MónEconomia
El diàleg social qüestiona la reforma de les pensions d’Escrivá

Els agents del diàleg social espanyol troben un inusual punt de trobada en el rebuig a la reforma de les pensions plantejada pel ministre de Seguretat Social José Luís Escrivá. En una recent taula rodona sobre els plans de jubilació amb perspectiva empresarial, el secretari de protecció social i polítiques públiques de Comissions Obreres, Carlos Bravo, i la cap de l’Àrea de Seguretat Social igualtat de la CEO, Olimpia del Águila, han posat en qüestió la reforma de les pensions del titular d’Inclusió per les seves “deficiències”.

La representant dels empresaris ha insistit a la necessitat d’abordar la reforma de les pensions amb “la foto completa de la situació”. Del Águila, en aquest sentit, ha criticat la “fragmentació” amb què l’executiu espanyol ha tractat la relació amb els actors del diàleg social. La iniciativa d’Escrivá, de fet, “escanya” un dels tres pilars del sistema de pensions, el de les pòlisses privades, en tant que trasvassa fons cap als plans d’empresa. “Entre pilars s’han de portar bé, perquè és un sistema i necessita una visió integral i holística”, ha argumentat la representant de la CEOE. 

Els sindicats, però, no comparteixen la crítica cap a l’impuls dels plans de pensions d’empresa. Des de CCOO, Bravo ha lloat l’intent d'”estendre” aquest model retributiu, si bé no a cost de sacrificar els plans privats, sinó amb una major aportació retributiva. “Per estendre el segon pilar cal un creixement salarial generalitzat”, insisteix el sindicalista. Una millora de les rendes del treball, argumenta, també aconseguiria impulsar els plans privats, en tant que “quan el treballador té les seves necessitats cobertes, valora més els sistemes complementaris”.

Suspès generalitzat

Segons ha apuntat el mateix Bravo, “ningú està gaire conforme” amb la proposta del Ministeri. Tampoc la UGT, que, mitjançant el seu secretari confederal Francisco Luján, que ha subratllat les “deficiències” d’una norma que “hauria d’haver-se abordat amb un caràcter conjunt”. En un sentit similar a les reclamacions de CCOO, Luján ha criticat una reforma que difícilment podran enfrontar les rendes del treball per culpa d’uns salaris “baixos i insuficients”. 

La central sindical manté la necessitat d’impulsar el pilar dels plans d’empresa, en tant que “protegeix  els salaris més modestos”. De fet, contradiu clarament la posició de la CEOE. “Desplaçar el tercer pilar -els plans de pensions privats- cap al segon -els plans col·lectius d’empresa- ens sembla una bona mesura”.

Les pensions regressives

L’impuls de la retribució col·lectiva per jubilació és un dels punts en què sindicats i patronal no s’han posat d’acord en el rebuig al nou model de Seguretat Social. Segons Bravo, de fet, un impuls al pilar de les pensions privades seria “regressiu”, en tant que permet les rendes més altes -aquelles que tenen prous ingressos per diferir-ne una part- poden “renunciar a renda immediata per estalviar i beneficiar-se” en uns termes que les més baixes no es poden permetre. 

Més notícies
El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos / Jesús Hellín /-Europa Press

El Banc d’Espanya creu que la pujada de les pensions costarà 15.300 milions

Notícia: El Banc d’Espanya creu que la pujada de les pensions costarà 15.300 milions
Comparteix
El govern espanyol destinarà 190.687 milions d'euros a les pensions el 2023
Imatge d'arxiu d'una terrassa de Barcelona / David Zorrakino - Europa Press

L’economia espanyola s’estanca i el PIB frena el creixement al 0,2

Notícia: L’economia espanyola s’estanca i el PIB frena el creixement al 0,2
Comparteix
L'activitat econòmica espanyola durant el 3r trimestre va ser un 1,3% inferior a la del segon trimestre
Imatge d'arxiu d'una terrassa de Barcelona / David Zorrakino - Europa Press

L’economia espanyola s’estanca i el PIB frena el creixement al 0,2

Notícia: L’economia espanyola s’estanca i el PIB frena el creixement al 0,2
Comparteix
L'activitat econòmica espanyola durant el 3r trimestre va ser un 1,3% inferior a la del segon trimestre
Jordi Suriñach, catedràtic d'economia aplicada de la UB / Mireia Comas

Jordi Suriñach: “Renunciar a ampliar l’aeroport és un cost massa elevat per a Catalunya”

Entrevista: Jordi Suriñach: “Renunciar a ampliar l’aeroport és un cost massa elevat per a Catalunya”
Comparteix
ENTREVISTA al catedràtic de la UB que va ser un dels directors de l'informe sobre l'impacte de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa