L’informe anual de l’OCU revela diferències significatives entre ciutats i cadenes de supermercats.
On es paga més i per què?
Una mateixa compra pot costar centenars d’euros més segons el supermercat o la ciutat.
Aquest any, segons l’OCU, les diferències superen els 1.000 € anuals entre el més barat i el més car.
Catalunya es posiciona com una de les regions menys competitives en preus.
Què diu exactament l’informe de l’OCU?
Cada any, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) elabora un estudi detallat sobre els preus als supermercats de tot l’Estat. En l’edició de 2025, la investigació ha analitzat 173.000 preus de 236 productes en més de mil establiments.
La dada més destacada és l’estalvi potencial anual, que pot arribar fins als 1.132 € si es tria el supermercat més barat en comptes del més car. Aquesta xifra varia segons la ciutat i la cadena, però revela una realitat preocupant: la desigualtat de preus és estructural.
Al rànquing de ciutats més barates destaquen Vigo, Ciudad Real i Almeria, mentre que entre les més cares apareixen Barcelona, Castelldefels i Cerdanyola del Vallès. Totes elles ubicades a Catalunya.
A més, l’OCU ha identificat les cadenes més econòmiques (com Dani, Family Cash o Alcampo) i les més cares, entre les quals hi ha Sorli Discau —una cadena catalana—, Supercor i Sánchez Romero.
Catalunya al punt de mira: per què és més car comprar aquí?
Les dades revelen una tendència clara: diverses ciutats catalanes es troben entre les menys assequibles del país. No es tracta només de Barcelona capital, coneguda pel seu alt cost de vida, sinó també de municipis com Castelldefels o Cerdanyola, on el preu mitjà de la cistella supera àmpliament la mitjana estatal.
Una de les explicacions més assenyalades és la concentració de cadenes premium o de gamma mitjana-alta, que operen en zones amb un perfil socioeconòmic elevat. La presència dominant de supermercats com Sorli o Caprabo, amb menys marge per a ofertes agressives, limita la competència.
A això s’hi afegeix un fenomen localista: moltes famílies prioritzen el comerç de proximitat, encara que això impliqui pagar més. Aquest comportament, tot i ser lloable pel que fa al suport al petit comerç, redueix l’efecte disciplinador de la competència en els preus.
Finalment, també influeix la disponibilitat física d’opcions més econòmiques. Supermercats com Family Cash o Dani, que lideren el rànquing d’estalvi, tenen poca o nul·la presència a Catalunya, cosa que restringeix les opcions reals dels consumidors.
La lletra petita dels descomptes: promocions que no estalvien
Un altre aspecte clau que destaca l’OCU aquest any és la ineficàcia o falsedat de moltes promocions. Encara que els supermercats semblen més actius que mai en campanyes 2×1, descomptes del 50% o bons estalvi, l’organització denuncia que en molts casos aquestes “ofertes” no beneficien realment al consumidor.
Una de les pràctiques més esteses és pujar el preu base just abans de llançar la promoció. Així, un producte que costava 2 € pot passar a 2,50 €, per després oferir-se a “meitat de preu”, generant la sensació d’estalvi quan en realitat el consumidor acaba pagant el mateix o fins i tot més.
A més, algunes cadenes utilitzen etiquetes cridaneres sense indicar clarament les condicions de l’oferta, o limiten l’aplicació a una selecció mínima de productes. Això genera confusió i desinformació, i en regions on les diferències de preu ja són altes —com Catalunya—, augmenta la frustració de la ciutadania.
Què poden fer els consumidors catalans?
Tot i aquest panorama, els consumidors no estan indefensos. L’OCU recomana diverses estratègies per optimitzar la despesa sense renunciar a la qualitat:
- Comparar preus entre cadenes i botigues del mateix barri.
- Utilitzar aplicacions mòbils per fer seguiment dels preus.
- Planificar la compra i evitar els impulsos innecessaris.
- Llegir bé les condicions de les promocions abans d’aplicar-les.
A més, és important mantenir una actitud crítica davant la publicitat i exigir transparència en les polítiques de preus. Si prou consumidors reaccionen davant les pràctiques abusives, les cadenes podrien veure’s obligades a adaptar les seves estratègies.
A Catalunya, on el cost de vida ja és elevat, aquest tipus de mesures pot representar la diferència entre arribar o no a final de mes per a moltes famílies.
Més car, menys just
En una economia tensionada, els preus al supermercat s’han convertit en un reflex de les desigualtats territorials. Les diferències no s’expliquen només per factors logístics o fiscals, sinó també per decisions empresarials i polítiques públiques locals.
Catalunya, una de les comunitats amb més renda per càpita, també és una de les que ofereix menys marge per a l’estalvi quotidià. Això no només afecta les llars amb ingressos baixos, sinó que limita la competitivitat del mercat en conjunt.
Com a consumidors, tenim marge d’actuació: comparar, triar, exigir.
És possible canviar el rumb del mercat des de la cistella de la compra?
