En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha reincidit en un argument que s’enramarà durant tota la campanya. Afirma Salvador Illa que la política que han aplicat darrerament tant la Generalitat com el Parlament espanyol –que li presta la cobertura legal per ordre constitucional– ha permès “rebaixar els preus dels lloguers a Catalunya”. Proclama també el president Illa que els decrets que ha aprovat el govern espanyol “impediran tots els desnonaments”.
Cal parar atenció als dos punts precisament perquè Pedro Sánchez ha convocat eleccions sota la síndrome Maricarmen. El president del govern espanyol ha determinat que aquesta ha de ser la gran qüestió que allunyarà el PSOE dels vespers amb què ell mateix ha caigut o que li paren el PP i VOX amb la fidel infanteria judicial. Lloguers per a tothom i desnonaments per a ningú.
Pel que fa al descens dels preus dels lloguers, Salvador Illa té una certa raó. El preu mitjà del lloguer habitual a Catalunya s’ha situat a l’entorn dels 861 euros mensuals, segons les dades facilitades pel mateix govern i corresponents al primer trimestre d’enguany. Aquesta quantitat representa un lleugeríssim descens (el 0’9 per cent) respecte al primer trimestre de 2025. És a Barcelona ciutat on més s’ha notat aquesta variació. La mitjana hi ha passat de 1.193 euros al mes a 1.137.
L’estadística, doncs, és propícia al president. Però, constatada la baixada, tan lleugera, el que cal preguntar-se és quines conseqüències se n’han derivat. Un vídeo facilitat pel Telenotícies de TV3 fa pocs dies ajuda a entendre-ho. Segons aquesta petita i portentosa investigació periodística, a Barcelona cada vegada hi ha menys anuncis de pisos en lloguer. Senzillament, perquè no cal. Perquè les empreses que se n’encarreguen ja tenen unes llistes copioses de candidats per ordre de preferència i perquè l’escassa oferta que s’obre a una demanda desbocada i insatisfeta funciona dins el clàssic sistema boca-orella.
Hi ha una altra estadística, doncs, de la qual no parla el president de la Generalitat. L’oferta de lloguer en portals immobiliaris ha caigut entre el 84 i el 90 per cent, si es compara amb els nivells de fa cinc anys. Segons la Cambra de la Propietat de Barcelona, l’estoc de pisos de lloguer en portals entre el setembre de 2025 i el febrer del 2026 ha descendit el 23 per cent. Unes altres dades, en aquest cas de l’Incasòl, informen que el 2023 es van signar 38.683 contractes de lloguer, mentre que el 2025 aquesta xifra s’havia reduït fins als 30.789. És a dir, el 20 per cent menys.
És difícil considerar un èxit aquesta realitat. I és trampós fixar-la només atenent-ne els preus.
On han anat a parar els pisos que habitualment omplien els estocs d’aquestes immobiliàries? Ací ja entrem en l’àmbit de les hipòtesis, però no és temerari considerar que una part se n’ha anat cap a la venda, una altra s’ha desviat cap al lloguer de temporada i finalment n’hi ha que han passat a la reserva; és a dir, a l’espera de temps políticament menys hostils.
Aquestes opcions es poden explicar també per les agudes reticències que persegueixen els propietaris quan es plantegen el lloguer. Perquè no es tracta només dels límits que imposen les actuals normatives a Catalunya, sinó també de patir els efectes inesperats d’una ocupació més que previsible. I aquesta eventualitat qüestiona de ple la segona alegria presidencial. A Espanya, efectivament, arran del darrer decret del govern de Pedro Sánchez no es permetran els desnonaments fins el 2030. Una decisió que tant poden aprofitar els més vulnerables com els més espavilats. Darrere el lloguer només hi ha “el diner” que denuncia Salvador Illa? O hi ha propietaris de totes les dimensions que miren d’evitar una calamitat?
No és lògic que, amb una oferta tan reduïda i davant la possibilitat d’equivocar-se amb el llogater i quedar a expenses d’unes compensacions oficials més que dubtoses, els llogadors espigolen i destrien cada oferta?
La solució exhibida pel president Illa, doncs, haver-ne controlat els preus dels lloguers, pot comportar més problemes. De fet, comporta uns altres problemes. Això demostra la realitat. I és fer trampa mostrar-ne només una cara.
