“TikTok, et diré una cosa: Espanya sap com fer-ho en aquests supermercats”. Així arrenca el vídeo viral de Caven O’Grady, un turista britànic que va anar a Cadis per celebrar l’aniversari de la seva mare i que va acabar sorprenent-se amb un univers de pernil, marisc i preus insospitadament baixos. La seva reacció, captada en vídeo, ha generat rialles, comentaris i una sensació d’orgull entre els espanyols, que sovint no són conscients de l’efecte que els seus supermercats poden causar en qui els visita per primer cop.
Espanya i el Regne Unit comparteixen moltes coses, però el preu i la qualitat dels aliments no semblen ser-ne una. La sorpresa d’aquest britànic es va tornar viral a les xarxes socials i va generar un debat animat sobre el cost de la vida, el turisme i aquelles petites costums quotidianes que sovint passen desapercebudes fins que algú de fora les destaca.
La sorpresa de Caven O’Grady a Cadis
El vídeo comença de forma senzilla: un home somrient amb accent britànic, mòbil en mà, caminant pels passadissos d’un supermercat gadità. És allà amb la seva mare, celebrant el seu 63è aniversari, però en lloc de quedar-se amb les vistes al mar o el “pescaíto frito”, decideix immortalitzar una cosa molt més quotidiana: l’experiència de fer la compra a Espanya.
«TikTok, et diré una cosa: Espanya sap com fer-ho en aquests supermercats», proclama mentre recorre els passadissos. La càmera gira per mostrar l’amplitud del local. «És absolutament enorme», comenta, deixant clar que la mida el sorprèn. Al Regne Unit, molts supermercats urbans són més petits o especialitzats, i no sempre tenen seccions tan variades ni tan fresques.
Caven no dissimula la seva fascinació quan s’atura davant la secció de pernils. «Mira la carn fresca», exclama, assenyalant amb la càmera les potes de pernil curat que pengen amb orgull. S’hi queda, analitza, somriu. «La carn i el formatge són absolutament irreals», afegeix amb èmfasi, com si la descoberta fos digna d’un documental gastronòmic.
Però no s’hi queda. Avança i s’acosta al marisc. Els peixos llueixen damunt el gel. Els seus ulls s’obren encara més. «És irreal com de fresc es veu tot això», sentencia. Per a un britànic, acostumat a un clima més fred i a una cadena de distribució que sovint implica transport prolongat, la diferència en frescor pot ser impactant.
El seu recorregut no descuida la secció de verdures. També s’hi atura, entusiasmat per la varietat i l’aspecte dels productes. En cada pla es veu el seu asombro sincer. Allò que per a molts espanyols és simplement “el súper de sempre”, per a ell és motiu d’admiració autèntica.
L’elogi a la qualitat i als preus espanyols
No només és la qualitat el que el deixa sense paraules. A mesura que avança, comença a parlar del tema que més converses ha generat a les xarxes socials: el preu. Ho diu sense embuts i amb un to gairebé indignat, com qui acaba de descobrir un gran engany a casa seva.
“Saps a quin preu? És molt més barat aquí que a casa”, explica mentre mostra prestatgeries plenes de productes frescos. La seva afirmació ha ressonat especialment entre els qui coneixen l’escalada de preus al Regne Unit, un país on la inflació alimentària ha colpejat amb força els últims anys.
La frase més contundent arriba en resposta a un comentari: “Em va demostrar que al Regne Unit ens estan robant”. Un dard directe que combina humor i crítica social. Al vídeo el seu to és entre divertit i resignat, però deixa clara la idea: la comparació amb Espanya fa que els preus britànics semblin un abús.
Finalment, resumeix la seva experiència de forma rotunda: “Seré clar, és una altra victòria per a Espanya”. En aquell instant, el turista britànic no parla només de preus ni de frescor: reconeix un model de consum quotidià que, per a ell, sembla més honest, accessible i satisfactori.
@cav_og1 I can’t believe how good they are here 🇪🇸😁 #spain🇪🇸 #travel #food #fyp #traveltiktok #spanishtiktok #supermarket #goodlife ♬ original sound – Cav_OG1
El vídeo viral que desperta reflexions
El seu testimoni no va trigar a fer-se viral. A TikTok, milers d’usuaris van comentar i compartir el vídeo. Alguns espanyols se sentiren afalagats per l’elogi: al capdavall, un no sol adonar-se de la qualitat dels seus mercats fins que un estranger ho diu amb tanta emoció. Altres reien per la teatralitat amb què Caven narrava la seva experiència.
També hi va haver qui va aprofitar per comparar la seva pròpia percepció: «És veritat, quan torno a Espanya m’omplo de comprar embotits i peix», comentava un emigrant. I no faltaren britànics que confirmaven la queixa: «Sí, al Regne Unit la compra és caríssima i ni de lluny tan bona».
Les xarxes es van omplir de memes, comentaris irònics i debats seriosos sobre la crisi de preus al Regne Unit. El contrast no és només anecdòtic: té una base econòmica clara. En els últims anys, el cost de la vida al Regne Unit ha pujat amb força. El Brexit, la inflació, problemes en les cadenes de subministrament i salaris que no sempre s’actualitzen al mateix ritme han generat tensions quotidianes que es fan molt visibles en comparar una cosa tan bàsica com fer la compra.
Canvis en les normes per a turistes britànics
En el mateix article que recull l’anècdota de Caven O’Grady, es recorda que els turistes britànics han de tenir en compte alguns canvis normatius en viatjar a Espanya. Després del Brexit, l’accés i les condicions de lloguer vacacional s’han modificat.
Avui dia, qualsevol residència turística que es llogui a estrangers ha de comptar amb un codi de registre oficial, conegut com a Número de Registre de Lloguer (NRA) o Codi de Comercialització. És un requisit sol·licitat i validat pel Col·legi de Registradors d’Espanya, destinat a donar més transparència i control a un sector que mou milions d’euros cada estiu.
Plataformes com Airbnb o Booking ja exigeixen que aquestes llicències apareguin visibles als seus anuncis. Per als britànics, acostumats a reservar estades a la costa espanyola amb facilitat, aquest canvi implica parar més atenció als detalls legals. A més, el mateix procés d’entrada a Europa s’ha tornat més rigorós després de la sortida del Regne Unit de la UE, una cosa que no tots els turistes tenien present en les seves primeres escapades post-Brexit.
Una reflexió sobre costums i preus
El vídeo de Caven O’Grady ha estat molt més que una simple anècdota viral: ha servit com a mirall per comparar realitats que sovint donem per fetes. Espanya presumeix d’una cultura gastronòmica que va des del bar de tapes més modest fins a l’experiència de comprar marisc i verdures fresques cada dia. Una cosa tan quotidiana com un supermercat es converteix en símbol de qualitat de vida.
Mentrestant, el turista britànic ens recorda amb humor que al seu país “ens estan robant”, obrint un debat sobre com consumim, quin valor donem a la frescor dels aliments i quin preu estem disposats a pagar per la comoditat o la tradició.
Som realment conscients dels avantatges que tenim? O necessitem sempre la mirada sorpresa d’un turista per apreciar-les?
Si tu també tens una opinió sobre aquestes diferències culturals, comparteix, comenta i continua explorant amb nosaltres. Perquè, al final, les costums més petites són les que millor ens defineixen.
