Sabies que l’arbre del nespre no es diu “nesprer”? Tot i que aquesta fruita de gust dolç i refrescant és molt comuna, el seu arbre té un nom que pocs podrien endevinar: Eriobotrya japonica. Sí, encara que sona a planta exòtica, la veritat és que aquest arbre és més familiar del que sembla.
Aquest nom botànic, d’arrels asiàtiques, amaga una història que connecta cultures mil·lenàries, antigues civilitzacions europees i la fruita que avui adorna tants llars espanyols. D’on prové aquest nom i quines altres curiositats s’amaguen darrere el nespre?
Fruites comunes, noms sorprenents
En el dia a dia, estem envoltats de fruites que coneixem de sobres: pomes, peres, taronges, raïm… Però si ens pregunten com es diuen els arbres que les produeixen, molts només encerten amb els més evidents. “Pomer”, “taronger” o “perer” tenen sentit. Però i el nespre? Com es diu el seu arbre?
Aquí és on comença el més interessant. Poca gent sap que el nom científic de l’arbre del nespre és Eriobotrya japonica. Un nom que, a primera vista, no té res a veure amb la paraula “nespre”, però que amaga pistes sobre el seu origen i evolució.
El misteri de l’arbre del nespre
L’Eriobotrya japonica pertany a la família de les rosàcies, la mateixa que agrupa altres fruites com la poma, la pera o la cirera. El seu nom pot semblar complicat, però cada part té sentit: Eriobotrya significa “raïm pelut”, per l’aspecte de les seves flors agrupades, i japonica fa referència al país amb el qual s’associa més: el Japó.
Tanmateix, el seu origen no és al Japó, sinó al sud-est de la Xina. Va ser en aquest país on es va començar a cultivar, i des d’allí va ser portat al Japó, on va adquirir gran popularitat. A partir d’aquell moment, el seu cultiu es va estendre per diverses regions del món, inclòs el Mediterrani.
Del Japó al Mediterrani
L’arribada del nespre a Europa no és cosa recent. Hi ha registres que aquesta fruita ja era coneguda i valorada pels grecs i romans fa més de 3.000 anys. El seu gust i propietats van fer que es conreés extensament en zones com l’actual Alemanya, on va sorgir una variant diferent: el nespre europeu, o Mespilus germanica.
Aquesta varietat europea té un fruit diferent, més fosc i aspre, que necessita madurar fins al punt de gairebé estar en descomposició per poder-se menjar. Tot i que el seu sabor és interessant, no competeix en suculència ni atractiu visual amb el nespre japonès, més suau, ataronjat i fàcil de consumir.
I què se n’ha fet del nespre europeu?
Durant segles, el nespre europeu va ser el més comú al continent, sobretot en regions del nord. No obstant això, en els últims temps, aquesta varietat ha caigut en desús. El seu fruit poc comercial i el lent procés de maduració van fer que fos desplaçat per altres espècies més rendibles i atractives, com el nespre japonès.
Avui dia, el Mespilus germanica gairebé no es cultiva, encara que encara es pot trobar de forma silvestre en algunes zones d’Europa central i oriental. El seu record roman en l’etimologia i en textos històrics, però per a la majoria d’europeus, el nespre que coneixen és el que prové de l’Orient llunyà.
Altres arbres amb noms curiosos
El cas del nespre no és únic. Hi ha moltes fruites populars els arbres de les quals tenen noms botànics sorprenents:
- Kiwi: el seu arbre s’anomena Actinidia deliciosa, tot i que és més aviat una enfiladissa.
- Alvocat: prové del Persea americana, un arbre robust i de fulles grans.
- Magraner: el seu arbre és el Punica granatum, amb flors vermelles intenses que semblen joies.
Aquests noms solen semblar complexos perquè provenen del llatí o del grec, i en molts casos inclouen referències geogràfiques o descriptives que es perden en el llenguatge comú.
Una fruita, dues històries… quina prefereixes tu?
El nespre és més que una fruita de primavera. És un pont entre cultures, una lliçó de botànica i una història amb dos protagonistes: l’Eriobotrya japonica, modern i dominant, i l’oblidat Mespilus germanica, d’ànima europea i gust antic.
Ara que saps com es diu l’arbre del nespre, potser el miraràs amb altres ulls la pròxima vegada que el vegis florir en ple hivern. Perquè, sí, aquest arbre floreix quan altres dormen, anticipant l’arribada d’una fruita que molts esperen amb nostàlgia.
L’arbre que floreix a l’hivern
Els noms científics poden semblar llunyans, però darrere seu hi ha relats de migracions, adaptacions i canvis culturals. Quina coneixies tu? El nespre japonès o l’europeu?
Comparteix aquesta dada curiosa i descobreix quants dels teus amics sabien realment com es diu l’arbre del nespre.
