Vivim en una època perillosa, més perillosa del que volem reconèixer. Qualsevol pot caure en una secta. Qualsevol. Ho diu claríssimament la psicòloga Laura Coronel: ningú no és immune. Aquesta frase no és només un advertiment, és un crit d’alarma.
Perquè les sectes no són relíquies del passat ni històries exòtiques de pel·lícula. Són aquí, entre nosaltres. Són a la porta del costat, a la feina, als grups de WhatsApp, a les xarxes socials. Tenen mil cares i totes comparteixen el mateix objectiu: atrapar-te, buidar-te i controlar-te.
Sí, qualsevol pot ser la víctima perfecta. Aquesta és la veritat més incòmoda.
La seducció disfressada de salvació
El gran engany de les sectes és la seva aparença inofensiva. No arriben amb capes i creus de foc. Arriben amb somriures i paraules dolces. «Som la teva família», «et volem ajudar», «junts canviarem el món». Frases boniques per amagar un mecanisme monstruós.
Perquè el que realment volen és el teu temps, els teus diners, la teva voluntat. Volen la teva llibertat. I se l’enduen a poc a poc, com una serp que t’ofega mentre t’adorm amb carícies.
La psicòloga Laura Coronel ens ho deixa clar: ningú no té la ment prou blindada per resistir-ho sempre. Un moment de debilitat és suficient.
Ningú no està fora de perill
«Qualsevol persona és susceptible». Una frase que colpeja fort. No hi ha un perfil únic. Podem ser rics o pobres, joves o grans, cultes o sense estudis. El punt feble no és la intel·ligència: és la vulnerabilitat humana.
Un dol, una separació, una malaltia, un canvi dràstic de vida. Són portes obertes perquè aquests captadors professionals s’hi fiquin. Ells no tenen pressa. Són pacients, persistents, experts en llegir les nostres pors.
I així comença el malson.
«Amor», «llum», «veritat»: paraules-trampa
No hi ha cap secta que es presenti com a tal. Cap. Es venen com grups d’ajuda, comunitats espirituals, moviments per salvar el planeta, cursos de creixement personal.
Paraules boniques. Conceptes elevats. Tot preparat per atrapar-te. És l’art de la metàfora enganyosa: t’ofereixen «llum» però t’apaguen el pensament crític. T’ofereixen «amor» però t’aïllen de qui t’estima de veritat.
És un verí dolç. I és per això que és tan perillós.
Tècniques de manipulació: la teranyina invisible
No improvisen. Tenen mètodes polits i eficients. Com caçadors experts, saben com capturar la seva presa sense que se n’adoni.
Laura Coronel ens alerta d’algunes de les estratègies més habituals:
- Aïllament progressiu: et separen de la teva família i amics, etiquetant-los de «negatius» o «tòxics».
- Bombardeig d’amor: et donen afecte i reconeixement intensos per crear dependència.
- Control de la informació: et diuen què llegir, què mirar, a qui escoltar.
- Llenguatge propi: creen argot intern per diferenciar-se i tancar la ment.
- Culpabilització: si vols marxar o qüestiones, et fan sentir traïdor o feble.
És un mecanisme pervers. I funciona.
Moments de màxima vulnerabilitat
No hi ha un únic perfil de víctima, però sí moments més arriscats:
- Dol o pèrdua d’un ésser estimat
- Soledat profunda
- Adolescència i recerca d’identitat
- Crisi econòmica o laboral
- Malalties greus i desesperació
En qualsevol d’aquests escenaris, les sectes oloren la sang. Són voltors emocionals.
Famílies trencades, amistats destruïdes
El dany no acaba amb la persona captada. Les sectes són màquines de trencar famílies.
Pares que ja no reconeixen els seus fills. Parelles separades. Amics que es converteixen en enemics.
I quan la persona finalment surt —si aconsegueix sortir—, ha de reconstruir-ho tot des de les cendres. Amb culpa, amb vergonya, amb desconfiança. Amb un trauma profund.
És una ferida que supura durant anys.
Símptomes d’alarma: com detectar-ho
Laura Coronel ens dona pistes clares. Són senyals que han d’encendre totes les alarmes:
- Grups que prometen solucions absolutes
- Discursos de «nosaltres» contra «ells»
- Un líder carismàtic que exigeix obediència cega
- Aïllament de familiars i amics
- Pressions econòmiques «per la causa»
- Renunciar al passat per «renéixer»
No és paranoia. És prevenció.
Com ajudar algú que ha estat captat
La reacció més habitual és la ràbia o la confrontació directa. Error.
La secta ja ha preparat el seu discurs: «Veus com et volen destruir?».
La clau és la paciència, el diàleg, l’empatia. Mantenir el vincle viu. Que la persona sàpiga que, passi el que passi, podrà tornar.
L’amor real és la millor arma contra la manipulació.
El perill evoluciona: sectes 2.0
El més aterridor és que les sectes es reinventen. Ja no totes són religioses. Ara n’hi ha de coaching, d’inversió, de «psicologia», de dietes miraculoses.
Fins i tot n’hi ha de digitals, que recluten per xarxes socials amb missatges estudiats al mil·límetre.
El problema no desapareix: es transforma. Es fa més subtil. Més modern.
Informació: l’arma definitiva
Per això cal parlar-ne. Per això cal escriure-ho.
Perquè el silenci és el millor aliat de les sectes. Perquè el desconeixement és el seu terreny de caça.
Sí, qualsevol pot ser captat. Tu, jo, el teu fill, el teu amic.
I la millor defensa és saber-ho. Explicar-ho. Advertir-ho.
Si trenquem el seu misteri, els traiem poder. Si parlem clar, els posem contra les cordes.
Perquè ningú no mereix perdre’s en una teranyina que promet salvació i només dona esclavitud.
