La Reserva Federal torna a retallar els tipus d’interès i dona encara més aire als inversors internacionals. El banc central dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres una retallada del 0,25% del preu del crèdit, fins al rang de 3,25 al 3,75%. Segons el comitè de govern de l’entitat, la incertesa econòmica “es manté elevada”, i la inflació “s’ha mogut a l’alça i roman alta”. Tot i això, l’augment de l’atur i “l’expansió moderada de l’economia” que mostra el país en la segona meitat de l’any justifiquen, segons el consell que presideix Jerome Powell, una nova injecció d’adrenalina a l’economia financera dels EUA. Powell, però, ha insistit en les darreres setmanes que “no hi ha un camí lliure de risc” per al regulador.
Les retallades recents arriben després d’una guerra més que oberta entre el president de la Fed i el dels Estats Units, Donald Trump, que ha explorat en diverses ocasions acomiadar-lo abans de temps -el seu mandat es consumeix, cal recordar, la primavera del 2026-. De fet, la batalla segueix més que viva, com demostren les votacions del consell de govern.
Històricament, el dissens en el comitè monetari de la Reserva era extraordinari, i es podien registrar vots crítics amb comptagotes. Enguany, però, Washington ja ha experimentat dues reunions amb decisions diferents de les proposades per la presidència. En la reunió del desembre, fins a tres oficials públics han proposat alternatives a la rebaixa de 25 punts bàsics, defensada per la majoria d’aliats de la Casa Blanca. Per una banda, els presidents regionals de Chicago i Kansas City, Austan Goolsbee i Jeff Schmid, han votat per mantenir els tipus intactes. Goolsbee i Schmid són perfils eminentment tècnics, i s’han mostrat sovint crítics amb les exigències monetàries del govern federal. Per l’altra, l’aliat de la ultradreta Stephen Miran, el president del consell assessor econòmic de Trump, ha anat encara més enllà, i ha reclamat rebaixar els tipus en 50 punts bàsics, per deixar-los a tocar del 3%.
Resposta dels mercats
Encara és aviat per llegir la resposta dels mercats al moviment de la Fed, si bé és previsible que hi hagi pujades borsàries intenses per la baixada del preu del finançament. Tot i això, diversos analistes han alertat que una baixada fora de temps pot ser contraproduent per a la institució, en tant que el capital -especialment l’internacional- pot llegir-ho com una rendició a Trump i, per tant, una pèrdua d’independència per part d’una agència federal que hauria d’actuar exclusivament amb criteris econòmics. En aquest sentit, el director d’inversió de la boutique financera Gesinter, Joan Esteve, ha alertat que molts dels inversors que desconfiïn de les intencions polítiques de Powell podrien fugir cap a entorns més estables, com ara la Xina, a on la inestabilitat política no suposa un perill imminent. “La depreciació del dòlar i el dinamisme de les economies en desenvolupament situen els emergents en millor posició per atraure la inversió”, argumentava.
