La Mar és una jove de 24 anys que treballa en una agència de comunicació i viu a casa els pares. Tot i que encara no veu que sigui el moment d’emancipar-se, assegura que “cada vegada és més complicat pensar-hi” quan els preus dels lloguers es troben en un dels seus màxims històrics. El cas de la Mar no és aïllat. Actualment, a l’estat espanyol, només un 15,9% dels menors de 30 anys viuen fora de casa, la meitat que la mitjana europea, que se situa en el 31,9%. A Catalunya la taxa és una mica més alta i arriba fins al 20,2%, tot i això, continua deu punts per sota d’Europa. La situació impossible del lloguer i els sous precaris són algunes de les raons per les quals els joves prefereixen -o es veuen obligats- a quedar-se a casa. Davant de les xifres poc encoratjadores i les traves administratives per regular el mercat del lloguer no és d’estranyar que l’edat d’emancipació espanyola hagi pujat fins als 30,3 anys.
“Els joves que estan emancipats viuen al dia”, explica la Mar i afegeix que la seva decisió de quedar-se a casa va lligada a l’estalvi, ja que estalviar i viure fora de casa els pares s’ha convertit en una missió impossible pels joves. “Els salaris són més baixos, i per això els joves no poden estalviar mentre paguen un lloguer”, lamenta Ferran Font, cap d’estudis de pisos.com. D’aquesta manera, l’expert corrobora la situació que explica la Mar i repeteix que la gent de menys de 30 anys “no s’emancipa abans per raons econòmiques”. D’acord amb les estadístiques que ha publicat la plataforma de pisos de lloguer, el salari mitjà d’una persona jove se situa en els 1.089 euros nets al mes, que equival a 13.079,19 euros l’any. Amb aquestes dades, és pràcticament impossible que un jove pugui emancipar-se i si ho fa, es veu obligat a compartir pis per poder cobrir necessitats bàsiques.
El Banc d’Espanya va definir que una persona emancipada havia de destinar a l’habitatge i les despeses d’aquest, entre un 30% i un 35% del seu salari. Si agafem el salari mitjà dels joves espanyols es pot comprovar que el lloguer i les despeses d’un habitatge haurien de sumar un total de 326,7 euros el mes, una xifra que es troba a anys llum del que es demana només per un lloguer. “Estem parlant que la majoria de pisos de Barcelona i l’àrea metropolitana ronden els 1.000 euros”, explica la Mar, qui també reconeix que emancipar-se en solitari no és una solució plantejable. La suma, doncs, dels salaris baixos i l’augment dels preus del lloguer fan que els joves s’acabin resignant a compartir pis o bé entrar al mercat de lloguer d’habitacions, molt menys regulat i ple d’il·legalitats.
El problema enquistat del preu del lloguer
El problema, però, ja no només es troba en la recerca d’un pis en condicions on poder marxar a viure, sinó que tots els passos de la cadena fins a rebre les claus de l’habitatge també generen unes despeses gairebé inassumibles per a un jove amb un salari mitjà. Segons expliquen fonts del Sindicat de Llogateres, hi ha requisits dels propietaris i de les immobiliàries que “fan impossible” que una persona de menys de 30 anys pugui accedir a l’habitatge. En concret el sindicat parla de la inversió inicial d’un lloguer, que segons els seus càlculs arriba a 5.500 euros per la fiança, les garanties addicionals i el mes anticipats, i sovint l’estafa dels honoraris. “Els requisits dels lloguers són altíssims, estem parlant que algunes immobiliàries demanen que en un pis de tres persones hi hagi un total de 3.500 euros en el conjunt dels sous“, expliquen des del sindicat. Així doncs, les afirmacions de la Mar també confirmen aquestes dades, ja que ella mateixa reconeix que plantejar-se no marxar a viure amb amics o amb la parella “no és una opció”.
Arran d’aquestes dificultats és quan, en teoria, entra en joc la nova llei estatal de l’habitatge. Precisament la iniciativa busca -entra d’altres coses- fer accessibles els pisos a tots els col·lectius, entre ells els joves. Tot i això, les traves administratives per l’aplicació d’aquesta llei a Catalunya estan endarrerint la seva implementació, el que ha donat via lliure als propietaris per continuar apujant els preus dels lloguers. Per si no n’hi hagués prou, el lloguer tradicional ja no és tan atractiu pels propietaris (a causa de la imminent implementació de la nova llei), així que el lloguer per habitacions o bé el lloguer de temporada s’han convertit en les noves estrelles del mercat de l’habitatge. Les fonts sindicals també asseguren que aquestes modalitats alternatives són la manera que tenen els propietaris per abusar dels llogaters i no complir amb la llei: “Si els joves ja tenen problemes amb els lloguers normals, les irregularitats creixen molt més quan parlem de lloguers de temporada“.
L’inaccessible mercat de compra de pisos
El cap d’estudis de pisos.com afirma que si el mercat de lloguer és complicat, el de compra d’habitatge és inaccessible pels joves. D’aquesta manera torna a donar la raó a la Mar, ja que assegura que “els joves no tenen capacitat d’estalvi”. En aquest sentit, Font remarca que no és una qüestió de prioritat sinó més aviat de manca de poder adquisitiu, per tant, els joves no tenen sous prou alts per guardar diners. “Les persones de menys de 30 anys ja han quedat fora del mercat de compra”, diu l’expert. És per això, doncs, que el lloguer acaba sent l’única sortida dels joves per emancipar-se, el que encara fa créixer més la demanda al mercat i es disparen els preus.
L’accés a l’habitatge ja és un malson per a la majoria de persones a l’estat espanyol -i també a Catalunya-, però els joves continuen sent un dels col·lectius més afectats per les pujades de preu. Amb un mercat de lloguer car i un parc de compra d’habitatge inaccessible, els menors de 30 anys es veuen amb l’obligació de quedar-se a casa, o bé emancipar-se “amb l’aigua el coll”, tal com ho defineix la Mar. Amb tot, doncs, els sindicats exigeixen més polítiques favorables a l’accés a l’habitatge, unes ajudes que, tal com relata la Mar, “podrien marcar la diferència”.
