La taxa d’inflació interanual de l’eurozona es va situar al febrer en el 8,5%, el que es tradueix en una baixada d’una dècima davant les dades de gener. Aquesta davallada respon a la moderació dels preus de l’energia que han baixat fins al 13,7% davant dels resultats del gener, que van ser del 18,9%. Tot i això, el preu dels aliments frescos continua a l’alça, amb un 13,6%, una pujada en comparació a les dades del mes passat, quan va ser de l’11,3%. Segons la lectura preliminar de l’oficina comunitària d’estadística d’aquest dijous, Eurostat, mostra una escalada de la taxa subjacent, que exclou l’efecte d’energia i aliments, fins a un rècord del 5,6%. D’aquesta manera, la taxa d’inflació interanual de la zona euro acumula ja quatre mesos consecutius de desacceleració i se situa en el seu nivell més baix des de maig del 2022, abans que el Banc Central Europeu (BCE) comencés a pujar els tipus d’interès.
Pel que fa als altres sectors, els serveis van pujar un 4,8% interanual, quatre dècimes més que al gener, i els béns industrials no energètics es van encarir un 6,8%, una dècima més que en el mes anterior. En excloure del càlcul l’impacte de l’energia, la taxa d’inflació interanual de la zona euro es va situar al febrer en el 7,7%, enfront del 7,3% de gener. Així mateix, en deixar fos també l’efecte dels preus dels aliments frescos, l’alcohol i el tabac, la taxa d’inflació subjacent de la zona euro va escalar al 5,6% des del 5,3% de gener, el seu nivell més alt de tota la sèrie històrica.
D’aquesta manera, tot i que la taxa general d’inflació acumula quatre mesos seguits a la baixa, l’elevat nivell de la inflació subjacent reforça la postura del BCE de fer una nova pujada de 50 punts bàsics en la seva reunió del pròxim 16 de març, quan publicarà les seves noves projeccions macroeconòmiques per a la zona euro. “Els tipus d’interès no tornaran on estaven fa uns anys”, ha assegurat la presidenta del BCE, Christine Lagarde, assenyalant que les projeccions de la institució apunten al fet que la inflació de l’eurozona retornarà a la meta d’estabilitat del 2% “el 2025”.
L’estat espanyol, la tercera inflació més baixa de l’eurozona
Entre els països de la zona euro, que des de gener incorpora també a Croàcia, les majors pujades dels preus al febrer van correspondre a Letònia (20,1%), per davant d’Estònia (17,8%) i de Lituània (17,2%). En l’extrem oposat, les pujades més moderades es van observar a Luxemburg (4,8%), Bèlgica (5,5%) i l’estat espanyol (6,1%). D’aquesta manera, el diferencial de preus favorable a Espanya es va situar al febrer en 2,4 punts percentuals, tres dècimes menys que al gener.