En un context on l’enfocament preventiu guanya terreny en la medicina, les declaracions contundents solen despertar tant curiositat com prudència. La doctora Natalia Gennaro, ginecòloga enfocada en medicina antiaging, sosté que el consum de sucre afecta negativament l’equilibri hormonal i accelera l’envelliment, especialment en dones que superen els 40 anys.
Aquesta afirmació, expressada en diverses entrevistes, planteja una pregunta important: hi ha fonaments científics suficients per sostenir-la?
Qui és Natalia Gennaro i què diu exactament?
Natalia Gennaro és metgessa ginecòloga amb especialització en medicina regenerativa i antienvelliment. La seva pràctica clínica gira entorn de la modulació hormonal amb hormones bioidèntiques, la nutrició cel·lular i estratègies preventives davant el deteriorament metabòlic.
En entrevistes recents, Gennaro ha assenyalat que a partir dels 35 o 40 anys, les dones comencen a experimentar una disminució d’hormones esteroïdals com els estrògens i la progesterona. En aquest context, afirma que el sucre “altera les hormones” en activar mecanismes metabòlics que accentuen aquests desequilibris.
“Durant la perimenopausa comencem a ser com petits diabètics”, va afirmar en una entrevista, en què també va recomanar limitar no només el sucre refinat, sinó fins i tot la fruita, com a mesura preventiva.
Mecanismes biològics: glicació, inflamació i canvis hormonals
L’afirmació de Gennaro es fonamenta en processos fisiològics reconeguts en el camp de la medicina antiaging, com ara la glicació. Aquest procés es produeix quan l’excés de sucre en sang s’uneix a proteïnes o lípids, alterant-ne l’estructura i funció. El resultat són els anomenats productes finals de glicació avançada (AGEs), que s’han associat amb el deteriorament cel·lular, l’envelliment de la pell, la inflamació i la pèrdua d’elasticitat dels teixits.
Un altre procés implicat és la inflamació crònica de baix grau, una forma silenciosa d’inflamació que pot activar-se per una dieta rica en sucres simples. Aquesta condició afavoreix un entorn fisiològic propens al desgast cel·lular, que pot impactar en la regulació hormonal.
Des del punt de vista endocrí, el consum excessiu de sucre provoca pics d’insulina. Aquests nivells elevats d’insulina poden alterar indirectament la producció i el metabolisme d’altres hormones, afectant l’equilibri hormonal, que es torna més inestable durant la perimenopausa.
Què diu l’evidència científica?
Els conceptes que esmenta Gennaro —glicació, inflamació, desregulació hormonal— estan ben documentats en estudis científics. Tanmateix, la connexió directa i específica entre “el sucre” i “l’envelliment hormonal en dones majors de 40 anys” no està establerta de manera concloent en la literatura mèdica.
Diversos estudis han demostrat que l’excés de sucres afegits s’associa a un major risc de malalties metabòliques, disfunció mitocondrial i dany oxidatiu. Tots aquests factors poden accelerar l’envelliment cel·lular en general. Però això no equival a afirmar que el sucre en si mateix “altera les hormones” d’una manera clínica concreta.
Tampoc hi ha estudis que avalin categòricament la idea que les dones en perimenopausa es converteixen en “petits diabètics”. Tot i que és cert que aquesta etapa implica una major sensibilitat a la insulina, la manera com cada dona viu aquests canvis varia molt i depèn de molts factors: genètics, ambientals, nutricionals i hormonals.
Recomanacions amb suport i prudència
El que sí és clar és que moderar el consum de sucres refinats és una recomanació àmpliament avalada per entitats mèdiques i nutricionals, tant per a dones com per a homes de qualsevol edat.
En aquest sentit, el missatge de Gennaro pot veure’s com una crida d’atenció vàlida per prendre consciència sobre els efectes de l’alimentació en la salut hormonal i metabòlica. Tanmateix, cal interpretar-lo amb cura. Afirmacions contundents com “el sucre altera les hormones” poden ser útils com a alerta, però també corren el risc de simplificar en excés processos complexos.
Reduir dràsticament el consum de fruita o eliminar grups d’aliments sense indicació mèdica pot ser contraproduent. La personalització és clau en nutrició i salut hormonal, i no hi ha solucions universals.
Envellir no és igual per a tothom: què podem fer?
L’envelliment és un procés multidimensional i altament individual. No hi ha una sola causa, ni un únic responsable. La genètica, l’estrès, l’activitat física, el descans i, per descomptat, l’alimentació, formen part d’un entramat que influeix en com canvia cada cos amb el temps.
La frase de Gennaro té un rol provocador que pot ser útil si convida a investigar, preguntar i prendre decisions informades. Però cap intervenció hauria de substituir la consulta amb professionals de confiança, ni basar-se només en declaracions difoses als mitjans o a les xarxes socials.
I tu, què en penses?
Creus que el sucre ha afectat el teu benestar hormonal? Estàs travessant una etapa com la perimenopausa? Comenta, comparteix o consulta un professional per prendre decisions des del coneixement i no des de la por.
