El mercat laboral manté la bona dinàmica a tot el territori català. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar a totes les comarques i a l’Aran durant el mes de juliol en comparació amb el mateix mes de l’any passat, segons les dades provisionals publicades aquest divendres per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En el conjunt del país, Catalunya va registrar un increment interanual del 3,2%, el que es tradueix en 117.295 cotitzants més, fins a situar el total d’afiliacions en 3.796.075 persones, frega el llindar dels 3,8 milions.
Aquesta expansió de l’ocupació ha estat de caràcter generalitzat i no es limita només a les comarques, sinó que es reflecteix també a escala municipal: el nombre d’afiliats únics creix o es manté estable en el 86% dels municipis catalans (817 poblacions), i només disminuei al 14% restant –130 municipis–. Cal destacar el comportament de les grans ciutats, ja que tots els municipis de més de 50.000 habitants van guanyar cotitzants en relació amb un any enrere.
L’Aran, Osona i el Segrià, al capdavant de la millora comarcal
En l’anàlisi territorial, els augments més pronunciats en termes relatius es van concentrar a l’Aran (4,8%), Osona (4,4%), el Pla d’Urgell (+4,2%) i el Segrià (4,2%). Des de l’Idescat es recorda que les xifres d’Osona i del Vallès Oriental estan condicionades pel canvi d’adscripció comarcal del municipi d’Aiguafreda. Pel que fa a les ciutats de més de 50.000 habitants, els creixements relatius més intensos els encapçalen l’Hospitalet de Llobregat (5,5%), Vic (4,2%), Santa Coloma de Gramenet (4,2%) i Manresa (4,1%). A l’altre extrem, els increments més discrets entre els grans nuclis urbans es van localitzar a Castelldefels (1,4%), Sant Cugat del Vallès (1,4%) i el Prat de Llobregat (1,7%).
Diferències segons l’origen
Més enllà de la distribució geogràfica, les dades de juliol posen de manifest una forta diferència segons l’origen dels treballadors. Mentre que els afiliats de nacionalitat espanyola només van avançar un 0,9% en el conjunt de Catalunya, la població ocupada de nacionalitat estrangera va experimentar un fort augment del 13,1% interanual. Els afiliats de nacionalitat estrangera van créixer a totes les comarques sense excepció, amb repunts especialment destacats a l’Alt Urgell, l’Aran, la Ribera d’Ebre, el Berguedà i la Cerdanya, on els augments es van moure entre el 20% i el 26%. En canvi, els afiliats de nacionalitat espanyola només van pujar a 36 comarques (liderades per Osona, amb un 2,8%), es van mantenir plans a l’Aran i van caure en sis comarques.
Per sectors d’activitat, l’agricultura va ser el que més va augmentar en termes percentuals, amb un 5,2% més d’afiliacions respecte al juliol anterior. Tanmateix, en ple equador de la campanya d’estiu, el sector dels serveis es manté com el principal motor de contractació en xifres absolutes, registrant un increment del 3,4% i sumant 103.785 noves altes en tan sols un any.
La parcialitat i la temporalitat al juliol
La radiografia de la Seguretat Social també aporta detalls sobre la modalitat de contractació. En coincidència amb el període de vacances, un 19% de les afiliacions per compte d’altri del mes de juliol van ser a jornada parcial. La bretxa de gènere en aquest àmbit és notable: un 25,9% de les dones treballen a temps parcial, una xifra que duplica amb escreix la dels homes (12,5%). El Barcelonès (22,2%), l’Alt Urgell (22,0%) i la Cerdanya (21,5%) registren la parcialitat més alta, mentre que l’Aran presenta la més baixa (9,2%). Finalment, el grau de temporalitat de les afiliacions per compte d’altri es va situar en el 10,6% en el conjunt del país. El Pallars Sobirà (15,5%) i el Pallars Jussà (15,4%) van encapçalar les taxes de temporalitat més elevades, mentre que el Baix Empordà es va situar en la xifra més baixa de tot Catalunya, amb un 7,6%.
