Catalunya es prepara per tornar als mercats de deute després d’anys obligada a finançar-se a través del polèmic Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El Departament d’Economia calcula que la condonació del deute del FLA pactada per ERC i el PSOE permetrà reduir el deute català al 24% del PIB, una xifra que possibilitaria que la Generalitat torni a sortir als mercats —que ofereixen uns interessos més “baixos” que el mateix FLA— per buscar finançament a partir de l’any que ve. Així ho ha anunciat la consellera, Alícia Romero, durant la presentació de les dades de la liquidació del pressupost del 2024. Fa unes setmanes, el Govern ja es va veure obligat a renunciar a tornar als mercats aquest 2025 i va demanar gairebé 8.500 milions d’euros al FLA. La condonació del deute anunciat per Madrid no ha estat suficient perquè el dèficit públic encara està per sobre dels objectius d’estabilitat i, per tant, la Generalitat dependrà almenys un any més del FLA per finançar-se.
La Generalitat va tancar l’exercici 2024 amb una reducció d’un punt del dèficit, fins al 0,41% del PIB, gràcies a la “bona marxa” de l’economia, que combina un creixement sòlid —enguany es preveu un alça del 3,6% del PIB, quatre dècimes per sobre de la mitjana estatal— amb un augment sostingut dels ingressos. De fet, Catalunya va registrar un superàvit corrent per primera vegada des del 2007. El pròxim pas que s’ha fixat el Govern és “complir” amb l’objectiu de dèficit imposat pel Ministeri d’Hisenda a les autonomies, que se situa en el 0,1% del PIB. “Complirem no només perquè ho diu Hisenda, sinó perquè hem de sanejar els comptes públics”, ha reconegut Romero. Però hi ha més indicadors que conviden a l’optimisme. La Generalitat paga els proveïdors per sota de 30 dies, com marca la llei, i els ingressos no financers han augmentat un 15%, mentre que la despesa només ho va fer un 10%.
Amb tot, el deute de Catalunya encara és molt elevat i, mentre es confirma la condonació d’una part, ja ronda els 90.000 milions d’euros, tot i que el creixement econòmic de l’últim any fa que, en proporció, sigui menor. El 2024 va ser del 29,8%, la millor xifra en una dècada. Quan se certifiqui la condonació del deute per part del FLA, aquest percentatge baixarà al 24% i aplanarà el retorn de Catalunya als mercats. No obstant això, fins que no es pacti una nova distribució dels objectius de dèficit —negociació que està en via mort al Congrés—, la Generalitat no podrà emetre bons. Catalunya està adherida al FLA des del 2012 i rep fons estatals per fer front al dèficit pressupostari i a les amortitzacions de deute. Enguany, la Generalitat ha d’amortitzar 7.864 milions d’euros, 7.792 milions més el 2026, 8.106 milions el 2027, 8.792 milions el 2028 i 7.864 milions el 2029.
Augment de la recaptació d’impostos cedits i propis
Romero ha destacat que la recaptació dels impostos cedits i propis ha augmentat en 554 milions, un 11,2% més, i s’ha situat en 5.509 milions d’euros. Destaquen especialment el de successions i donacions (+17,5%), que s’enfila fins als 1.153 milions, tot i que el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats es manté com el més quantiós, amb 2.274 milions de recaptació i un increment del 12,7%. El Govern atribueix aquesta xifra al “dinamisme” del mercat immobiliari català. La consellera d’Economia ha avançat que el seu departament ha encarregat un estudi a la UB per analitzar el comportament dels impostos propis i saber quines modificacions “molt sofisticades” es podrien fer per potenciar l’activitat econòmica i atraure inversions. “Moltes vegades es parla sense totes les dades i ens sembla important que darrere les nostres afirmacions puguem tenir xifres que ho corroborin”, ha afegit.
