El president del Partit Conservador britànic, Nadhim Zahawi, s’ha mostrat procliu a militaritzar el control de les diverses vagues convocades a sectors estratègics del país durant el desembre. En una entrevista amb el mitjà Sky News, el dirigent polític ha reconegut que el govern està “estudiant desplegar efectius militars” en cas que les parades tinguin efectes disruptius sobre el transport, entre altres estructures estratègiques de l’estat.
Segons ha apuntat Zahawi, els militars desplegats farien diverses tasques, principalment la substitució dels treballadors en vaga en els sectors més importants per al normal funcionament d’instàncies imprescindibles. “Podrien conduir ambulàncies o treballar en la gestió fronterera”, ha explicat el dirigent conservador. Amb la mesura, el partit del govern espera “minimitzar l’impacte” de les mobilitzacions dels treballadors britànics.
El polític conservador ha qüestionat les intencions dels sindicats en les convocatòries de vaga que coincideixen durant les primeres setmanes del desembre. Segons Zahawi, “aquest és moment de negociar, no de fer vaga”. El representant del partit del govern, a més, ha llençat pilotes fora sobre la gestió del primer ministre Rishi Sunak de l’espiral inflacionista –un dels motius centrals de les aturades promogudes pels representants dels treballadors–. “Si intentes abaixar els preus, podries provocar una inflació més elevada i afectar els més vulnerables”, ha provat de raonar el president dels tories.
Si bé les negociacions amb els treballadors continuen, l’acord sembla llunyà. En cas que les vagues es produeixin, és “el dret i l’obligació del govern tenir plans de contingència”. Així, reitera la voluntat d’assignar diverses tasques a efectius militars per minimitzar els efectes de les aturades sobre l’economia i el funcionament social britànic.
Gresol de conflictes
Durant el desembre i el gener, algunes de les organitzacions sindicals més grans del Regne Unit han coincidit a convocar una munió de vagues d’abast nacional com feia dècades que no es veia al país. La primera, la del sindicat de maquinistes i treballadors ferroviaris, acumula quatre jornades de vaga al desembre i unes altres quatre al gener per reclamar la millora de les condicions laborals i salarials, així com l’aturada de les retallades al servei. Només aquesta union representa més de 40.000 treballadors a tota Anglaterra.
Algunes de les jornades de vaga coincidiran amb les aturades dels més de 2.000 treballadors de la xarxa d’autobusos de Londres. Si bé les primeres vagues en aquest sector es van cancel·lar a l’espera d’una nova oferta de Metroline, la gestora del servei. Tot i això, en cas que aquesta sigui rebutjada, es mantenen quatre dies de fre de l’activitat del transport urbà a la capital anglesa.
Les disputes al transport públic s’afegeixen a la vaga convocada pel Reial Col·legi d’Infermeres, que representa més de 460.000 treballadores i treballadors del sector al país, per als dies 15 i 20 de desembre. També el sindicat GMB, que agrupa els conductors d’ambulàncies, han anunciat aturades durant els mateixos dos dies, el que pot suposar una important disrupció per al servei nacional de salut. Les reclamacions, en ambdós casos, són les mateixes: una millora de les condicions salarials davant el descontrolat augment del cost de la vida al Regne Unit.
Vaga general a l’horitzó
Diversos mitjans i representants dels treballadors britànics plantegen la possibilitat, davant l’encreuament de conflictes laborals a gran escala, de la convocatòria d’una vaga general. Una aturada que convoqui tots els treballadors del país seria històrica, en tant que el Regne Unit només n’ha vist una en el darrer segle, el maig del 1926.
La legislació laboral britànica, però, fa impossible la convocatòria d’una vaga general com a tal. Els governs conservadors dels anys 80 van endurir la ja restrictiva llei de representació sindical britànica per concentrar el dret a vaga a sectors o empreses individuals. Si bé, com passarà durant el mes de desembre, els representants dels treballadors poden coordinar les seves convocatòries, la llei també exclou la possibilitat de compartir espais de protesta, i restringeix el dret d’un treballador en aturada a mobilitzar-se amb vaguistes d’una altra empresa.
El conflicte salta l’Atlàntic
La controvèrsia en la gestió d’una aturada laboral s’ha reproduït avui també als Estats Units. Davant una convocatòria de vaga massiva entre els treballadors ferroviaris per exigir el dret a baixes mèdiques remunerades, el president Joe Biden ha signat com a llei una proposta que tanca el conflicte i revoca el dret a vaga dels treballadors. El document, ha afirmat Biden, “evita el que sense dubte hauria estat una catàstrofe econòmica”. Segons representants de les empreses industrials del país, una aturada d’aquestes característiques hauria tingut un cost diari de 2.000 milions de dòlars.
Si bé l’administració federal feia mesos que intervenia en les converses entre els treballadors de la xarxa ferroviària i les organitzacions empresarials del sector, les negociacions es van aturar al novembre, només unes setmanes abans de la data límit per a la convocatòria de la vaga. Els quatre sindicats majoritaris van posar com a condició ineludible el respecte al dret a baixes remunerades, una línia vermella que els empresaris no van creuar.
Només cinc dies abans de la data límit, Biden ha signat la proposta preacordada amb els empresaris i una minoria dels representats sindicals, tot animant els treballadors a continuar amb les negociacions després de Nadal. En aquesta primera instància, els treballadors ferroviaris rebran un augment salarial del 24% durant els pròxims dos anys, amb un pagament retroactiu d’uns 11.000 dòlars de mitjana.
