El conveni col·lectiu de la indústria del metall a Barcelona torna a estar en peu de guerra. Tres anys després de la darrera amenaça de vaga al sector, Comissions Obreres torna a buscar el xoc amb la Unió Patronal Metal·lúrgica enmig de les negociacions per al nou acord sectorial. Segons ha denunciat el sindicat, l’associació empresarial ha fet arribar a la part social una proposta amb 33 punts que busquen “l’eliminació directa d’articles del conveni vigent” i la “desregulació de les condicions laborals actuals” dels treballadors barcelonins -uns 182.000, segons dades del sindicat-.
A més, els patrons haurien plantejat “uns increments salarials insuficients” i recuperar la totalitat de la clàusula de compensació i absorció dels augments retributius, una de les fites clau del pacte del 2022. Fora de l’àmbit del sou, la UPM reclama una major flexibilització de la jornada laboral, i voldria eliminar permisos retribuïts contemplats pel conveni i el complement salarial durant les incapacitats temporals dels empleats. En un comunicat, el sindicat assegura que “no pot acceptar aquest retrocés històric en les condicions laborals al sector”, i sosté que les posicions de la Unió Patronal “ens aboca al conflicte”.
Protesta l’1 de juliol
Davant aquesta situació de bloqueig, el sindicat ha convocat una jornada de protesta el pròxim dia 1 de juliol. La manifestació ha estat ratificada per 500 delegats del sector en una assemblea celebrada el passat dimecres. Així, els treballadors convocats es reuniran davant la seu de la Unió Patronal Metal·lúrgica, coincidint amb la pròxima jornada de la reunió de la comissió negociadora del conveni col·lectiu. L’objectiu, asseguren, és “capgirar la situació i fer rectificar la patronal” perquè abandoni el que consideren uns “plantejaments inassumibles”.
Segona ronda de la batalla
L’enfrontament entre sindicats i UPM que s’albira per a aquest estiu reprodueix el que va precedir la firma del darrer conveni col·lectiu metal·lúrgic a Barcelona, a finals del 2022. Llavors, el de la capital va ser l’únic territori del país que no va poder desbloquejar en primera instància les posicions de sindicats i patronal. CCOO i UGT-FICA van arribar a convocar dues jornades de vaga l’octubre de fa tres anys, enmig de la crisi inflacionista i a la cerca d’unes taules salarials més favorables a les rendes del treball. La situació es va desbloquejar in extremis, amb un acord que es va segellar hores abans de les aturades. Llavors, la clau va ser eliminar les clàusules de compensació i absorció, així com la indexació salarial a l’IPC. Les parts van acordar també un permís retribuït de 12 hores a compte de conveni. Totes aquestes condicions quedarien ara fora de la proposta de la patronal, fet que aboca a un nou estiu de xoc laboral al sector.
