CaixaBank reitera la seva oposició a l’impost a la banca hores després del desgavell al Congrés dels Diputats que l’ha deixat en l’aire. El conseller delegat del banc d’origen català, Gonzalo Gortázar, ha declarat durant la presentació del pla estratègic corresponent al trienni 2025-2027 que “no està justificat, i no millorarà l’economia del país”. Tot i la mala recepció, el full de ruta recull el seu efecte, tal com assegura el directiu, preveient una arquitectura fiscal similar a la que ha estat en vigor des del 2022. En aquesta línia, l’abonament podria ascendir fins als 500 milions d’euros anuals, una xifra que suposa un llast per a la rendibilitat de la companyia d’un 1% de mitjana en el període d’efecte del pla, segons ha estipulat Gortázar.
Val a dir, però, que des de la directiva es mantenen a l’espera, atès que encara no s’ha concretat “quin impost s’aprovarà”. Després de caure a la caòtica comissió d’hisenda del passat dilluns, el govern espanyol va arribar a un acord amb ERC, EH Bildu i el BNG per tornar a portar-lo al congrés dels diputats. L’entesa contempla també les condicions que havia imposat el Partit Nacionalista Basc, que buscava que els ingressos generats puguin concertar-se amb les hisendes basca i navarresa. Més enllà de l’expectativa, el conseller delegat ha rebutjat fer consideracions addicionals -com ara potencials efectes sobre el crèdit a usuaris i empreses, que ha de ser una de les grans palanques de creixement de CaixaBank fins al 2027-. Tot i la incertesa, Gortázar nega que es puguin fer actualitzacions del full de ruta un cop es conegui si la taxa s’aprova i en quins termes ho fa. “No podem anar canviant el pla estratègic amb cada cosa que passa”, postil·la el directiu.
Sense creixement inorgànic
Les alces previstes per CaixaBank són intenses, d’un 4% anual tant en volum de crèdit com en xifra de negoci en un trienni que promet una embranzida macroeconòmica. Tot i això, qualsevol augment de l’activitat, tal com ha sentenciat Gortázar, serà orgànic. El CEO ha negat que hi hagi previstes adquisicions en cap dels seus mercats, així com tampoc cap mena de “fusió transnacional” com les que projecta el Banc Central Europeu. “No veiem valor en cap operació transeuropea”, assegura el conseller delegat, que nega “condicions similars” a les que van accelerar compres com la de Bankia a l’Estat o la de BPI a Portugal. “Si les trobéssim, podríem plantejar una operació”, comenta. Ara, però, no hi són. Ni tan sols per augmentar la competitivitat davant la possible fusió entre BBVA i el Banc Sabadell. “El pla estratègic val sigui quin sigui el resultat de l’OPA. No canvia la nostra política d’adquisicions”, reitera el directiu.
Pocs detalls del dividend
En línia similar al darrer pla estratègic, CaixaBank ha previst un repartiment de dividend d’entre el 50 i el 60% del benefici; així com operacions d’entrega de capital sobrant per tot aquell que excedeixi el requisit regulador del 12,5%. L’operació, però, no ha tingut resultat públic; i Gortázar ha deixat als càlculs dels analistes una xifra concreta. En primer lloc, el directiu ha volgut prioritzar els indicadors financers de creixement. “Si ara diem una xifra concreta, es dirà que CaixaBank vol repartir tal quantitat de dividend”, rebla el CEO. “I no és aquest l’objectiu: volem créixer, mantenir el payout i repartir capital, perquè amb els creixements que esperem, tindrem la capacitat”. Més encara atesa l’escalada de la rendibilitat que projecta el banc. Una millora del ROE que permet “cotitzar per sobre del valor comptable”; fet que fa “més valuós un euro dins el banc que no pas fora”. Tot i això, recorda, la rendibilitat del sector bancari espanyol “no és exagerada, tot i que és millor que la dels darreres anys”: les entitats financeres de l’Estat registren una mitjana del 13%, mentre que el conjunt de les empreses de l’IBEX ho fan al 18%.
