Ja fa més d’un any i mig, des de l’infaust gener del 2024, que Grifols busca tornar a agafar les regnes del mercat. L’atac baixista que va suposar l’informe del fons especulador Gotham City Research, ara qüestionat a tribunals als Estats Units i l’Estat espanyol, va enfonsar la cotització de l’empresa -en els pitjors moments, per sota dels 8 euros, quan es movia als volts dels 15 a finals del 2023- i esmicolar la confiança dels inversors. Els 18 mesos posteriors, els valors de la catalana van ser centrifugats de moltes carteres a llarg termini, i el capital rotava amb força, atret per l’elevada volatilitat a la cerca de rendiments immediats. Després d’un primer trimestre reeixit, amb beneficis triplicats i un retorn a la generació positiva de caixa ex-capex, la multinacional d’hemoderivats vol deixar enrere el perill. La firma financera XTB comentava, a mitjan juliol, que es començava a notar un “canvi de relat”; una pèrdua de la por entre els capitalistes a apostar-hia llarg termini. Amb les setmanes, actors de pes han confirmat aquesta confiança: fons rellevants, del nivell de Cobas o Azvalor, van mantenir la seva presència a principis d’any, i ara en veuen beneficis; mentre que JP Morgan Chase va superar el 3% el mes d’abril, albirant una estabilitat que, segons fonts financeres consultades, ja estaria arribant. “Estem arribant al moment que la valoració de Grifols dependrà dels seus fonamentals, i no de la crisi comunicativa”, argumenta el cap d’inversions risc de TREA Capital, Xavier Brun, en conversa amb Món Economia. I els fonamentals, tot apunta, tornaran a ser falaguers el segon trimestre.
La companyia prepara la seva nota de comptes per al pròxim dimarts dia 29, a tancament de mercat; i es trobarà amb els inversors en una call just després. Accionistes i experts sostenen que la tendència que ja es va poder veure el passat mes d’abril tornarà a fer-se palesa en els primers sis mesos de l’any: “ingressos amunt, costos avall i beneficis a l’alça”, preveu Brun. També des de dins del capital guarden aquesta confiança: així ho declara el president de l’Associació d’Accionistes Minoritaris de la farmacèutica, Eduardo Breña, que contempla un “creixement en totes les magnituds comparables” per al segon període del 2025. De fet, hi ha actors del mercat -el mateix JP Morgan- que asseguren que les estimacions prèvies plantejades per la direcció són massa conservadores, i que ja aquests resultats poden indicar que “superaran” el guideline per al curs.
A diferència del primer parcial de l’any, desapareixeran d’aquests resultats alguns dels factors que podien distorsionar els guanys de la companyia. En els càlculs fins al març encara apareixia reflectida, per exemple, la compra dels centres de plasma d‘Immunotek, que va carregar el flux de caixa lliure (FCF), llastant-lo des dels 209 milions positius fins a números vermells. En endavant, sosté Brun, “la visió és que la caixa anirà creixent”; per la dinàmica pròpia de l’empresa. La seva capacitat recollir i tractar el plasma, el producte bàsic de la cadena de valor dels hemoderivats, fa que “tot l’ebitda, o gairebé tot, pugui anar a caixa lliure”. Cal recordar que aquesta era la gran exigència del mercat, per comprovar si l’estratègia de la nova direcció era capaç d’adreçar el problema d’endeutament que encara pateix la catalana. El millor rendiment que es preveu el 2025, però, minimitza aquest greuge, en tant que la ràtio de palanquejament -deute/ebitda- es pot quedar entre el 4,5 i el 4,7x, lluny dels nivells que havia assolit a principis del 2024, quan s’acostava al 7x.
A contracorrent amb els aranzels
El creixement previst per a Grifols compleix els patrons que els analistes pròxims a l’empresa pregonaven des de mitjan 2024: l’alentiment de l’economia nord-americana ha rebaixat substancialment els costos del plasma, disparats durant la pandèmia per la baixa oferta. A més, les seves principals línies de negoci s’han mantingut sòlides: entre el gener i el març, les vendes d’immunoglobulina van créixer més d’un 13%, mentre que les de la branca de diagnòstic -encara petita- van guanyar més de cinc punts. Només les d’albúmina van fer un pas enrere, sota el jou de la regulació xinesa; un conflicte que, segons la mateixa empresa, “ja estaria resolt”, i no hauria de notar-se en endavant. Brun lloa, a més, les millores operatives que ha endegat la nova direcció, amb el CEO Nacho Abia i el CFO Rahul Srinavasan al capdavant. Una “millor gestió de les matèries primeres” ha permès reduir el pes del working capital sobre el benefici -és a dir, l’estoc de plasma ja no suposa un fre tan gran per als resultats nets-.
A diferència dels seus competidors, a més, Grifols no està en perill per la guerra aranzelària de Donald Trump. Els productes farmacèutics, cal recordar, no pateixen encara cap impost al comerç amb els EUA; però la Casa Blanca ha indicat en diverses ocasions que pretenen establir-ne un especialment sever. En aquest sentit, la catalana parteix amb avantatge: amb més de 300 centres de plasma al mercat nord-americà -incloent-hi el Canadà-, no ha de patir per les tarifes. En comparació, la seva competència té substancialment menys presència al país: la suïssa Octapharma, per exemple, en registra 190; mentre que Kedplasma, la filial estatunidenca de la italiana Kedrion, només en té 70 -segons els webs corporatius d’ambdues empreses-. Les darreres inversions del gegant vallesà han estat a Europa; a Catalunya, més concretament. La passada setmana, la multinacional va confirmar la construcció d’una nova planta a Lliçà de Vall, que suposarà una inversió de 160 milions d’euros.
Una acció “deprimida”
Els petits inversors han constat entre els defensors més vocals de la companyia; i celebren una “recuperació de la confiança del mercat a l’empresa”. La seva tesi, però, és que els títols romanen, fins i tot amb les pujades del darrer mes -més d’un 20% aquest juliol, que s’enfila a tocar del 50% si s’amplia el focus a tot el 2025, fins als 12,3 euros- està infraapreciada. Diverses cases d’anàlisi veuen una nova normalitat en els nivells actuals; i, de fet, identifiquen una resistència pròxima als volts dels 12,7 euros, uns 40 cèntims per sobre del nivell actual. Ara bé, la lectura dels accionistes és que, d’acord amb els fonamentals, els títols haurien de superar els 20 euros. L’objectiu del consens analític els situa més a prop, per sobre dels 16,2 euros -ja una escalada substancial, de més del 30% respecte del tancament de mercat del passat divendres. Per a Brun, l’objectiu està també per sobre dels 20 euros, però encara queda temps per assolir-lo. A finals de l’exercici, observa el gestor d’inversions, “podria estar per sobre dels 15”.
Pau al consell
Les millores en el balanç han anat acompanyades d’un llarg procés de renovació de la governança de la companyia, no exempt de mala maror amb els accionistes; especialment amb els grups d’inversió activistes nord-americans que han guanyat posicions des de la crisi de Grifols. Flat Footed i Mason Capital, ambdós ja per sobre del 3% del capital de l’empresa, han xocat sovint amb el lideratge previ al binomi Abia i Srinavasan, al voltant de la família fundadora -a qui atribueixen part de les fallides dels darrers anys, els problemes amb Scranton o el sobreendeutament-. No és una visió que comparteixi el petit accionariat, que considera que “el contacte directe amb la família Grifols ha permès mantenir la confiança” fins i tot al llarg de la batalla de Gotham. Tot i això, Mason i Flat Footed han aconseguit entrar al consell d’administració, de la mà de Paul Herendeen, nomenat conseller independent en la passada junta d’accionistes. El següent pas, com van expressar públicament, era la destitució de Tomas Dagá, advocat d’Osborne Clark i una de les figures més pròximes als fundadors. Fonts properes a aquestes firmes, però, confirmen a Món Economia que el bon ritme dels resultats ha diluït part del conflicte. “Busquen una retirada més pacífica de la que demanaven fins ara”, reiteren les mateixes veus; en tant que “el primer objectiu, que era sanejar l’empresa i tornar a generar caixa, ja està assolit”. Així, el govern de Grifols reprèn la normalitat a un ritme similar al dels seus comptes.
