Les seves idees desperten tant esperança com escepticisme. A través de conferències i llibres, Cordeiro ha posat sobre la taula una possibilitat provocadora: vèncer l’envelliment com si fos una malaltia.
Tot i que alguns el celebren com a visionari, altres l’assenyalen com a pseudocientífic. El debat creix mentre la biotecnologia avança.
La promesa de la longevitat extrema
José Luis Cordeiro no és un nom aliè al món del futurisme. Amb formació al MIT i una trajectòria que combina enginyeria, economia i filosofia transhumanista, ha dedicat la seva vida a estudiar les fronteres de l’envelliment. En la II Cimera Internacional de Longevitat celebrada recentment a Madrid, va llançar una afirmació que va capturar titulars: “La persona que viurà mil anys ja ha nascut”.
La seva afirmació no va ser casual. Segons ell, la humanitat es troba a les portes d’un canvi radical en la manera com envellim. En les seves paraules, l’envelliment és una malaltia més, i per tant, susceptible de ser tractada, aturada i eventualment revertida. Ho compara amb malalties que un dia van ser incurables i avui es tracten rutinàriament, com la tuberculosi o certes formes de càncer.
Cordeiro no es limita a la teoria. És coautor del llibre La mort de la mort, on detalla com l’enginyeria genètica, la intel·ligència artificial i la regeneració cel·lular podrien permetre’ns assolir una vida indefinidament llarga, saludable i activa. Calcula que per a l’any 2045 existirà tecnologia mèdica capaç d’evitar el deteriorament biològic, i que aquesta medicina serà accessible per a milions.
“Ja estem rejovenint ulls; aviat podrem regenerar altres òrgans”, afirma amb convicció. Segons ell, la mort serà opcional en un parell de dècades.
Què diu la ciència sobre frenar l’envelliment?
La idea d’aturar l’envelliment no és nova, però continua sent molt controvertida en els cercles acadèmics. Mentre alguns científics treballen activament en teràpies antienvelliment, la majoria es mostra cauta davant les afirmacions extremes. La comunitat científica coincideix que hem avançat, però no tant com per parlar d’immortalitat pràctica.
Alguns dels avenços reals inclouen la reprogramació cel·lular per rejovenir teixits, l’edició genètica per eliminar gens associats al deteriorament, i teràpies experimentals en animals que allarguen la seva esperança de vida. Empreses com Calico (de Google) i Altos Labs han invertit milions en investigació, però sense resultats concloents en humans.
Els biòlegs de l’envelliment adverteixen que viure més temps no sempre implica viure millor. Hi ha riscos ètics, socials i mèdics associats a l’allargament artificial de la vida. Una de les principals crítiques és que els cossos, per complexos que siguin, podrien no resistir milers d’anys sense col·lapsar en algun moment.
Tanmateix, la medicina regenerativa avança. Alguns tractaments ja s’utilitzen: per exemple, teràpies per revertir la degeneració macular o reparar el cartílag d’articulacions malmeses. Però d’aquí a viure mil anys, hi ha un salt tan gran com incert.
Crítiques, dubtes i polèmiques entorn de Cordeiro
La figura de Cordeiro ha estat envoltada de controvèrsia. Tot i que el seu carisma i capacitat de divulgació li han guanyat seguidors, els seus detractors l’acusen de vendre fum. Alguns mitjans han assenyalat que les seves prediccions són exagerades i manquen de base científica sòlida.
En publicacions anteriors ha afirmat que la mort serà opcional el 2045, que l’envelliment ja ha estat “curat” en animals, i que aviat les persones podran rejovenir indefinidament. Aquestes declaracions l’han portat a ser etiquetat com a “pseudocientífic” per part d’acadèmics i periodistes.
També s’ha qüestionat la manera com presenta les seves credencials. En algunes ocasions ha mencionat estar afiliat a institucions de renom que després han negat tal relació. Aquestes inconsistències han alimentat la desconfiança sobre els seus plantejaments, especialment entre científics que exigeixen rigorositat.
Tanmateix, Cordeiro insisteix que la història ha provat moltes vegades que els escèptics s’equivoquen. “La ciència avança gràcies als qui s’atreveixen a pensar l’impensable”, sol dir. Per a ell, no es tracta de fantasia, sinó d’una realitat imminent que només necessita més temps i tecnologia.
Utopia o futur inevitable?
Parlar de viure mil anys pot sonar a ciència-ficció, però també planteja preguntes filosòfiques profundes. Què faríem amb tant de temps? Com canviarien les nostres relacions, feines, o la manera com valorem la vida? Està el món preparat per a una societat sense mort?
Els optimistes creuen que una vida més llarga ens permetria aprendre més, estimar més, construir més. Els escèptics temen el col·lapse dels recursos, les desigualtats encara més marcades i una possible pèrdua de sentit vital.
Mentrestant, les declaracions de Cordeiro continuen encenent debats. Entre seguidors fervents i crítics implacables, el seu missatge no passa desapercebut.
Una vida de mil anys?
Serem la darrera generació mortal o la primera veritablement longeva?
La ciència avança, però el temps, irònicament, dirà si tenia raó.
I tu, voldries viure mil anys? Comparteix la teva opinió.
