Passar hores tancades en una sala amb peses no serveix de pràcticament res si la resta del dia ens dedicades exclusivament a moure’ns entre una cadira, un sofà i el llit. Segons adverteix l’entrenador Àlvaro Puche, el noranta per cent de la nostra vida real es forja precisament en aquells microdetalls rutinaris als quals gairebé mai prestem cap mena d’atenció. (Sí, nosaltres també vam mirar de reüll la nostra pròpia rutina al llegir-ho).
Hi ha gestos que semblen totalment trivialitats sense importància, com ara elevar els talons mentre fem qualsevol tasca domèstica o professional, que amaguen un impacte profund en la nostra salut. El gran error col·lectiu consisteix a menysprear allò que considerem petit, oblidant que molts petits gestos diaris poden arribar a pesar molt més que uns pocs de grans esforços puntuals al gimnàs.
El meu consell és no buscar hores impossibles a l’agenda, sinó vincular gestos senzills a accions quotidianes que ja fem de manera automàtica.
De res serveix machacar-se dos o tres dies per setmana si el noranta-nou per cent restant del temps la nostra rutina consisteix a passar d’un seient a un altre. Això ens converteix directament en persones sedentàries, independentment que el nostre lloc de treball exigeixi estar assegudes durant hores. Sempre existeix la possibilitat d’aixecar-se o de moure’ns per trencar la inactivitat, fins i tot aprofitant moments en què continuem assegudes.
La trampa de creure’ns actives
L’expert assenyala que anar al centre d’entrenament uns quants dies a la setmana no ens otorga automàticament el títol de persones actives si després passem la resta de la setmana en total repòs. De fet, l’entrenador descriu aquestes hores de gimnàs com un percentatge mínim davant de la resta del temps que passem inactives, un desequilibri que passa factura a llarg termini a la nostra condició física i mental.
Moltes persones acostumen a considerar una ridiculesa o una xorrada la proposta d’acumular microhàbits al llarg de la jornada. Tanmateix, quan s’aconsegueix la constància necessària en aquesta mena de receptes, fins i tot els més escèptics acaben donant la raó als professionals que aposten per aquesta visió global del benestar.
La clau per no abandonar
El gran avantatge d’aquest plantejament és que no cal buscar hores lliures en una agenda impossible ni sumar una nova llista d’obligacions que només serveixin per augmentar la nostra ansietat diària. La solució passa per vincular aquests microdetalls a accions naturals que ja tenim completament assumides, convertint-los en rutines invisibles que fem sense gairebé pensar-hi.
Si aconseguim ancorar cada petit gest a un moment determinat del dia que repetim de manera constant, la clau del èxit està garantida perquè no ens costarà gens posar-lo en marxa. Com recorda l’entrenador, un pas potser no ens porta molt lluny, però almenys ens treu immediatament del punt de partida on ens trobàvem abans de començar.
Començar pas a pas
Intentar implementar tots els canvis de cop pot resultar aclaparador i ens pot portar directament a la frustració o a l’abandonament prematur del nostre objectiu. El mètode més intel·ligent consisteix a triar només un element, comprovar que som capaces d’assumir-lo i notar com els seus efectes positius ens donen energia per anar incorporant el següent pas de manera natural.
Al final, es tracta d’aconseguir eines senzilles que ens permetin construir estils de vida realment saludables i resistents, tant a nivell físic com mental. Amb quin d’aquests petits gestos quotidians t’atreviries a començar avui mateix per canviar la teva dinàmica actual?
