “miracle” universal.
No és per a tu si:
- Vols guanyar múscul (perquè el cos pot destruir teixit muscular).
- Tens problemes metabòlics, diabetis o hipoglucèmies.
- Estàs embarassada.
- Ets d’aquells que es maregen només de pensar en saltar-se l’esmorzar.
- Fas esport d’alta intensitat, entrenaments llargs o competicions.
El cos, en dejú, pot suportar una estona d’esport suau o moderat. Però forçar-lo massa és una recepta per al desastre.
Superconsells per no fer el ridícul (i no acabar a urgències)
- Comença a poc a poc: No facis el “valent” el primer dia. Prova primer amb sessions curtes i suaus.
- Mantenint la intensitat baixa o moderada: Evita les sèries explosives, les pujades impossibles o els entrenaments d’una hora. 30-45 minuts és més que suficient.
- Hidrata’t com si fos l’últim dia de l’estiu: L’aigua és la teva millor aliada, abans, durant i després de l’entrenament.
- Esmorza després, però bé: Res de croissants i suc de “brick”. Prioritza proteïnes i hidrats de carboni de qualitat. El cos ho demanarà a crits.
- Escolta el teu cos: Si sents mareig, debilitat o tens la sensació que et pots desplomar, PARA. No hi ha repte ni moda que valgui la teva salut.
Mites i realitats: el que ningú et diu a les xarxes
- “En dejú cremes el doble”: Fals. Cremes més greix durant la sessió, sí, però si no controles el que menges després, el balanç pot ser igual (o pitjor).
- “Tothom hauria de provar-ho”: Mentida. Cada cos reacciona diferent i el que serveix per uns pot ser desastrós per altres.
- “És l’únic mètode que funciona per perdre pes ràpid”: Fals de totes totes. La base de la pèrdua de pes segueix sent la mateixa: menjar menys del que gastes i moure’t amb regularitat.
Fer exercici aeròbic en dejú no et farà prim miraculosament ni t’assegura un estiu sense greix. És una opció més, útil per a alguns, perillosa per a altres i, com sempre, funciona només si la resta del dia ho fas bé. El miracle no és el dejú: el miracle és cuidar-te cada dia, escoltar el teu cos, deixar de seguir modes absurdes i consultar professionals abans de provar trucs de TikTok.
Al final, el millor exercici és el que pots mantenir sense posar en risc la teva salut, el que et fa sentir bé i et dona energia per gaudir de la vida, de la platja i, sí, de l’estiu. No et deixis entabanar per promeses fàcils: el cos t’ho agrairà avui, demà i quan l’estiu acabi.
