L’economia catalana anirà clarament a l’alça el pròxim any i mig, aquesta és la principal conclusió del nou informe de conjectura econòmica de la Cambra de Barcelona. Concretament, el producte interior brut (PIB) català creixerà un 2,5% i un 2,4% el 2024 i 2025, la qual cosa suposa una alça de quatre i dues dècimes més del previst en les projeccions anteriors de la corporació. Aquesta revisió a l’alça arriba gràcies a l’augment del dinamisme del turisme i la inversió privada. Tot i això, el cap del gabinet d’estudis econòmic de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha alertat que encara que persisteixen alguns riscos que podrien influir negativament sobre l’activitat de cara als pròxims mesos entre els quals destaquen les tensions geopolítiques entre la Xina i la UE a causa de la imposició d’aranzels a les importacions de vehicles elèctrics xinesos, l’enquistament de la inflació subjacent en nivells elevats i el manteniment dels tipus d’interès elevats durant més temps del previst.
A curt termini, el creixement de l’economia catalana estarà liderat per la recuperació de la inversió i pel turisme. Tot i això, la corporació ja avisa que en principi l’economia s’hauria de moderar molt gradualment, amb un creixement intertrimestral previst del 0,5% el segon i tercer trimestre del 2024, en part per un avenç més modest de l’ocupació.
En aquest sentit, la inversió ha repuntat amb força el durant la primera part d’aquest any de forma generalitzada, un fenomen que suggereix la possibilitat d’un canvi en el patró de creixement de l’economia catalana al llarg del 2024 i 2025. És per això que la corporació considera que tant aquest any com el següent seran més intensius en inversió -que estarà clarament recolzada pels fons NextGenerationEU- i amb un menor protagonisme del consum públic. En relació amb els fons NextGeneration, la Cambra destaca l’aprovació del quart paquet d’ajuts directes a l’estat de 10.000 milions d’euros i l’activació dels crèdits del Pla de Recuperació i Resiliència -30.000 milions-.
Reducció del dèficit comercial
A més, Rovira també ha emfatitzat que una de les característiques de l’economia catalana després de la pandèmia és la forta moderació del dèficit comercial en relació amb el PIB. Així, el dèficit comercial en relació amb el PIB català ha passat del 6,6% en mitjana entre el 2009 i el 2019 al 4,2% durant el 2020 i el 2024. Els productes que expliquen el gruix de la millora del saldo comercial són el sector químic i l’automobilístic, que representen ecosistemes empresarials molt consolidats a Catalunya i que l’any passat van suposar més del 45% de les exportacions del país. En concret, el dèficit comercial de Catalunya s’ha situat el 2023 en els 9.312 milions el que suposa una reducció del 48,6% respecte del 2019.
Addicionalment, la Cambra destaca que el descens del dèficit comercial també s’ha reduït en tones (-14,4%) entre el 2019 i el 2023 (gràfic), per una caiguda més intensa de les importacions (-11,0%) que les exportacions (-8,7%). Per tant, una conclusió important és que els preus de les exportacions catalanes han augmentat més intensament que els de les importacions entre el 2019 i el 2023, amb un diferencial especialment significatiu en el cas dels productes automobilístics i els químics.
Segons Rovira, els factors que expliquen aquesta dinàmica són diversos. Durant la seva intervenció ha destacat que des de la covid-19, Catalunya podria haver millorat el seu posicionament dins la cadena de valor d’alguns productes venent a l’estranger productes de major qualitat. A més, ha explicat que el que hauria sostingut la millora del saldo comercial català podria ser el descens dels preus relatius envers els seus competidors gràcies a una major contenció dels costos de producció. En els pròxims anys l’economia catalana ha d’apostar de forma decidida per una major inversió en capital humà i tecnològic, que són les palanques que permetran seguir millorant el saldo comercial amb l’estranger de forma sostenible en el temps.
El turisme ha d’apostar per millorar l’oferta
Un dels sectors que liderarà el creixement a Catalunya serà, sense dubte el turisme, que segueix mostrant un fort dinamisme en comparació amb l’any passat. De fet, el nombre de visitants en hotels fins al maig és un 4,6% superior en relació amb el mateix període del 2023, amb un augment de la despesa mitjana per turista estranger (5,1%). A més, cal destacar que l’increment de la demanda des de la Covid-19 està sent més intens que l’oferta, atès que el grau d’ocupació de les habitacions hoteleres a Catalunya s’ha situat en el 64,6% fins al maig del 2024 (61,8% durant el mateix període del 2019). Aquest fenomen està contribuint a l’increment de la facturació mitjana per habitació ocupada, que fins al maig del 2024 s’ha situat un 27,8% superior en comparació amb el 2019.
Un segon factor positiu que també està impulsant l’avenç de la facturació hotelera és l’augment dels viatgers en els establiments hotelers de més categoria. En concret, mentre que el pes dels viatgers en establiments hotelers de quatre i cinc estrelles d’or es va situar en el 4,2% fins al maig del 2019, aquest percentatge ha augmentat fins al 57,4% el 2024.
Tot i les bones perspectives per aquest any, Rovira també ha alertat que el sector ha de fer front a importants reptes estructurals perquè no pot créixer indefinidament. En aquest sentit, ha assenyalat que caldria afrontar de manera efectiva la distribució dels viatgers per tot el territori català així com al llarg de l’any i millorar la qualitat de l’oferta -que provocaria un augment de la productivitat i la millora de les condicions laborals-. Finalment, ha comentat que és fonamental mitigar les externalitats negatives del sector, com ara l’elevada concentració del turisme en àrees molt concretes, ja que podria millorar la complicitat de la ciutadania envers el sector.
1 