“Catalunya ha tornat” és, aparentment, el lema de la presidència de Salvador Illa. Aquests darrers dies, Illa ha insistit a reiterar la frase davant dels representants de l’Ibex-35, a Madrid i, de forma gràfica, amb la foto de vassallatge del nou president de la Generalitat expressant la seva lleialtat al Borbó. Salvador Illa, a més, ha anunciat una gira per les comunitats autònomes de règim comú per posar-se a la seva altura simbòlica i demanar-los, se suposa, que -si us plau si pogués ser- no bloquegin un hipotètic nou finançament autonòmic que rebaixi, ni que sigui una mica, el drenatge fiscal que pateix, històricament, la societat catalana.
Així les coses, no és que Catalunya hagi fet res, sinó que el PSC està intentant fer recular el país fins al café para todos, equiparant el seu càrrec al d’aquestes entitats creades, justament, per aconseguir que el president de la Generalitat esdevingui un nan polític a l’altura de qualsevol d’aquestes autonomies creades del no-res, amb bandera i himne inventats per empreses de disseny via concurs públic als anys vuitanta. Tot això, amb el vistiplau benevolent del turbocapitalisme madrileny i el Borbó que en forma part.
Res a dir, en termes de legitimitat. Salvador Illa ens representa perquè el Parlament de Catalunya hi ha dipositat la confiança. Ara bé, Illa pot decretar la pau autonòmica no perquè lideri el bloc espanyolista sinó, al contrari, perquè quan arriba a Madrid, el seu aspecte -i discurs- de xai amb pell de xai porta la firma de vint diputats independentistes.
