El tribunal va considerar que l’acomiadament era procedent, malgrat el baix valor econòmic del dany.
El 9 de febrer de 2024, un treballador de Lidl va ser acomiadat després d’un control rutinari que va revelar una conducta inesperada: havia intentat endur-se dos paquets de maduixes sense pagar, valorats en un total de 5,98 euros. El que podria semblar una infracció menor va acabar sent validat per la justícia com una falta greu que justifica el cessament immediat. La decisió judicial reobre el debat sobre els límits de la proporcionalitat i la confiança en l’àmbit laboral.
Els fets detectats
L’empresa feia controls aleatoris a causa de sospites internes sobre pèrdues de productes. Durant un d’aquests controls, el comportament esquiu del treballador va aixecar sospites. En inspeccionar la seva motxilla, no s’hi van trobar productes, però poc després, en una paperera del vestidor, es van trobar els envasos buits de dos paquets de maduixes.
Lidl va interpretar que el treballador havia intentat sostreure’ls i que, en adonar-se del control, els havia llençat discretament. Aquesta conducta es va considerar un intent deliberat d’ocultació i, per tant, una vulneració greu del deure d’honestedat.
La resposta de l’empresa i l’acomiadament
L’empresa va actuar de seguida. En la carta d’acomiadament lliurada aquell mateix dia, s’exposava que el treballador havia incorregut en una falta molt greu de bona fe contractual, un pilar essencial en la relació entre ocupador i empleat.
Tot i que el perjudici econòmic era mínim, l’empresa va argumentar que el fonamental era la pèrdua de confiança, atès que el treballador tenia accés directe i habitual a la mercaderia. A més, es va considerar que hi havia premeditació i ocultació, elements suficients per justificar l’acomiadament disciplinari sense dret a indemnització.
El recurs judicial i la sentència
El treballador va recórrer la decisió, demanant que l’acomiadament es declarés improcedent. Va al·legar que no hi havia intenció d’obtenir benefici i que el valor dels productes era tan baix que mereixia una sanció proporcional, no pas l’acomiadament.
No obstant això, tant el Jutjat Social núm. 48 de Madrid com posteriorment el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid van donar la raó a l’empresa. Ambdós tribunals van coincidir que la conducta era incompatible amb la bona fe contractual, independentment del valor econòmic dels productes.
El TSJ va ser clar: “La poca entitat del perjudici no exclou la gravetat de la infracció quan es trenca la confiança que ha de regir la relació laboral”.
Claus legals: bona fe, proporcionalitat i doctrina jurisprudencial
Aquest cas es fonamenta en un principi essencial del dret laboral: la bona fe contractual. Tot treballador té l’obligació d’actuar amb honestedat, i qualsevol trencament greu d’aquest principi pot justificar una sanció màxima, com és l’acomiadament.
Encara que en molts casos s’aplica la doctrina de la gradualitat, que busca equilibrar la pena amb la gravetat del fet, els tribunals han assenyalat que algunes conductes atempten directament contra la confiança, i no poden considerar-se faltes lleus encara que el dany econòmic sigui insignificant.
Hi ha precedents similars en què s’ha validat l’acomiadament per consum no autoritzat o per ocultació de productes de poc valor, especialment quan hi ha intenció i engany.
Implicacions per a treballadors i empreses
Aquest tipus de sentències marquen una línia clara: el valor econòmic no ho és tot en una relació laboral. El que es protegeix és la integritat del vincle de confiança. Per als treballadors, el cas recorda que una conducta aparentment menor pot tenir conseqüències greus. Per a les empreses, reforça la legitimitat de prendre mesures disciplinàries si poden provar la intencionalitat i la ruptura de la bona fe.
També obre una reflexió social: com s’han de tractar aquestes situacions quan hi ha precarietat o necessitat al darrere? On es troba l’equilibri entre la protecció del patrimoni empresarial i la humanitat en la resposta disciplinària?
Un error imperdonable o una reacció excessiva?
L’acomiadament per 5,98 euros ha reobert un vell debat:
Ha de prevaldre la confiança o la proporcionalitat?
El tribunal ho va tenir clar.
I tu, què en penses? El treballador mereixia una segona oportunitat o la decisió va ser justa?
Comparteix, comenta i obre el debat.
