La falta de llevadores posa contra les cordes el sistema sanitari català. Al gener, el govern espanyol va presentar un estudi en què advertia que Catalunya necessitaria, com a mínim, 20.000 infermeres més per a assolir la ràtio mitjana que fixa la Unió Europea (UE), que és de 8,5 infermeres per cada 1.000 ciutadans. En aquests moments, la mitjana del sistema sanitari català és de 6,3 infermeres per cada miler de ciutadans. I una de les especialitats en què falten més professionals és la de les llevadores, encarregades de l’atenció bàsica i d’emergència a les dones durant l’embaràs, el part i el període postpart. “Estem molt per sota les recomanacions europees. No surten prou llevadores formades amb l’IIR [l’examen d’infermer intern resident, que depèn del govern espanyol] per cobrir el relleu generacional”, lamenta la vocal de llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Eva Adarve, en conversa amb El Món. En detall, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) recomana que hi hagi prop seixanta-nou professionals d’aquesta especialitat per cada 100.000 dones, una recomanació molt allunyada de la situació que presenta el sistema sanitari català.
La manca de llevadores integrades al sistema sanitari provoca la sobresaturació de les professionals del sector, però també obre la porta a noves empreses fora del sistema que “veuen la maternitat com un negoci”: “Com que ens falten mans, apareixen persones sense titulació que veuen la maternitat com un negoci i ofereixen alternatives menys segures a les mares”, detalla l’especialista del COIB, que recorda que és la qualificació científica que atorga la formació de llevadora la que garanteix la qualitat en l’assistència a les dones embarassades: “A més de sororitat [durant l’embaràs, el part i el postpart], hi ha d’haver professionals formats en ciència”, exclama Adarve. La manca de professionals amb aquesta especialitat, però, compliquen el bon funcionament del sistema: “Ara mateix estem fent equilibris per arribar a tot arreu”, explica la llevadora i delegada de SATSE Girona, Anna Marés, que explica que, quan s’acosta l’estiu, entre períodes de vacances i persones que s’han d’agafar la baixa per qualsevol motiu costa omplir la plantilla.
El camí tortuós per especialitzar-se
Un dels motius que explicaria la falta de llevadores al sistema sanitari català és l’examen IIR que han de fer les infermeres per acreditar aquesta especialitat, ja que la llevadora és l’única especialitat de la infermeria que cal acreditar amb una titulació diferent. És a dir, una infermera pot exercir l’especialitat de pediatria després de superar els estudis universitaris, però s’ha de presentar obligatòriament a l’IIR per poder exercir com a llevadora. El problema, però, no és l’examen en si, sinó que s’ofereixen molt poques places d’aquesta especialitat: “Al principi em vaig plantejar marxar a estudiar a l’estranger perquè aquí és molt complicat trobar plaça”, detalla Laura Busquets, una infermera que en aquests moments s’està preparant per presentar-se a l’examen de l’especialitat. El seu no és l’únic cas que s’ha plantejat canviar de país per formar-se, tal com confirma la delegada del sindicat d’infermeria de Girona.
En aquesta línia, Anna Marés lamenta que s’ofereixin molt poques places de llevadora a escala estatal a les proves de l’IIR. En dades, l’any 2024, el govern espanyol va oferir un total de 2.106 places en totes les especialitats que s’examinen en aquestes proves -és a dir, l’obstetricoginecològica, també conegudes com a llevadores; especialistes en salut mental; en treball; en pediatria; en infermeria familiar i comunitària; i en geriatria. D’aquestes places, de ginecologia només n’hi havia 469 a tot l’estat espanyol, de les quals només 71 eren en centres sanitaris catalans: “Hi ha molt poques places, i la majoria de gent que es presenta a aquest examen és perquè vol exercir de llevadora, perquè és l’única especialitat que requereix aquest examen”, argumenta Busquets. Per això el problema és més acusat per a les llevadores, però també afecta la resta d’especialitats, en què l’IIR no és un requisit però sí un mèrit que millora el currículum, i també dona accés a una plaça de resident per formar-se. En conjunt, tot i que l’any passat hi havia 2.106 places disponibles, a les proves IIR s’hi van presentar 6.855 persones, de les quals l’enorme majoria –6.288 persones, concretament– van superar l’examen. És a dir, més de la meitat dels aspirants de totes les especialitats d’infermeria que s’avaluaven, independentment d’haver aprovat la prova, no van obtenir plaça en cap centre sanitari públic on fer l’estada com a resident en la branca triada.
Les esquerdes del sistema
La manca d’oferta de places oferides pel Ministeri de Sanitat, en mans de Mónica García, als exàmens d’especialitat també repercuteix directament en el funcionament del sistema sanitari. Tenint en compte que, sistemàticament, falten mans d’infermeres al sistema sanitari català per “cobrir totes les vacants”, Anna Marés denuncia que la manca de noves llevadores residents -és a dir, les que accedeixen a plaça després de superar l’examen- tampoc ajuda a consolidar les plantilles: “A l’estiu, el 25% de les jornades les cobrim amb hores extres”, lamenta la delegada sindical de SATSE a Girona. En aquest sentit, l’especialista recorda que fa tres anys es va produir un “caiguda” en la xifra de llevadores residents que es van incorporar als centres d’atenció primària i hospitals, cosa que va complicar la viabilitat de les funcions d’aquest sector d’infermeria del sistema sanitari català.
Per la seva banda, la vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) també apunta que la manca de llevadores al sistema condiciona l’atenció sanitària dels territoris, ja que hi ha alguns punts del país on “falten professionals de referència” en l’especialitat obstetricoginecològica: “Hi ha zones on costa molt més cobrir l’atenció a les dones embarassades o muntar grups de preparació al part, que és un servei essencial”, rebla Eva Adarve. “Les llevadores tenim una mirada especial, única, de sororitat, però amb coneixement científic. Sense aquesta mirada no hi ha cap altra especialista que ho pugui suplir”, afegeix.
La major part de la responsabilitat sobre la falta de personal recau en el govern espanyol. Ara bé, l’administració catalana també té la potestat de millorar, lleugerament, les condicions del sector. Des del sindicat d’infermeria denuncien que les infermeres, com a col·lectiu, no estan incloses en la classificació professional que els correspondria dins de l’administració pública, ja que continuen enquadrades en el subgrup A2 tot i tenir una titulació universitària. En el cas de les llevadores, tenint en compte que també requereixen una titulació addicional, segons el sindicat d’infermeria els correspondria formar part de la categoria A+, la mateixa categoria que reclamen els metges -ara inclosos en el grup A1- de cara a la reclassificació professional del nou conveni del SISCAT, la qual també arribaria acompanyada d’un increment salarial. Aquesta reclassificació milloraria les condicions laborals d’aquest col·lectiu, però si no s’incrementa el nombre de personal de l’especialitat de llevadora, aquest sector continuarà arrossegant mancances endèmiques que compliquen la seva funció dins el sistema sanitari.
