La nova ocupació a Catalunya després de la pandèmia es concentra majoritàriament en sectors “d’alt valor afegit”. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 74% dels nous ocupats entre el 2019 i el 2023 al país han entrat a treballar a sectors amb salaris superiors a la mitjana. Aquesta ràtio suposa un creixement proper a 20 punts si es compara amb el període anterior, entre el 2014 –just després de la crisi financera– i el mateix 2019. Segons el cap del departament d’estudis econòmics de la corporació, Joan Ramon Rovira, la tendència respon a les inversions en un canvi de model productiu que s’han entomat d’ençà de la Covid-19. Per a l’expert, si bé aquesta transformació encara no està consolidada, hi ha “tendències que ens indiquen que el model productiu està canviat en el sentit desitjat”.
En total, entre el 2019 i el 2023 va haver-hi als volts de 233.500 nous afiliats a la seguretat social, dels quals més de 172.000 van incorporar-se a aquests sectors d’alt valor afegit. La immensa majoria dels nous empleats a aquestes branques econòmiques, a més, ho van fer al sector privat, amb un 74% del total. Val a dir, però, que el reforç de la sanitat durant la pandèmia ha disparat la contractació pública d’aquells treballadors amb salaris més elevats que la mitjana: entre el 2019 i el 2023, el 26% d’aquests perfils es van incorporar a feines públiques, mentre que en el període anterior només ho havien fet en un 12%.
La sanitat és, de fet, el sector que més treballadors contribueix a la nova creació d’ocupació en els darrers quatre anys, amb un 18,8% del total; seguit de les activitats professionals i científiques, que ocupen el 15,6% dels nous professionals. En ambdós casos, l’augment respecte del període 2014-2019 és substancial: cap dels dos arribava al 10% del total. També crida l’atenció l’increment de la contractació al sector TIC, que passa de superar amb prou feines el 5% a situar-se en un 13,5%. Per contra, sectors com el comerç o l’hostaleria, considerats de baix valor afegit, contrauen substancialment la seva aportació al mercat laboral, amb retrocessos en alguns casos propers als 10 punts.
Atracció de talent
Des de la Cambra apunten a un marcat increment dels nous treballadors procedents de fora de l’Estat espanyol en els darrers quatre anys. Entre el 2019 i el 2023, segons la corporació, el 49,6% dels nous afiliats venien de fora de les fronteres espanyoles, dels quals la immensa majoria –un 42,6% del total– eren extracomunitaris. La comparativa és cridanera: entre el 2014 i el 2019, només un 29,3% dels nous treballadors eren estrangers.
A més, bona part dels nous ocupats estrangers han accedit, segons l’estudi, a professions d’alt valor afegit; fins al 33% del total. En algunes branques de la producció l’accés de treballadors forans és encara més marcat, com és el cas de les activitats científiques, on la proporció d’estrangers s’eleva fins al 35,5%; o les TIC, que freguen el 38%. Així i tot, els nous afiliats de fora de les fronteres espanyoles encara es concentren majoritàriament en sectors de baixa qualificació, com ara l’hostaleria, la construcció o el comerç. En el cas dels establiments comercials, a més, la proporció supera el 100% de la creació neta: els treballadors locals han abandonat progressivament les feines comercials, que han estat ocupades majoritàriament per persones estrangeres.
Els salaris toquen sostre
Segons l’informe de Cambra, el creixement dels salaris pactats per conveni sembla haver arribat al seu màxim. Durant el primer trimestre del curs, quan la negociació col·lectiva venia marcada per la descontrolada espiral inflacionista, l’evolució positiva dels sous segons els acords entre empresaris i empleats es va elevar fins al 4,8%. En un moment de contracció de l’IPC com és el segon trimestre, però, aquesta pujada salarial s’ha quedat en el 4,2% –una xifra encara elevada si es compara amb altres anys, però que marca una tendència a la baixa–. Tot i això, durant la primera meitat del 2023 prop del 40% dels convenis acordaven increments retributius superiors als tres punts percentuals, mentre que menys d’una quarta part creixia per sota del 2%.
